Cançó de la setmana: Geheimes Flüstern hier und dort (C. Schumann) - W. Holzmair, I. Cooper
El murmuri de les fulles quan fa aire, la fressa del rierol, l'espetec d'una branca... les remors del bosc ens inquieten quan estem alerta, però semblen part d'una conversa íntima entre nosaltres i el bosc quan el nostre esperit està en pau i ens sentim en harmonia amb el que ens envolta; aquest sentiment, si fa no fa, és el que en alemany es coneix com a waldeinsamkeit. Avui escoltarem Geheimes Flüstern hier und dort, un lied de Clara Schumann que ens parla d'aquest sentiment de comunió amb el bosc.
No sé si a vosaltres us impressiona tant com a mi el quadre que il·lustra aquesta entrada, aquest Nen Jesús que té una creu com a bressol. Una creu petitona, feta a la seva mida, símbol prou evident del que s'esdevindrà algun dia. És habitual que a les representacions del Nen Jesús hi hagi algun detall d'aquest tipus; per exemple, una cadernera com a símbol de la crucifixió (la veiem a la Sagrada Familia del pajarito de Murillo que va il·lustrar una entrada fa uns anys) o una magrana que simbolitza la resurrecció. Acostumen a ser elements subtils, que fins i tot ens poden passar desapercebuts. Però aquest nen dormint sobre la creu... ni el més despistat dels observadors podria passar-ho per alt!
