Ives, Charles

Mateix poema, una altra cançó (IX)

Cançó de la setmana: Feldeinsamkeit (C. Ives) - G. Finley, J. Drake

Fa uns dies vaig llegir que aquest any celebrem 150 anys del naixement de Charles Ives. La veritat és que m'havia passat per alt l'aniversari rodó (també és cert que no fa gaire que vam escoltar-me la deliciosa Two little flowers), així que, a tall de petita celebració, aquesta setmana escoltarem una de les cançons del compositor que tinc apuntades a la llista.
Edith i Susanna

Cançó de la setmana: Two little flowers (and dedicated to them) (C. Ives) - D. Fischer-Dieskau, M. Porti

De vegades, el valor d'una cançó és, sobretot, a la seva senzillesa. En una línia vocal lleugera i en un acompanyament delicat. I en la classe del compositor, és clar. És el cas de la cançó de la setmana, Two little flowers de Charles Ives.
Estel de Betlem

Cancó de la setmana: A Christmas Carol(C. Ives) - G. Finley, J. Drake

No sé ben bé com ha anat, però ja és aquí Nadal. I amb ell, tres entrades més breus amb tres cançons nadalenques per avui, el dia de Nadal i el dia d'Any Nou. Aquesta setmana ens la porta el compositor Charles Ives, aquell senyor que de dia venia assegurances i de nit componia. Ives es va mantenir sempre al marge de l'establishment musical, alhora que molt aferrat a la vida quotidiana dels americans, i totes dues coses es reflecteixen a la seva obra; era un esperit lliure, la seva música no només no era gens acadèmica, sinó que sovint era extremadament original.
Los pioneros de la canción americana

Canción americana: Charles Ives, Leonard Bernstein, Aaron Copland, Samuel Barber, Ned Rorem... Todos ellos compositores del siglo XX. ¿Qué relación hay entre el género de la canción de cámara europea y la americana? ¿Cómo llegó a desarrollarse un género propio en los Estados Unidos? El proceso no es diferente al experimentado, por ejemplo, en Francia, desde la introducción del lied alemán coexistiendo con el romance hasta la eclosión de la mélodie.
Records americans

Cançó de la setmana: Memories (C. Ives) - S. Graham, P. L. Aimard

Dos nois són al teatre d'òpera esperant que comenci la funció. Estan tan excitats que no poden deixar de moure's, parlen molt de pressa, xiulen... fins que els fan callar perquè s'alça el teló. Això és el que explica el compositor Charles Ives a la primera part de la seva cançó Memories.