Rückert, Friedrich

  • 280-78-145-137-130

    Cançó de la setmana: Blicke mir nicht in die Lieder (G. Mahler) - L. Hunt Lieberson, R. Vignoles
     
    collage aniversari 2017Avui tenim un pastís amb cinc espelmes, per celebrar el cinquè aniversari de Liederabend: demà complim cinc anys de cites setmanes per compartir cançons i històries entorn d'aquestes cançons. Què us haig de dir, el mateix que l'any passat, que n'estic molt contenta. Moltes gràcies a tots per ser-hi! Com sempre, dedicarem aquesta entrada a fer un repàs del que ha estat el web aquest any, començant per les ja tradicionals xifres "misterioses" que encapçalen aquesta entrada i perdran tot el seu misteri de seguida.
  • Rückert Lieder, más allá de Mahler (II)

    RückertEn la primera parte de este artículo sobre Rückert hablábamos de su poemario Ostliche Rosen, de 1822, y de los lieder compuestos a partir de esta obra, entre ellos varias obras maestras de Schubert. Su segunda obra importante desde el punto de vista liederístico (y aquí enlazamos ya con el final del artículo anterior) es Liebesfrühling, escrita en los años siguientes a su compromiso en 1821 con Luise Wiethaus-Fischer. Rückert publicó este poemario en 1834, en el primer volumen de sus obras completas; más tarde, en 1844, volvió a publicarlo, esta vez en un volumen independiente con ilustraciones de Edmund Brüning (alguna de las cuales [...]
  • Rückert Lieder, más allá de Mahler

    Friedrich RückertFünf Lieder nach Texten von Friedrich Rückert. Esta obra de Mahler, a la que habitualmente nos referimos como Rückert Lieder, dio a conocer el nombre del poeta a los melómanos. Consciente o inconscientemente, Mahler reconoció el enorme papel que Friedrich Rückert (1788-1866) ha jugado en la historia del lied dando ese nombre a sus canciones, que no son las únicas que escribió a partir de textos de Rückert: también son suyos los de Kindertotenlieder. Antes que Mahler se habían fijado en este poeta Schubert, Loewe, Schumann, Brahms y Wolf; algo después, Strauss. Incluso a finales del siglo XX inspiró a Henze su ciclo Sechs Gesänge aus[...].
  • La crisi dels quaranta

    Cançó de la setmana: Mit vierzig Jahren (J. Brahms) - T. Quasthoff, J. Zeyen
     
    Kanchenjunga - N. RoerichSegons la Wikipedia, l'expressió "crisi dels quaranta" es va establir el 1965, i es refereix a la crisi viscuda pels adults en adonar-se de la seva pròpia mortalitat i del temps que els pot quedar de vida. Gairebé cinquanta anys després, em fa la sensació que la xifra rodona, els quaranta anys, ja no té les mateixes connotacions; si "un jove de 35 anys" pot gaudir encara de descomptes per a joves, no pot ser que només cinc anys més tard estiguis abocat a una crisi existencial perquè t'ha caigut a sobre la maduresa de cop. O sí, vés a saber.
  • Si estimes per l'amor

    Cançó de la setmana: Liebst du um Schönheit (G. Mahler) - T. Hampson, W. Rieger
     
    Alma MahlerLes dues darreres setmanes he publicat les dues primeres entrades de la sèrie sobre les cançons de Wilhelm Meister; a partir d'ara les publicaré més espaiades, alternant-les amb altres entrades com he fet amb les sèries anteriors. Avui, per exemple, reprenem la sèrie de cançons felices; espero que el retrobament amb Mahler compensi, si és el cas, la petita decepció per l'absència de Wilhelm.
  • De tòpics i coses...evidents?

    Cançó de la setmana: Widmung (R. Schumann) - H. Prey, L. Hokanson
     
    La siesta - Joaquín SorollaFa uns dies vaig llegir a Twitter un dels tòpics habituals sobre el lied (i qui diu lied, diu mélodie, Art Song o cançó-com-li-volgueu-dir en general): els cantants que s'hi dediquen ho fan perquè tenen la veu massa petita com per cantar òpera. A la conversa que va seguir aquest comentari algú va recordar un altre tòpics: els pianistes acompanyants ho són perquè no serveixen per a solistes. Si ajuntem les dues coses tenim que el lied és un gènere ben desgraciat, no m'estranya que sigui tan minoritari! Qui voldria aficionar-se a un gènere interpretat per músics de segona mentre els grans músics es reserven per a tasques més elevades?
  • Entrevista amb Jordi Roch, director artístic de la Schubertíada a Vilabertran

    Cançó de la setmana: Sei mir gegrüßt (F. Schubert) - D. Fischer-Dieskau, G. Moore
     
    Jordi Roch i BoschFa un temps vaig escriure que la Schubertíada a Vilabertran era l'oasi que aplegava els aficionats al lied en aquest desert que és la programació liederística a casa nostra; sembla que la temporada vinent anirem una mica millor ara que el Gran Teatre del Liceu ha recuperat els recitals, però la Schubertíada a Vilabertran continua sent la gran cita. El seu director artístic, Jordi Roch i Bosch (Barcelona, 1931), va tenir l'amabilitat de concedir-me fa unes setmanes l'entrevista que podreu llegir a continuació; jo continuo sense ser periodista, però el Dr. Roch té moltes coses interessants per explicar i li agraeixo molt que les hagi compartit amb nosaltres.
  • 1840

    Cançó de la setmana: Widmung (R. Schumann) - Ma. Vassiliou, N. de Villiers
     
    Clara Wieck (1838) - Andreas StaubTemps era temps que hi havia un compositor, director d'una prestigiosa revista musical, que en els seus articles tractava amb cert menyspreu els col·legues que componien per a veu perquè considerava que "la música per a veu era menys important que la música per a orquestra". El compositor en qüestió es deia Robert Schumann i aquestes paraules les va dir el 1839. El 1840 va escriure vora cent seixanta cançons, més de la meitat de la seva celebrada i reconeguda producció liederística.
  • El paradís

    Cançó de la setmana: Das Paradies (W. Henze) - I. Bostridge, J. Drake
     
    Lluna àrabUn prestigiós compositor fa setanta anys; en un dels homenatges que se li fan amb aquest motiu un jove tenor que tot just comença la seva carrera canta tres de les seves cançons. El compositor queda tan seduït per la seva veu que decideix compondre-li un cicle de cançons, que s'estrena tres anys després.
  • No tornaran

    Cançó de la setmana: Oft denk'ich sie sind nur ausgegangen (G Mahler) - K. Ferrier, B. Walter (dir.)
     
    Luise i Ernst RückertContinuem amb el recorregut per les nostres deu cançons més tristes amb la segona de les cançons escrites a partir d'un poema de Friedrich Rückert. La primera era Sei mir gegrüßt, una cançó i un poema escrits el 1822 amb un punt d'ambigüetat sobre el qual vam estar debatent. Aquesta setmana és el torn d'Oft denk'ich sie sind nur ausgegangen (Sovint penso que només han sortit a fora), de caràcter ben diferent i gens ambigu.
  • L'amor, l'espai i el temps

    Cançó de la setmana: Sei mir gegrüßt (F. Schubert) - I. Bostridge, J. Drake
     
    Els amants - R. MagritteAquesta setmana començarem per on normalment acabem, per escoltar la cançó. Us proposo un experiment, especialment si no la coneixeu: que l'escolteu sense llegir-ne la lletra i pareu atenció a les sensacions que us transmet, especialment si us sembla una cançó més aviat alegre o trista. Després torneu-la escoltar aquest cop llegint-ne la lletra; les sensacions són les mateixes o ha canviat alguna cosa?
  • Un poeta menor

    Cançó de la setmana: Gestillte Sehnsucht (J. Brahms) - C. Ludwig, G. Downes, G. Parsons
     
    RückertEntrem al setembre, ben tornats tots aquells que hàgiu fet vacances. També comencem temporada i per celebrar-ho i per alleujar la síndrome postvacacional aquesta setmana tenim una gran cançó i una gran cantant.
     
    M'agradaria poder dir que també tenim un gran poeta però em temo que no és així; sí que us puc dir que en el món del lied és un dels més estimats. Si un cantant preparés un programa dedicat íntegrament a cançons amb textos de Friedrich Rückert podria oferir almenys una vintena d'obres mestres...
     

Utilitzem cookies per millorar la nostra web i la teva experiència de navegació Llegir més

Accepto