D'aquí a exactament una setmana comença la Schubertíada, i nosaltres comencem aquesta la mini sèrie d'entrades dedicades als recitals del festival. Com sempre, seran entrades més curtes que haurien de servir, sobretot, per repassar els lieder que s'hi interpretaran.
Comencem amb els dos primers recitals, que són els de Florian Boesch i Malcolm Martineau el dijous 20 i Juliane Banse i Wolfram Rieger el divendres 21; els primers interpretaran Die schöne Müllerin i els segons, Winterreise, dues obres que tenen en comú, per començar, el sensacional equip format per Franz Schubert i Wilhelm Müller. N'he parlat a bastament, però em penso que és la primera vegada que parlo de totes dues alhora.
Els dos cicles també en comú que el protagonista és un wanderer, per més que els seus motius per haver deixat casa seva i rodar pel món siguin molt diferents. Així, el protagonista de Die schöne Müllerin és un noi molt jove, segurament un adolescent que demana permís als pares per anar a aprendre un ofici i marxa ple d'il·lusió i amb els ulls lluents d'alegria. El protagonista de Winterreise no té els ulls lluents d'alegria; els té anegats de llàgrimes, i poques il·lusions li queden ja quan marxa de casa. Me l'imagino jove, sí, però madur; la seva tendència a la introspecció i la capacitat d'analitzar-se no és cosa d'un dia.
En tots dos casos trobarem una decepció amorosa; en el cas de Die schöne Müllerin desencadena el final del cicle; en el cas de Winterreise, n'és el punt de partida. En tots dos casos l'estimada queda en segon pla, com si només fos una idea. Cap de les dues té nom; a una encara la podem anomenar molinera, però l'altra és, senzillament, la noia.
Les dues obres estan unides també per unes paraules, Gute Nacht [Bona nit], que acomiaden un cicle i enceten l'altre. A partir d'aquest darrer lligam, podrien ser tots dos wanderer la mateixa persona? Podrien, i és una hipòtesi que es fa de tant en tant, però ja us dic que a mi em sembla forçada. Per començar, el moliner no hauria de morir, és clar. Hi ha qui interpreta les dues últimes cançons del cicle com una mort simbòlica: el que romandrà al fons del rierol serà la seva innocència, i ell continuarà el seu camí. El mateix Florian Boesch hi dóna una interpretació similar en aquesta entrevista. Si el moliner sobreviu al desengany amorós, bé podria ser que ens el trobéssim de nou uns anys després treballant en un altre molí, perquè al començament de Winterreise s'explica que el jove viu amb la família de l'estimada, tot i que el personatge em fa pensar més aviat en un preceptor, un secretari o un parent llunyà.
Bé, de cabòries en podem fer moltes, però segurament tots estarem d'acord que, malgrat les similituds que hi puguem trobar, tots dos cicles tenen un caràcter completament diferent, tant els poemes com la música, i la impressió que ens deixen és igualment diferent: una tristesa dolça el primer, un dolor viu el segon. I ho deixo ja aquí perquè no tinc aturador i se suposava que era una entrada curta.
Per il·lustrar-la musicalment, he triat Danksagung an den Bach, la quarta cançó de La bella molinera, una obra que Florian Boesch i Malcolm Martineau han enregistrat plegats. En el lied anterior, Halt!, el jove aprenent s'havia aturat, eufòric, en trobar el molí, i acaba la cançó amb una pregunta: "War es also gemeint?" [És això que em volies dir?]. Danksagung an den Bach [Agraïment al rierol] comença amb aquesta mateixa qüestió; ara el jove ha conegut la molinera i ens en parla o, millor dit, li'n parla al rierol. És una cançó tranquil·la i bonica, que ens descobreix que el noi s'ha enamorat.
Us deixo amb la cançó i amb els lieder de tots dos cicles que hem escoltat fins avui; trobareu més informació sobre el cicle corresponent a la majoria de les entrades. Ara, que també us dic que si es tracta d'escoltar els cicles per refrescar-los, aneu i escolteu la vostra versió preferida.
- Die schöne Müllerin
- n. 1 Das Wandern
- n. 2 Wohin
- n. 3 Halt!
- n. 8 Morgengruß
- n. 10 Tränenregen
- Winterreise
- n. 1 Gute Nacht
- n. 2 Die Wetterfahne
- n. 4 Erstarrung
- n. 5 Der Lindenbaum
- n. 7 Auf dem Flusse
- n. 10 Rast
- n. 15 Die Krähe
- n. 19 Täuschung
- n. 23 Die Nebensonnen
- n. 24 Der Leiermann
War es also gemeint,
Mein rauschender Freund,
Dein Singen, dein Klingen,
War es also gemeint?
Zur Müllerin hin!
So lautet der Sinn.
Gelt, hab’ ich’s verstanden?
Zur Müllerin hin!
Hat sie dich geschickt?
Oder hast mich berückt?
Das möcht’ ich noch wissen,
Ob sie dich geschickt.
Nun wie’s auch mag sein,
Ich gebe mich drein:
Was ich such’, hab’ ich funden,
Wie’s immer mag sein.
Nach Arbeit ich frug,
Nun hab’ ich genug,
Für die Hände, für’s Herze
Vollauf genug!
És això que em volies dir,
remorejant amic meu?
El teu cantar, el teu dringar,
és això que em volies dir?
Anem vers la molinera!
Ho assenyala el sentit.
Així, ho he entès bé?
Anem vers la molinera!
T’ha enviat ella?
O tu m’has encisat?
Això voldria saber,
si ella t’ha enviat.
Doncs bé, sigui el que sigui,
de bon grat ho accepto:
he trobat allò que cercava,
Sigui el que vulgui ser.
Vaig demanar feina,
ara prou que en tinc,
per a les meves mans, per al meu cor.
Més que no cal!
(traducció de Salvador Pila)
Articles relacionats
Llàgrimes silencioses
Justinu...
La vagabunda
No m'...
La cançó de la cabana
Us imagine...
Comments powered by CComment