La noce - Henry Rousseau
Les noces - H. Rousseau

Entre 1898 i 1899 el lingüista Hubert Pernot i el compositor Paul Le Flem van fer un viatge de caràcter científic a l'illa de Quios, llavors encara sota domini otomà; molt probablement va ser la primera aproximació a l'etnomusicologia grega, i tots dos van tornar a París amb un centenar de cançons enregistrades en cilindres de cera; la primera edició de les cançons, a partir de les transcripcions de Le Flem, es van publicar el 1902.

Un dia de 1904 Maurice Ravel va rebre un encàrrec: harmonitzar cinc cançons tradicionals gregues, destriades de les que Pernot i Le Flem havien recollit. Les peces s'havien d'interpretar en un acte acadèmic, una conferència que el musicòleg Pierre Aubry havia de fer sobre les cançons de dos pobles oprimits, els grecs i els armenis. Ves a saber per què no van pensar a fer servir els cilindres amb els enregistraments, que era la manera més fidedigna de presentar-les; potser ja s'havien perdut en algun calaix de la Universitat de La Sorbona, on van restar oblidades fins després de la Segona Guerra Mundial. La qüestió és que per a aquell acte van buscar amb certa precipitació algú que les cantés. L'escollida va ser Louise Thomasset, una cantant que no sabia grec i es va haver d'aprendre els textos fonèticament; quan va dir que no gosava cantar-les a cappella, Michel Dimitri Calvocoressi, que era qui l'estava ajudant amb el grec, amic tant d'Aubry com de Ravel, va demanar al compositor si no podria harmonitzar les cançons, demanant-li, a més, si podria tenir-ho enllestit en trenta-sis hores.

Així va ser com Ravel es va veure implicat en aquella conferència. El compositor va complir i va fer els arranjaments a correcuita; un cop passat el dia en qüestió, va llençar tres de les partitures i en va conservar només dues; sembla que no havia quedat gaire satisfet amb la feina. Però hi va tornar.

Calvocoressi no havia acudit a Ravel només perquè fossin amics (a veure a qui li demanes un favor així si no hi tens molta confiança); va triar-lo perquè tenien altres interessos comuns. Tots dos eren membres d'un grup de músics i escriptors que s'autodenominaven 'Les Apaches' (el nom no tenia res a veure amb indis, sinó que era una manera col·loquial de dir als trinxeraires de l'època), artistes interessats en l'avantguarda; entre els temes que tractaven hi havia la recuperació de la música tradicional i la seva incorporació a la música del moment. Així va ser com Calvocoressi li va demanar a Ravel que harmonitzés unes quantes cançons més, aquesta vegada sense pressa. El compositor en va triar tres que, juntament amb les dues que havia conservat, formaven un petit cicle que es va estrenar amb el text original grec (les cançons de la primera tanda són la tercera i la quarta); les va estrenar, amb Ravel al piano, Marguerite Babaïan, una cantant armènia que, un cop instal·lada definitivament a París aquell mateix any, s'especialitzaria en la recuperació del patrimoni musical europeu.

Les cançons es van editar, però, en francès, traduïdes pel mateix Calvocoressi, i aquest és el cicle que coneixem com Cinc chansons populaires grecques. Els textos ens situen, més o menys, en un casament. La primera cançó, Le reveil de la mariée, és una albada que el nuvi li canta a la núvia; la segona, Là-bas, vers l’église, recorda implícitament la massacre que va patir l'illa de Quios durant la guerra d'independència grega; Quel galant m'est comparable ens parla de la satisfacció del nuvi; Chanson des cueilleuses de lentisques és una cançó de treball de les recol·lectores de màstic, una de les riqueses naturals de l'illa; potser la canten les dones en veure passar el seguici, o potser la mateixa núvia n'és una. Finalment, Tout gai! és una dansa.

Aquesta setmana escoltarem la primera cançó del cicle, Le reveil de la mariée o Chanson de la mariée, com també se la coneix, interpretada per Sabine Devieilhe i Alexandre Tharaud. Espero que us agradi!

 

Le réveil de la mariée

Réveille-toi, réveille-toi, perdrix mignonne,
Ouvre au matin tes ailes.
Trois grains de beauté,
mon cœur en est brûlé!

Vois le ruban d'or que je t'apporte,
Pour le nouer autour de tes cheveux.
Si tu veux, ma belle, viens nous marier!
Dans nos deux familles, tous sont alliés!

Desperta, desperta, perdiu bonica,
obre les ales al matí.
Per les teves tres pigues
el meu cor crema!

Mira la cinta d'or que et porto
perquè te la lliguis als cabells.
Si tu vols, estimada, anem-nos a casar!
A les nostres dues famílies, tots són casats!

 

Articles relacionats

Comments powered by CComment

Si us plau, activeu el javascript per enviar aquest formulari

LIFE Victoria 2022

Hem parlat dels compositors...

i dels poetes...

Han cantat...

i els han acompanyat...

Sèries

El Buch der Lieder i deu compositors
serie tristes
Les deu cançons més tristes
serie tristes
Les deu cançons més felices
serie felices
Deu cançons amb cuques
serie cuques
Cançons de Wilhelm Meister
serie Wilhelm
Lied goes pop
serie pop
Abecedari Liederabend
serie abecedari
El Màster en Lied de l'ESMUC ens visita
serie esmuc