Portrait of a child  -  John Singer Sargent
Retrat d'un infant - J. Singer Sargent

Fa uns mesos us parlava d'una audició comentada de Winterreise al Club Wagner Barcelona. Uns dies després, la Inés, que hi havia assistit, em va escriure per confirmar en primera persona un detall que jo havia comentat: que una de les cançons, Der Lindenbaum, havia transcendit el cicle i s'havia convertit en una cançó popular, una cançó que cantaven els nens quan anaven d'excursió. De fet, una vegada em va costar força convèncer una senyora alemanya més aficionada a les excursions que al lied que Schubert no havia harmonitzat aquella cançó, sinó que l'havia compost. Doncs bé, la Inés em deia que ella havia cantat Der Lindenbaum de petita, a una escola de Barcelona. Ella havia anat a un centre que es coneix com "les Alemanyes" més que no pels seus noms oficials: Col·legi Santa Elisabeth, Col·legi Benaurada Verge Maria, o Mary Ward, actualment. La Mater Wilhelmine n'era la professora de música i va saber transmetre a les seves alumnes, a més d'un munt de cançons que moltes encara recorden, l'amor per la música. La meva corresponsal en parlava així:

"Encara recordo la Mater Wilhelmine, en una habitació preciosa de l'edifici antic del col·legi, tota de fusta fosca. Hi entrava el sol, i ella era asseguda d'esquena a la finestra, tocant el piano amb molt d'entusiasme. [...] Suposo que la tria de la sala també era per unir les dues arts: música i arquitectura, i fomentar així l'experiència de la bellesa, a part que hi cabia un cor important, a vegades érem dues classes o més. Recordo altres aules, però com aquesta, cap. Les altres eren a la part moderna del col·legi. [...] El mèrit de la Mater Wilhelmine, la professora de música, és que ens ha quedat l'afició i no és estrany trobar exalumnes a concerts i parlar de música clàssica en reunions o reunir-nos per veure i sentir òpera o concerts."

La Inés em va demanar que parlés a Liederabend d'una altra de les cançons que les nenes cantaven quan anaven d'excursió amb l'escola, que també recorda fil per randa i que també és un lied en origen; el seu nom popular és Komm, lieber Mai [Vine, estimat maig]. Vaig tard, perquè encara que al títol hi hagi la primavera és una cançó d'hivern, però el fred inesperat que hem tingut aquests dies ens ajudarà a compartir-ne l'esperit.

El poema és de l'avui gairebé desconegut Christian Adolph Overbeck, un any més gran que Mozart. Recordeu que us havia parlat d'un cercle de poetes que Schubert havia musicat a bastament, el Göttinger Hainbund, i de la revista que editaven, el Göttinger Musenalmanach? Overbeck no pertanyia al cercle, però s'hi sentia proper, i el poema es va publicar a l'almanac de l'any 1776 amb el títol Fritzchen an den Mai [El petit Fritz al maig]. Uns anys després, el 1781, Overbeck va tornar-lo a publicar amb alguns canvis en un recull anomenat Fritzchens Lieder [Les cançons del petit Fritz] que, com advertia l'autor, no era per als nens sinó per als adults que podien gaudir de la manera en què els nens veuen la vida (jo m'imagino el petit Fritz com el Calvin i Hobbes del segle XVIII).

En el poema Fritzchen an den Mai, el nen sospira per l'arribada de la primavera, per poder sortir a jugar a l'aire lliure. No és que no s'hi pugui jugar, a l'hivern, hi ha el trineu, i també és divertit jugar dins de casa, però, ah, la primavera! El nen demana que arribi el bon temps; es compadeix dels qui l'esperen encara amb més frisança que ell, i s'imagina els arbres verds i els ocells que canten, i les violetes (unes violetes que aquí floreixen al febrer; l'hivern alemany és molt llarg).

El gener de 1791 el nen que Mozart duia a dins també devia enyorar-se de la primavera, perquè va escriure un lied amb el poema d'Overbeck que es deia precisament així, Sehnsucht nach dem Frühling. Aquell mateix dia, el 14, va escriure a més altres dos lieder amb un tema similar (Der Frühling i Kinderspiel). Sehnsucht nach dem Frühling és un lied deliciosament senzill, sembla fet expressament per complaure els nens. És estròfic pur, així que si et saps la música d'una estrofa, te les saps totes; la melodia és senzilla i encomanadissa; a l'acompanyament, la mà dreta dobla la veu i l'esquerra no és complicada. No és estrany que la cançó arribés tan fàcilment a tothom, i que la gent fins i tot s'oblidés que era de Mozart. En cert sentit, aquest oblit és una de les millors coses que li poden passar a una cançó. Diria que aquesta setmana gairebé tots els lectors haureu sentit abans la cançó, bé en la versió original de Mozart, bé en qualsevol de les innumerables versions que se n'han fet. Nosaltres, és clar, n'escoltarem l'original, interpretada per Josef Protschka i Helmut Deutsch.

Molts relacionareu també la melodia amb una altra obra del compositor, el seu últim concert per a piano, el n. 27, que va compondre uns dies abans de la cançó i ocupa la posició immediatament anterior al catàleg. El tema principal del tercer moviment, en forma rondó, és també el primer tema de la cançó. I aquí sí que Mozart hi juga a plaer. El fa, el desfà, el torna a fer, i alleugereix els cors dels oients. Per això us deixo a mà també aquest tercer moviment per si podeu dedicar a l'article deu minuts més; la versió és la de Friedrich Gulda, la Wiener Philharmoniker i Claudio Abbado que dirigeix.

Si m'ho permeteu, dedico aquest article a la Inés i a les seves companyes d'escola, a la Mater Wilhelmine i a tots els professors que han sabut transmetre l'amor per la matèria que explicaven, fos música, història, llengua o matemàtiques.

 

Sehnucht nach dem Frühling

Komm, lieber Mai, und mache
Die Bäume wieder grün,
Und laß mir an dem Bache
Die kleinen Veilchen blühn!

Wie möcht ich doch so gerne
Ein Veilchen wieder sehn,
Ach, lieber Mai, wie gerne
Einmal spazieren gehn!

Zwar Wintertage haben
Wohl auch der Freuden viel;
Man kann im Schnee eins traben
Und treibt manch Abendspiel,

Baut Häuserchen von Karten,
Spielt Blindekuh und Pfand;
Auch gibt's wohl Schlittenfahrten
Auf's liebe freie Land.

Doch wenn die Vöglein singen
Und wir dann froh und flink
Auf grünen Rasen springen,
Das ist ein ander Ding!

Jetzt muß mein Steckenpferdchen
Dort in dem Winkel stehn;
Denn draußen in dem Gärtchen
Kann man vor Kot nicht gehn.

Am meisten aber dauert
Mich Lottchens Herzeleid;
Das arme Mädchen lauert
Recht auf die Blumenzeit;

Umsonst hol ich ihr Spielchen
Zum Zeitvertreib herbei,
Sie sitzt in ihrem Stühlchen
Wie's Hühnchen auf dem Ei.

Ach, wenn's doch erst gelinder
Und grüner draußen wär!
Komm, lieber Mai, wir Kinder,
Wir bitten dich gar sehr!

O komm und bring vor allen
Uns viele Veilchen mit,
Bring auch viel Nachtigallen
Und schöne Kuckucks mit!

Vine, estimat maig, i fes
reverdir els arbres
i que, prop del rierol, floreixin
per a mi les petites violetes!

M’agradaria tant poder
tornar a veure una violeta,
ai, estimat maig, que bé poder
tornar a passejar!

Certament, els dies d’hivern
també donen moltes satisfaccions;
es pot caminar per la neu
i practicar molts jocs al vespre,

fer castells de cartes,
jugar a la gallina cega i a la penyora;
també es poden fer passeigs amb trineu
per els bonics camps a l’aire lliure.

Però quan canten els ocellets
i nosaltres, alegres i lleugers,
saltem damunt la verda gespa,
això és una altra cosa!

Ara el meu cavallet de fusta
s’ha de quedar en un racó,
car a fora no s’hi pot anar,
el jardí és ple de fang.

El que més greu em sap, però,
és la pena de la Lottchen;
la pobre noia espera amb frisança
el temps de la florida;

debades li porto jocs
per passar el temps,
ella seu a la seva cadireta
com la gallina damunt l’ou.

Ai, si almenys a fora fes més bonança
i el paisatge fos més verd!
Vine, estimat maig, nosaltres els infants
t’ho preguem de tot cor!

Oh, vine i porta’ns sobretot
moltes violetes
i també molts rossinyols
i jolius cucuts!

(traducció de Salvador Pila)

 

Concert per a piano n. 27 en si bemoll major, KV. 595. Allegro

 

Articles relacionats

Comments powered by CComment

Si us plau, activeu el javascript per enviar aquest formulari

LIFE Victoria 2022

Hem parlat dels compositors...

i dels poetes...

Han cantat...

i els han acompanyat...

Sèries

El Buch der Lieder i deu compositors
serie tristes
Les deu cançons més tristes
serie tristes
Les deu cançons més felices
serie felices
Deu cançons amb cuques
serie cuques
Cançons de Wilhelm Meister
serie Wilhelm
Lied goes pop
serie pop
Abecedari Liederabend
serie abecedari
El Màster en Lied de l'ESMUC ens visita
serie esmuc