Herdsmen with Cows - Aelbert Cuyp
Pastors amb vaques - A. Cuyp

L'adaptació musical més famosa de Wilhelm Tell, el drama publicat per Friedrich von Schiller el 1804, és l'òpera de Gioachino Rossini Guillaume Tell, estrenada el 1829. Famosa, sobretot, per l'obertura perquè, si bé l'òpera a penes es representa, la peça que l'obre se n'ha independitzat i és una de les més populars del repertori clàssic; aficionats i no aficionats reconeixen la brillant música, fins i tot si no saben identificar-la. Però Rossini no és l'únic compositor que ha parat atenció a l'obra de Schiller. Franz Liszt va posar música el 1840 (i va fer-ne una segona versió el 1859) a les cançons dels tres personatges que obren el drama: el pescador Ruodi, el pastor Kuoni i el caçador Werni; és el cicle Drei Lieder aus Schillers"Willhelm Tell" i fa un temps vam escoltar-ne la cançó del pescador, Der Fischerknabe.

Robert Schumann també va posar música a una d'aquestes tres cançons, la del pastor; Des Sennen Abschied, és una petita joia, com tantes de les que va escriure a partir de l'any 1849. El 1840 es coneix com el liederjahr de Schumann i no falten motius per escoltar les obres d'aquell any, però sempre us insistiré que escolteu la resta per (re)descobrir les perles que amaga.

Un dels cicles que va escriure Schumann aquell 1849, coincidint amb la revolució a Dresden, va ser el Liederalbum für die Jugend, op. 79, una col·lecció de vint-i-vuit cançons pensades perquè les interpretessin nens; les va ordenar segons la seva dificultat, de manera que els petits intèrprets anessin descobrint les noves peces a mesura que superaven les dificultats de les anteriors; Des Sennen Abschied és la número 22.

El poema té una estructura ABA. A la primera estrofa, el pastor s'acomiada de les pastures quan acaba l'estiu i ha de tornar a casa; a la segona, somia amb el mes de maig; quan la natura es desperti hi podrà tornar. La tercera estrofa és idèntica a la primera. El lied de Schumann segueix aquesta mateixa estructura, amb les estrofes separades per breus interludis del piano que reprenen el motiu que sentim per primera vegada al preludi, i sentirem finalment a un postludi més llarg. L'acompanyament té un encant especial i penso que és això, sobretot, el que atrapa l'oient. La cançó és tranquil·la, el comiat és més melancòlic que trist, però té un detall que crida especialment l'atenció: al final de la segona estrofa, Schumann fa servir un recurs habitual entre els compositors, repetir les paraules que vol emfatitzar, "im lieblichen Mai"; inesperadament, però, la repetició queda truncada, i el pastor només arriba a dir "im lieblichen" abans de callar i deixar que el piano ens condueixi sol cap a la tercera estrofa.

La interpretació més immediata d'aquesta omissió és que al pastor se li trenca la veu per l'emoció i no pot continuar cantant. N'hi ha una altra, però, relacionada amb els esdeveniments que s'estaven vivint aquells mesos: la revolució. Com que cada vegada que la censura ensopegava amb aquesta paraula hi havia conseqüències greus, la gent s'hi referia de vegades com a la primavera, i amb això ja s'entenien; una primavera que, mentre Schumann escrivia aquest cicle entre l'abril i el maig, era violenta i sagnant. A parer de diversos musicòlegs, no era casual, tampoc, que el compositor posés música precisament en aquell moment a uns versos d'una obra que parlava del desig de llibertat d'un poble. Així que bé podria ser que aquest Mai que el pastor no pot pronunciar expressi, a més, el dolor per una primavera que no acabaria com a Schumann li hauria agradat.

Escolteu Des Sennen Abschied interpretada en un enregistrament fet en directe per Sophie Daneman i Julius Drake i, si us agrada, no deixeu d'escoltar les tres cançons compostes en aquesta mateixa època que trobareu més avall, als Articles relacionats (entre elles, Die Sennin [La pastora]; sembla que els pastors inspiraven Schumann d'una manera molt especial.)

 

Des Sennen Abschied

Ihr Matten, lebt wohl,
Ihr sonnigen Weiden!
Der Senne muß scheiden,
Der Sommer ist hin.

Wir fahren zu Berg, wir kommen wieder,
Wenn der Kuckuck ruft, wenn erwachen die Lieder,
Wenn mit Blumen die Erde sich kleidet neu,
Wenn die Brünnlein fließen im lieblichen Mai.

Ihr Matten, lebt wohl,
Ihr sonnigen Weiden!
Der Senne muß scheiden,
Der Sommer ist hin.

Prades, adéu,
pastures assolellades!
El pastor ha de marxar,
l'estiu s'ha acabat.

Anem a la muntanya i tornem
quan crida el cucut, quan desperten les cançons,
quan la terra es vesteix de nou amb flors,
quan les fonts ragen en el dolç mes de maig.

Prades, adéu,
pastures assolellades!
El pastor ha de marxar
l'estiu s'ha acabat.

(traducció de Salvador Pila)

 

Articles relacionats

Comments powered by CComment

El lloc web de Liederabend utilitza galetes tècniques, essencials per al funcionament del lloc, i galetes analítiques que pots desactivar.