Des del sud

El desenvolupament de la indústria dels estats del nord dels Estats Units durant les primeres dècades del segle XX, amb la consegüent necessitat de mà d'obra, va atreure moltes persones que cercaven l'oportunitat d'una vida millor. D'Europa, sobretot, però també dels estats del sud, on els negres vivien discriminats, en una situació injusta i, tanmateix, legal. Durant els anys de la Primera Guerra Mundial, quan el flux de gent que arribava d'Europa minvava, augmentava el de gent que venia del sud, i així va ser com van formar-se noves i importants comunitats afroamericanes A Harlem, per exemple, s'estimava que els nouvinguts negres eren uns 175.000. Així va ser, també, com va sorgir una nova identitat col·lectiva, el que se'n deia “New Negro”; en concret, a Harlem es va viure la Harlem Renaissance, una explosió cultural que un dels seus ideòlegs, Alain Locke, va descriure com l'assoliment d'una “majoria d'edat espiritual”, amb la qual “els afroamericans transformen la desil·lusió social en orgull de raça”.

Malgrat que la Harlem Renaissance va abastar totes les manifestacions artístiques, la música va ser la seva cara més visible: el blues i el jazz, i figures com Josephine Baker, Duke Ellington, Louis Armstrong o Billie Holiday, van tenir un fort impacte, a Amèrica i també a l'Europa de l'època. Però no tots els músics van optar per aquest tipus de música d'origen més popular; altres, com William Gran Still, van trobar el seu camí en la música acadèmica.

Still va néixer el 1895 a l'estat de Mississipi, i es va criar al d'Arkansas. Després d'estudiar violí i composició a l'Oberlin College (Ohio) i al New England Conservatory de Boston, als anys vint es va traslladar a Harlem, on es convertiria en el músic acadèmic més important de la Harlem Renaissance. Mentre tocava a bandes de jazz i a orquestres dels teatres de Broadway, va dedicar-se a la composició, i el director d'orquestra Howard Hanson va estrenar-li el 1931 la Simfonia núm. 1, “Afro-American”. Still es convertia així en el primer compositor negre que veia una obra seva estrenada per una orquestra principal. El 1936, ja instal·lat a Los Angeles, va presentar la seva música al capdavant de la Los Angeles Symphony Orchestra, marcant així una nova fita; també seria el primer director negre a dirigir una orquestra del sud, a Nova Orleans, tot i que encara passarien gairebé vint anys. El 1949, la New York City Opera va estrenar la seva òpera Trouble Island; era la primera vegada que una gran companyia posava en escena una òpera composta per un negre. Com us podeu imaginar, malgrat obrir camí amb aquestes fites importants, no tot van ser flor i violes a la carrera de Still, també va patir nombroses discriminacions, però, si més no, va ser reconegut i celebrat en vida. Va morir el 1978, als 83 anys, sent un compositor cèlebre i deixant una obra que inclou vuit òperes i cinc simfonies.

La seva obra inclou també un petit nombre de cançons molt interessants. Fa unes setmanes, quan us presentava la programació de la Schubertíada 2024 en vam escoltar una, Parted, (amb poema d'uns dels autors més destacats de la Harlem Renaissance, Paul Laurence Dunbar), inclosa en el seu cicle més important, Songs of Separation. Aquesta setmana, amb el compositor presentat formalment, n'escoltarem Song for the lonely, amb poema de l'escriptora i pianista Verna Arvey, d'origen rus, amb qui Still es casaria el 1934. Com diu el títol, la cançó parla de solitud, i ho fa, una vegada més, fonent les llàgrimes i la pluja. Les intèrprets de Song for the lonely seran Claudine Carlson i Georgia Akst. Espero que us agradi!