Als anys cinquanta del segle XX el poeta romanès Paul Celan s'havia establert a París, fugint del règim comunista. No havia pogut fugir del nazisme, i havia estat reclòs, juntament amb els seus pares, al gueto de Txernivtsí. Sense que ell pogués fer res per evitar-ho, els pares van ser traslladats a un camp de concentració, on van ser assassinats; ell va poder sobreviure després de passar també per diversos camps. La seva vida en temps de pau no va ser fàcil, tampoc. Va estar internat diverses vegades en hospitals psiquiàtrics, i es va suicidar el 1970.
El 1959 va publicar el poemari Sprachgitter [Reixes de llengua], que incloïa el poema Tenebrae, d'una desolació corprenedora. Els versos ens situen en la Passió de Crist –les Tenebres són presents també a la tradició jueva, tot i que, naturalment, des d'una perspectiva diferent–; Crist està abandonat, com ho està la veu poètica –representant de tantes altres veus torturades– i els papers s'han invertit: és Crist qui ha de pregar als homes.
Un parell d'anys abans de la publicació dels poemes, en una trobada a París, el poeta va demanar al compositor Aribert Reimann que posés música a Tenebrae. Reimann, que ja havia posat música a altres poemes de Celan abans, es va mostrar indecís. D'alguna manera, entenia que aquell poema havia de romandre així, un poema, sense cap altre interferència. Fins que va conèixer Dietrich Fischer-Dieskau amb qui, a més de col·laboradors habituals, van ser amics durant dècades.
Llavors, el novembre de 1959, Reimann va compondre Tenebrae, i durant els mesos següents va compondre altres quatre cançons amb poemes de Celan; són les Fünf Gedichte von Paul Celan, un recull en el qual Tenebrae ocupa la posició central. És un poema dur del qual sorgeix una cançó difícil que us convido a escoltar amb calma; malgrat tot, no hi manca la bellesa. L'enregistrament és el de Fischer-Dieskau i Reimann, probablement del 1969 (les cançons les van estrenar, plegats, el 1962).
Que tingueu una bona Pasqua!
Nah sind wir, Herr,
nahe und greifbar.
Gegriffen schon, Herr,
ineinander verkrallt, als wär
der Leib eines jeden von uns
dein Leib, Herr.
Bete, Herr,
bete zu uns,
wir sind nah.
Windschief gingen wir hin,
gingen wir hin, uns zu bücken
nach Mulde und Maar.
Zur Tränke gingen wir, Herr.
Es war Blut, es war,
was du vergossen, Herr.
Es glänzte.
Es warf uns dein Bild in die Augen, Herr.
Augen und Mund stehn so offen und leer, Herr.
Wir haben getrunken, Herr.
Das Blut und das Bild, das im Blut war, Herr.
Bete, Herr.
Wir sind nah.
Som a prop, Senyor,
a prop i a l'abast.
Ja lligats, Senyor,
encastats els uns als altres, com si
el cos de cadascun de nosaltres
fos el teu cos, Senyor.
Prega, Senyor,
prega'ns
som a prop.
De gairell anàrem,
anàrem a ajupir-nos
cap a la fondalada i el maar.
A beure hi anàrem, Senyor.
Era sang, era
allò que tu vessares, Senyor.
Brillava.
Ens llançava la teva imatge als ulls, Senyor.
Ulls i boca resten tan oberts i tan buits, Senyor.
Hem begut, Senyor.
La sang i la imatge a la sang, Senyor.
Prega, Senyor.
Som a prop.
Articles relacionats
Anyell de Déu
Com cada any per Setmana Santa, us porto un text breu per presentar una cançó de tema religiós. Enguany és una cançó poc coneguda, en tots els sentits: s'interpreta poc i està poc documentada; els musicòlegs han anat ajuntant les poques peces disponibles del trencaclosques per reconstruir-ne la història, amb molts dubtes.
El sol de la glòria
Entre 1912 i 1914, Ralph Vaughan Williams va escriure els Four Hymns, quatre peces que va preparar en tres versions: per a tenor, viola i piano; per a viola i orquestra de cordes, i per a piano i quartet de cordes. S'haurien d'haver estrenat el setembre de 1914, però l'esclat de la guerra ho va impedir i no es van interpretar fins al 1920. Totes quatre cançons tenien textos de quatre [...]
Donar la vida pels amics
Com sabeu, per a aquests dies sempre trio una cançó de tema religiós; ara fa nou anys us presentava una de Rakhmàninov, Crist ha ressuscitat, composta el 1906. Per arribar a la cançó d'aquesta setmana hem d'avançar uns quants anys, fins a arribar a un moment funest de la història d'Europa, la tardor de 1914, uns mesos després que esclatés la Primera Guerra Mundial [...]
