Canònica de Santa Maria de Vilabertran
Només fa uns dies que vam tancar la Schubertíada i, com us deia l'any passat per aquestes dates, les ressaques musicals són aquí per quedar-se. Permeteu-me, doncs, una entrada brevíssima, i la setmana vinent ja tindré (espero!) la llibreta del nou curs de Liederabend endreçada i a punt per començar la temporada. Per a aquesta setmana, i amb el cap ple de música de divuit concerts, he estirat el fil d'una de les propines que van oferir Mireia Tarragó i Wolfram Rieger, Liebeslied de Robert Schumann, per compartir-la aquí amb vosaltres.
 
Schumann va publicar el lied el 1850 dins de Lieder und Gesänge II, op. 51. Les cinc cançons que formen el recull estan compostes al llarg de diferents anys, des del 1840 fins al 1849, concretament fins al 28 d'octubre de 1849, que és el dia que va escriure Liebeslied; aquell any se celebrava el centenari del naixement de Goethe i Schumann va escriure diverses obres a partir de poemes seus.
 
Sembla, però –i fa només un parell d'anys que s'ha confirmat– que el poema, inclòs en el West-öslicher Divan, no és de Goethe, sinó de Marianne von Willemer (com ho són els poemes Suleika I i Suleika II, per exemple); aquí us explicava una mica què hi feien els poemes de Willemer infiltrats al Divan.
 
El trobem en un apèndix titulat Noten und Abhandlungen zu besseren Verständnis des west-östlichen Divan [Notes i tractats per a una millor comprensió del Divan d'Orient i Occident], concretament al capítol anomenat Chiffer [Codis]. Goethe explica que ell i Willemer tenien la mateixa edició de poemes de Hafis i a les seves cartes incloïen codis que feien referència a una determinada pàgina i un determinat vers per dir coses sense dir-les –una tàctica que sembla que Robert i Clara també havien fet servir abans de casar-se.
 
Escoltarem Liebeslied interpretada per Edith Mathis i Christoph Eschenbach; és una cançó preciosa que espero que us transportarà a l'atmosfera màgica de Vilabertran.

 

Liebeslied

Dir zu eröffnen
mein Herz verlangt mich;
Hört’ ich von deinem,
darnach verlangt mich;
Wie blickt so traurig
die Welt mich an!

In meinem Sinne
wohnet mein Freund nur,
Und sonsten keiner
und keine Feindspur.
Wie Sonnenaufgang
ward mir ein Vorsatz!

Mein Leben will ich
nur zum Geschäfte
Von seiner Liebe
von heut an machen.
Ich denke seiner,
mir blutet’s Herz.

Kraft hab’ ich keine
als ihn zu lieben,
So recht im Stillen.
Was soll das werden!
Will ihn umarmen
und kann es nicht.

El meu cor anhela
d’obrir-se a tu;
estic delirosa per tenir
notícies teves;
que trist em sembla
el món.

Al meu esperit
hi viu només el meu amic
i ningú altre,
cap senyal hostil.
Un propòsit fou per a mi
com la sortida del sol!

La meva vida
a partir d’avui
la dedicaré tan sols
al seu amor.
Quan penso en ell
sagna el meu cor.

No tinc cap més força
que estimar-lo,
veritablement en silenci.
Què s’esdevindrà d’això?
El voldria abraçar
però no m’és possible.

(traducció de Salvador Pila)

(translation by XXX)

 

Please follow this link if you need an English translation

Articles relacionats

Write comments...
or post as a guest
Loading comment... The comment will be refreshed after 00:00.

Be the first to comment.