
En aquestes poques pàgines no hem avançat gaire en l'acció. El baró ha anat a acomiadar-se de la companyia de teatre i donar-los alguns regals de part del comte i la comtessa, entre ells una bossa amb monedes d'or per a Wilhelm. Tothom està fent l'equipatge per marxar, i l'arpista li diu a Wilhelm que no l'acompanyarà, perquè la dissort el persegueix i tothom que l'envolta corre perill. El jove, que sospita que l'arpista parla així perquè carrega una gran culpa (perspicaç, el nostre protagonista!), el convenç que continuï sota la seva protecció. I el capítol acaba amb uns versos que Wilhelm li ha sentit cantar darrerament:
Den reinen Horizont mit Flammen,
Und über seinem schuld’gen Haupte bricht
Das schöne Bild der ganzen Welt zusammen.
amb flames en el rerafons del paisatge,
i sobre el seu cap culpable es destrueix
de tot un món sencer la bella imatge.
D'això fa un any, i ja veia clar que si cap discogràfica hi posava remei in extremis aquesta sèrie d'entrades sobre les cançons de Wilhelm Meister quedaria incompleta, d'aquí la decepció del títol de l'entrada. Vaig pensar que si la majoria dels compositors havien prescindit d'aquesta cancó (i alguna altra), també en podia prescindir jo i passar directament a la següent, però al final he optat per compartir amb vosaltres el meu desconcert. Realment se'm fa estrany que, havent-hi enregistraments de tantes obres de Rubinstein, d'aquest cicle no n'hi hagi.
Alguna cosa positiva ha sortit d'aquesta recerca, a més de poder comptar amb l'Elisa, l'Hélène i l'Alexei, moltes gràcies a tots tres. He trobat que Anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister continua interessant als compositors del segle XXI, hi ha altres dues cançons amb aquest text (també sense enregisrament). Una està inclosa a Marmorbilder, una obra composta per el 2011 per Markus Bongartz per a soprano, dos saxofons i percusió, i l'altra a Wünschelrüte, un cicle per a baríton de Rudi Spring, compost el 2013.
Com que no podem escoltar la cançó corresponent a l'entrada n'escoltarem una altra també d'un compositor rus, deixeble d'Anton Rubinstein: Piotr Ilitx Txaikovski. Serà Нет, только тот, кто знал (Net, tol'ko tot, Sols qui l'enyor coneix), l'últim dels Шесть романсов (Sis romanços), Op.6, compostos el 1869. La versió russa del poema original de Goethe, Nur wer die Sehnsucht kennt, és de Lev Mei i els nostres intèrprets seran Christianne Stotjin i Julius Drake. Parlarem del context de la cançó a la novel·la a la propera entrada de la sèrie; de moment avui gaudim d'una de les cançons més conegudes de Txaikovsky.
Si us plau, si coneixeu cap enregistrament de Ihm färbt der Morgensonne Licht, en la versió de Rubinstein o en les de Bongartz i Spring, compartiu-lo amb nosaltres!
Net, tol'ko tot,
kto znal svidan'ja, zhazhdu,
pojmjot, kak ja stradal
i kak ja strazhdu.
Gljazhu ja vdal'...
net sil, tusknejet oko...
Akh, kto menja ljubil
i znal - daleko!
Akh, tol'ko tot,
kto znal svidan'ja zhazhdu,
pojmjot, kak ja stradal
i kak ja strazhdu.
Vsja grud' gorit...
Sols qui l'enyor coneix,
sap mon sofrir!
Sola i distanciada
de tot delit,
el firmament esguardo
vers aquell punt.
Qui em coneix i m'estima,
ai, és tan lluny!
Em ve un desmai, em sento
cremar per dins.
Sols qui l'enyor coneix,
sap mon sofrir!
кто знал свиданья, жажду,
поймёт, как я страдал
и как я стражду.
Гляжу я вдаль...
нет сил, тускнеет око...
Ах, кто меня любил
и знал - далеко!
Ах, только тот,
кто знал свиданья жажду,
поймёт, как я страдал
и как я стражду.
Вся грудь горит...
Deixa els teus comentaris
Publicar comentari com convidat