Ellen Douglas mostrant l'anell, de "La donzella del llac" de Walter Scott - R. Westall
 
Acabem el repàs als recitals de la Schubertíada a Vilabertran amb el concert de cloenda, que tindrà lloc el 29 d'agost. És un concert molt especial perquè per primer cop s'interpretaran a la Schubertíada lieder corals de Schubert; els protagonistes seran la soprano Elena Copons, el pianista Francisco Poyato i el Cor de Cambra de la Diputació de Girona dirigit per Pablo Larraz. Elena Copons i Francisco Poyato intepretaran un grup de lieder dedicats a la nit, dels quals n'hem escoltat dos:
 
  • Abendstern, que vam escoltar durant el primer any del blog, quan us vaig donar (només) cinc motius per estimar Schubert. Els seus intèrprets van ser Anthony Rolfe-Johnson i Graham Johnson.
  • Nachtstück, triat per tres cantants en aquesta edició de la Schubertíada; la nostra versió va ser la de Fritz Wunderlich i Hubert Giesen.
De les cançons amb cor de Schubert no n'hem escoltat cap encara i no deixarem passar aquesta oportunitat. Franz Schubert va escriure l'estiu de 1825 Sieben Gesänge aus Walter Scotts "Fräulein von See", és a dir, set cants a partir del poema "La donzella del llac" de Walter Scott. D'aquests set cants, cinc són per a veu solista i piano (entre ells els tres cants d'Ellen que trobem al programa del recital de Sarah Connolly a la Schubertíada) i dos per a cor. Nosaltres escoltarem un d'aquests dos cors, Coronach, que porta el subtítol Totengesang der Frauen und Mädchen (Cant fúnebre de les dones i les donzelles). El nom ja ho diu tot, aquesta peça és un commovedor cant en memòria d'un dels personatges del poema, Duncan, que nosaltres escoltarem en la versió del RIAS Kammerchor dirigit per Marcus Creed amb Philipp Mayers acompanyant al piano.

I així ens acomiadem de la SV15, arribem també a la fi de l'agost i seria qüestió d'anar tornant a la normalitat...
 
Coronach
 

Er ist uns geschieden vom Berg und vom Walde
Wie versiegte Quelle, als Not uns bedrängte.
Die Quelle wird fliessen, genährt von dem Regen,
Uns scheint nie mehr Freude, dem Duncan kein Morgen.

Die Hand des Schnitters nimmt reife Ähren,
Unser Trauergesang klagt blühende Jugend.
Der Herbstwind treibt Blätter, die gelben, die welken,
Es blüht’ unsre Blume, als Mehltau sie welkte.

Ihr flüchtigen Füsse, du Rat in Bedrängnis,
Du Arm im Streite, wie tief ist dein Schlummer.
Wie Tau auf den Bergen, wie Schaum auf dem Bache,
Wie Blas’ auf der Welle bist ewig geschieden.

S'ha separat de nosaltres, de la muntanya i del bosc
com una font seca, quan la necessitat ens assetja.
La font brollarà, nodrida per la pluja,
però l'alegria de Duncan no se'ns apareixerà cap altra matí.

La mà del segador pren espigues madures,
el nostre cant fúnebre plora la joventut en flor.
El vent de la tardor mou les fulles, groges i pansides,
floria la nostra flor, quan el míldiu la marceix.

Vosaltres, peus lleugers; tú, consol en les penúries;
tu, braç en la lluit; és tan profund el teu somni!
Com la rosada a la muntanya, com l'escuma al rierol,
com les bombolles a les onades, te n'has anat per sempre més.

 
 
Afegir comentari

Comentaris

  • No s'han trobat comentaris

Hem parlat dels compositors...

i dels poetes...

Han cantat...

i els han acompanyat...

Sèries

Les deu cançons més tristes
serie tristes
Les deu cançons més feliçes
serie felices
Deu cançons amb cuques
serie cuques
Cançons de Wilhelm Meister
serie Wilhelm
Lied goes pop
serie pop
Abecedari Liederabend
serie abecedari
El Màster en Lied de l'ESMUC ens visita
serie esmuc

Utilitzem cookies per millorar la nostra web i la teva experiència de navegació Llegir més

Accepto