Llunes

Estudi de núvol i paisatge a la llum de la lluna - J.C. Dahl

 

Ja som al setembre, ben tornats tots aquells que heu fet vacances a l'agost. Se suposa que aquesta setmana comença una nova temporada però, malgrat que he encetat un llibreta com correspon, encara no he acabat la temporada anterior ni he fet vacances, així que les meves neurones no acaben de fer-se a la idea que el nou curs és aquí. Permeteu-me que hi aterri progressivament...

La setmana passada vaig il·lustrar musicalment l'entrada amb An den Mond, D.259, un dels lieder programats al concert d'Anna Lucia Richter a la SV16, que va ser també la primera de les propines de Juliane Banse i Wolfram Rieger al seu primer recital. Comentant amb la M. com és de fàcil confondre cançons que tenen el mateix títol, es va lamentar que el seu preferit dels quatre An den Mond que va compondre Schubert, el D. 193, es cantés tan poc, i em va demanar que el portés al blog. I aquí el tenim, perquè la M. m'ho va demanar i perquè també és el meu preferit. Per cert, si mai us trobeu al mig d'una conversa on els interlocutors (interlocutores, en aquest cas) esmenten alegrement els números de catàleg dels lieder i no sou especialment aficionats al gènere, fugiu-ne.

De les quatre llunes de Schubert (de fet són sis, perquè també va compondre Der Wanderer an den Mond i An den Mond in einer Herbsnacht, però centrem-nos en les quatre que porten el mateix títol), dues comparteixen el mateix poema de Goethe: el D. 259 que sentíem la setmana passada i el D. 296; les altres dues, el D. 193 i el D. 468, tenen dos poemes del mateix poeta: Ludwig Hölty. I vet aquí que per tercer cop en les darreres cinc setmanes ens trobem amb Hölty com a inspirador de lieder: An die Nachtigall, de Brahms, Hexenlied, de Mendelssohn, i la nostra lluna d'avui.

Hölty va ser un dels poetes fundadors del "Göttinger Hainbund", un grup format el 1772 per estudiants de la Universitat de Göttingen prenent com a referència i pare espiritual Friedrich Gottlieb Klopstock, una de les figures literàries més importants del moment. Schubert es va interessar molt durant un temps en els membres d'aquest cercle literari i va compondre lieder, per exemple, a partir dels versos del mateix Klopstock, Johann Heinrich Voss, Friedrich Leopold (més conegut pel seu títol, comte d'Stolberg-Stolberg), Matthias Claudius, Christian Schubart i, naturalment, Hölty. La breu obra d'aquest poeta (va morir de tuberculosi unes setmanes abans de fer els 28 anys) és valorada com a una de les millors del grup de Göttingen i no és estrany que Schubert sentís afinitat pels elegants versos d'aquell jove melangiós, solitari i apassionat de la Natura. El 17 de maig de 1815, Schubert va compondre el seu segon lied a partir d'un poema de Hölty (després d'un molt primerenc Totengräberlied, D44): era el nostre An den Mond (Geuß, lieber Mond, geuß deine Silberflimmer). Aquell mateix dia va escriure també Die Mainacht, que vam escoltar fa uns anys, i durant les setmanes següents en va escriure deu lieder més; en total, va escriure vint-i-sis lieder amb poemes de Hölty al llarg de la seva vida.

Quan escolteu An den Mond potser us sonarà familiar el preludi, perquè recorda el començament de la sonata op. 27/2 de Beethoven, coneguda com a "Clar de lluna" i publicada el 1802. A les còpies més antigues que es conserven de la partitura d'aquest lied no hi ha el preludi, segurament el compositor l'hi va afegir abans de publicar-lo (com a op. 57/3) l'abril de 1826. Schubert, com ja sabem, admirava l'obra de Beethoven així que no tindria res de particular que conegués la seva sonata, però també és cert que el motiu característic era relativament habitual i ja l'havia fet servir abans. El que és segur és que si s'hi va fixar per compondre el preludi no va ser perquè compartissin la lluna com a inspiració, perquè la sonata no va tenir aquest sobrenom fins a uns anys després de la mort de Beethoven i Schubert; va ser Ludwig Rellstab (un dels poetes de l'Schwanengesang de Schubert) qui li va posar.

Després d'aquests compasos inicials beethovenians, la cançó segueix amb la invocació a la lluna, somiadora, en contrast amb la segona i tercera estrofa, més agitades, on el poeta recorda l'amor perdut. A la cuarta estrofa recuperem la preciosa melodia de la primera, aquest esperit nocturn i contemplatiu... L'escoltem? Serà en la veu d'Ian Bostridge, acompanyat al piano per Julius Drake.