Nu - R. Casas
Nu - R. Casas
 
No sé si us hi heu trobat, però quan obres un blog, busques informació per situar-te i llegeixes els consells que els blogaires més experimentats comparteixen a la xarxa, un dels més repetits és fer llistes: "els deu millors....", "cinc idees per a...", "vint coses que...", etc. És cert que les llistes funcionen bé en general però, en el cas de Liederabend, no acabava de veure-ho clar. Els cinc millors cantants de lied? (quina mandra!) Les deu millors cançons? (si us plau, no m'ho feu això!) ...

Així anaven passant les setmanes sense llistes fins que fa no gaire, mentre escoltava una cançó amb una amiga, vaig dir: "en una llista de cançons tristes, aquesta hauria de ser-hi". Una llista de cançons tristes! Provem-ho. I llavors va sorgir un petit problema: no podem comentar i escoltar deu cançons en una entrada. La solució va venir sola: convertir la llista en una sèrie d'entrades, que és una altra d'aquestes coses que diuen que s'han de fer en un blog.

Llavors, la cosa anirà així: tot seguit teniu la llista; una de les cançons ja l'hem escoltada, una altra l'escoltarem en aquesta entrada i les vuit restants les comentarem en vuit entrades més. Pels impacients i pels que no tingueu ganes de trastejar per Youtube, Spotify i similars, les anirem publicant durant aquesta setmana al Facebook i Twitter de Liederabend.

I ara sí, anem amb la llista de les deu cançons més tristes. Bé, és clar que no són necessàriament les deu cançons més tristes, però sí són les deu primeres cançons molt, molt tristes que vaig apuntar a la meva llibreta.
 
  • An den kleinen Radioapparat (H. Eisler, B. Brecht). La cançó que va inspirar aquesta entrada. Al segle XIX els poetes alemanys parlaven de nostàlgia i era una situació més teòrica que pràctica; als anys 30 l'exili es va convertir en una trista realitat.
  • Befreit (R. Strauss, R. Dehmel). En una ocasió vam explicar que, amb comptades excepcions, les cançons d'Strauss eren apacibles, sense trasbalsos. Doncs bé, aquesta és una de les comptades excepcions, un home acomiadant-se de la seva dona a punt de morir.
  • Stille Tränen (R. Schumann, J. Kerner). Un poema sobre el dolor més íntim, el que s'amaga durant el dia i es plora a les nits, que Schumann va convertir en una cançó impressionant.
  • Oft denk' ich, sie sind nur ausgegangen (G. Mahler, F. Rückert). Tots els Kindertotenlieder podrien haver entrat en aquesta llista. Avui em quedo amb el pare que somia que els seus fillets morts tornaran perquè només han sortit a jugar.
  • Tristesse (G. Fauré, T. Gautier). El nom ho diu tot, oi? Per a mi, és una cançó lligada a un intèrpret, escoltar a Gérard Souzay com diu "J'ai dans le coeur une tristesse affreuse" em posa la carn de gallina.
  • The lads on their hundreds (G. Butterworth, A.H. Housman) Nois que marxen a la guerra i potser no tornaran. La vam escoltar la setmana passada, recordeu?
  • Erstarrung (F. Schubert, W.Müller) Escoltes el Winterreise i vas veient les diferents cares del dolor; també podríem agafar-ne qualsevol de les cançons, però la desesperació del viatger en aquest moment és tan gran...
  • Sei mir gegrüßt (F. Schubert, F. Rückert) Una cançó que potser us sorprendrà veure aquí, en principi és una cançó d'amor exultant. Però no puc evitar-ho, la trobo molt trista, ja parlarem del perquè.
  • Снова, как прежде (P.I. Txaicovski, D. Rathaus). És a dir, Un altre cop, com abans, sol, pels que no sabem rus. Una cançó estremidora sobre la solitud.
  • Damunt de tu, només les flors (F. Mompou, J. Jané) Acabem amb una cançó sobre la tristesa de la qual hi haurà pocs dubtes, les flors que acompanyen una noia a la tomba.
Quines cançons tristes afegiríeu a la llista? Segur que hi podrien entrar moltes més. En trauríeu cap? Mentre us ho rumieu, escoltem An den kleinen Radioapparat (A la petita ràdio). Bertolt Brecht i Hanns Eisler eren amics des dels anys vint, quan tots dos vivien encara a Alemanya; Brecht va escriure el poema durant el seu exili a Dinamarca, entre els anys 1933 i 1939, Eisler va compondre la cançó el 1942, durant el seu exili als Estats Units. An den kleinen Radioapparat és el no. 3 del recull Hollywooder Liederbuch (en aquella època Eisler treballava com a compositor de bandes sonores a uns estudis de cinema a Hollywood), una cançó molt breu dedicada a la ràdio que li permet al poeta mantenir el contacte amb Alemanya. L'escoltem interpretada per Matthias Goerne i Erich Schneider.
 
An den kleinen Radioapparat 
 
Du kleiner Kasten, den ich flüchtend trug,
Daß meine Lampen mir auch nicht zerbrächen,
Besorgt vom Haus zum Schiff, vom Schiff zum Zug,
Daß meine Feinde weiter zu mir sprächen,
An meinem Lager und zu meiner Pein,
Der letzten nachts, der ersten in der Früh,
Von ihren Siegen und von meiner Müh:
Versprich mir, nicht auf einmal stumm zu sein!

Ah, petita capsa que vaig portar amb mi a la fugida,
amoïnat perquè no es trenqués cap vàlvula,
De casa al vaixell, del vaixell al tren,
perquè els meus enemics poguessin continuar parlant-me,
al costat del meu llit i pel meu turment,
l'última cosa a les nits, la primera als matins,
de les seves victòries i la meva dissort,
promet-me que no tornaràs a quedar-te muda!

 

Comments powered by CComment

Please enable the javascript to submit this form

LIFE Victoria Tardor 2021

Hem parlat dels compositors...

i dels poetes...

Han cantat...

i els han acompanyat...

Sèries

Les deu cançons més tristes
serie tristes
Les deu cançons més felices
serie felices
Deu cançons amb cuques
serie cuques
Cançons de Wilhelm Meister
serie Wilhelm
Lied goes pop
serie pop
Abecedari Liederabend
serie abecedari
El Màster en Lied de l'ESMUC ens visita
serie esmuc

Utilitzem cookies per millorar la nostra web i la teva experiència de navegació Llegir més

Accepto