Tinc les maletes a la porta, però no puc marxar de vacances sense aturar-me a recordar Fritz Wunderlich aquesta setmana que es compleixen cinquanta-tres anys de la seva mort. Hi ha tradicions que m'agrada mantenir, i per fer-ho he triat una de les cançons escoceses de Haydn que va enregistrar el tenor, la meva preferida: William and Margaret, Hob. XXVIa:153. O, en la versió alemanya, que és la que escoltarem, Es weiden meine Schafe.
L'origen d'aquestes partitures el vaig explicar breument fa uns mesos, quan us parlava d'una de les de Beethoven, i encara abans, fa cinc anys, quan vam escoltar-ne una altra de les de Haydn per Sant Jordi: són cançons tradicionals britàniques que diversos compositors van arranjar per encàrrec d'editors britànics. De la pila que va signar Haydn se'n conserven set enregistrades per Wunderlich; les va cantar en un concert als estudis de l'ORF, la ràdio austríaca, el 1963. Les versions alemanes que canta el tenor les va fer el musicòleg Bernhard Engelke durant els anys 20 del segle XX; va substituir els poemes anglesos per poemes inclosos a Der kleine Rosengarten, de Hermann Löns, una col·lecció recent i molt coneguda a l'època. Els nous textos respectaven l'esperit popular dels originals, tot i que, com vam veure amb Rose rot, Rose weiß, no sempre se'n respectava el tema.
En el cas d'Es weiden meine Schafe [Les meves ovelles peixen], els versos alemanys sí que estan relacionats amb els anglesos, la versió de l'escriptor del segle XVIII David Mallet d'una antiga balada que explica més o menys això: William s'ha casat amb una dona que no és Margaret, la seva estimada. Aquella mateixa nit se li apareix Margaret en somnis, sembla el seu fantasma; així que es desperta, William corre cap a casa de la jove i els seus pares la porten a la cambra on jeu morta (s'ha mort de pena, o s'ha suïcidat en veure's abandonada, segons les versions). Desesperat, William s'abraça al cos i es mor. El poema alemany de Löns fa referència també a l'aparició fantasmagòrica d'una promesa que és morta, però sense context.
La versió alemanya té quatre estrofes, mentre que els enregistraments de la versió anglesa que he escoltat en tenen vuit de les disset que té la balada de Mallet (si voleu llegir-les, les trobareu a la versió anglesa d'aquest article); com que la cançó és estròfica, aquest detall no té gaire importància des d'un punt de vista musical. Haydn es va prendre molt seriosament aquests encàrrecs, per més que fossin d'obres "menors", i qualsevol cosa cantada per Fritz Wunderlich es fa escoltar, així que no us perdeu aquesta petita joia; acompanyen el cantant Heinrich Schmidt (piano), Walter Weller (violí) i Ludwig Beinl (violoncel).
Permeteu-me que dediqui especialment aquesta cançó al Ll. E. I la N., confio que la veu de Wunderlich els sigui un bàlsam.
I ara sí, agafo les maletes. La setmana vinent us enviaré una postal des de...
Es weiden meine Schafe
um den Machangelbaum;
mir hat die Nacht geträumet
ein wunderlicher Traum.
Feinsliebchen kam gegangen,
schlohweiß war ihr Gewand;
sie winkte mir zu kommen
mit ihrer weißen Hand.
Sie hat zu mir gesprochen,
ich sollte bei ihr sein,
wenn alle Leute schlafen
im dustren Kämmerlein.
Was soll der Traum bedeuten,
der Traum halb weiß, halb rot;
Feinsliebchen tat mich rufen,
und ist schon lange tot.
Les meves ovelles peixen
entorn del ginebró;
aquesta nit he somiat
un somni estrany.
L'estimada venia,
les seves robes eren blanques;
em demanava que m'hi acostés
amb la seva mà blanca.
M'ha parlat, i em deia
de trobar-me amb ella,
quan tothom dormís,
en la seva cambra llòbrega.
Què significa el somni,
el somni mig blanc, mig roig?
L'estimada m'ha cridat
i és morta de fa molt.
Articles relacionats
Un tenor que enamora
Ja fa...Remembrança
La mort d'una person...Wunderlich canta Strauss
Avui dime...
Comments powered by CComment