Com us deia la setmana passada, faig vacances; per això rebeu una segona postal que, en aquesta ocasió, ens porta la veu de Fritz Wunderlich. Fa uns dies va ser l'aniversari de la seva mort, en feia cinquanta-sis anys, i dilluns va fer noranta-dos anys del seu naixement; com cada any, voldria fer-li un petit homenatge.

Benvolguts, aquesta setmana i la vinent faig vacances. Com cada any, us envio una postal des del lloc on m'estic; com sempre, amb el vist-i-plau de la tecnologia. En aquest cas, és una ciutat que ha vist néixer o treballar-hi un bon grapat de compositors i poetes, alguns d'ells habituals d'aquesta casa.

Vist des del Rin, el cingle de la Lorelei impressiona més per la seva verticalitat que per la seva alçada, és gairebé com una paret. El pas del riu és estret i la fondària, molt variable. No és estrany que hi hagi boira, ni que es desprenguin esquerdills de la roca de pissarra. Tot fa pensar que segles enrere era un punt perillós per a la navegació, i no ens estranya que una antiga llegenda parli d'una ondina que encaterina els homes amb el seu cant i els fa naufragar, com les sirenes que evita Odisseu amb la seva astúcia.

[...] David Hurwitz comença dient que allà on diu "el problema del lied" hauria de dir "el meu problema amb el lied", i confessa que és un gènere que no li agrada (es refereix al lied, a la mélodie, etc.) Fins aquí, tot normal; a la majoria d'aficionats a la música clàssica no li agrada el lied, prou que ho sabem. Diu que prefereix escoltar cançons contemporànies; fins aquí, tot normal, també. Però llavors diu, i cito tan literalment com puc, que "no té cap raó per escoltar cançons clàssiques perquè no són millors [...]

A l'article de la setmana passada us deia que aquesta començaríem la nova temporada, i el cert és que, estrictament parlant, i per seguir la tradició, hauria de començar la setmana vinent, el primer dimecres de setembre. No és que tingui gaire importància, però la qüestió és que estic escrivint aquestes línies en plena Schubertíada, amb el cap ple de música i sense gaire temps per centrar-me. Espero que no us importarà que, una setmana més, publiqui una entrada breu.