- Detalls
Quan escolto cançons de Serguei Rakhmàninov sempre em pregunto com és que són tan poc conegudes, i més tractant-se d'un compositor tan reconegut i popular. Suposo que es coneixen poc perquè s'interpreten poc, i s'interpreten poc perquè els cantants que no són russos tenen una barrera important en l'idioma, i de russos tampoc no n'hi ha tants. Però té cançons tan maques que és una llàstima que no es difonguim més, ja em direu què en penseu quan escolteu la que us presento avui.- Detalls
Temps era temps que hi havia un compositor, director d'una prestigiosa revista musical, que en els seus articles tractava amb cert menyspreu els col·legues que componien per a veu perquè considerava que "la música per a veu era menys important que la música per a orquestra". El compositor en qüestió es deia Robert Schumann i aquestes paraules les va dir el 1839. El 1840 va escriure vora cent seixanta cançons, més de la meitat de la seva celebrada i reconeguda producció liederística.- Detalls
Barber va néixer el 1910 i des de ben petit va començar a rebre formació musical. Va ser també un apassionat de la poesia, especialment de la dels segles XVIII i XIX, i de la cultura europea; abans de fer els vint anys ja havia fet el seu primer viatge de formació a Europa i hi va tornar molt sovint. El seu estil va ser qualificat de neoromàntic per alguns, de conservador per d'altres. No es va afegir mai als corrents que a partir dels anys 30 van trencar amb la tradició musical i la seva va ser una elecció conscient: per una banda, desitjava arribar a tantes persones com fos possible, no a les minories que podien gaudir d'un estil més intel·lectual. Per altra banda, considerava el que escrivia com l'evolució natural d'un llenguatge que encara estava molt viu i tenia molt a dir.
- Detalls
De petits tots teníem algun conte que procuràvem evitar quan llegíem el nostre exemplar dels contes de Grimm o de Perrault. A mi no m'agradava gens El flautista d'Hamelí, no perquè tots els nens de la ciutat desapareguessin per sempre més (per a històries sinistres amb canalla era molt millor el Nap Buf) sinó perquè sempre hi havia il·lustracions d'aquestes criatures fastigoses que són les rates. Il·lustracions com la d'aquesta entrada, per exemple.- Detalls
Que sense poemes no hi hauria cançons és una obvietat, tot comença amb un poema. El que potser no ens hem aturat a pensar és que sense les cançons no coneixeríem bona part dels poemes que han inspirat els compositors; potser sí els més coneguts, però, i la resta? Confeso que la major part dels poetes que apareixen per aquí eren per a mi uns desconeguts abans de trobar-los lligats als noms dels compositors. Les cançons també són, doncs, un vehicle per difondre la poesia, i la que sentirem avui n'és un bon exemple: Damunt de tu, només les flors, segurament la cançó catalana més coneguda i més cantada arreu.Sèries
