Normalment sóc prudent pel que fa a anticipar les entrades del blog. I quan no ho sóc i dono alguna pista com vaig fer fa un parell de dies a Twitter, qui es passa per aquí? El senyor Murphy, evidentment, que em segresta l'entrada prevista. I aquí em teniu, dimecres 26 a la tarda escrivint una entrada nova, perquè el senyor Murphy no fa mai les coses a mitges i m'ha enxampat, també evidentment, sense cap comodí que pugui publicar.
Cançons bàquiques, de brindis, de taverna, trinklieder, drinking songs, chansons à boire... cançons que es canten mentre es beu, que conviden a beure i que existeixen segurament des que existeixen el vi o la cervesa. El seu origen és popular, per descomptat, però també han trobat el seu lloc a la cançó artística, bé imitant les originals o en versió més sofisticada.
El próximo sábado 22 de junio, a las 20.30, en la Sala El Granero, en Buenavista, Tenerife, tendrá lugar el concierto que el pianista José María Curbelo y yo hemos titulado "La canción española y las artes: una conjunción de lenguajes". Por fin tendremos la oportunidad de plasmar un trabajo de varios meses, a menudo poco conocido por el gran público. Porque, ¿qué elementos y variables intervienen en la génesis de un programa de estas características?
Cap allà el 1870, Dante Gabriel Rossetti escrivia a Anglaterra el sonet Silent noon, a partir del qual Ralph Vaughan Williams va escriure la cançó que comentàvem i escoltàvem la setmana passada. A la mateixa època, al nord d'Alemanya, Hermann Allmers escrivia un poema que comparteix amb el de Rossetti, entre altres coses, haver-se convertit en una cançó cèlebre, Feldeinsamkeit (Solitud al camp), de Johannes Brahms.
"Un sonet és un monument al moment, memorial de l'eternitat de l'ànima a una hora immortal i morta". Silent noon, el dinovè dels poemes de The House of Life, del pintor i poeta Dante Gabriel Rossetti, és un monument a un moment de felicitat absoluta i serena, en comunió amb la persona estimada i la natura, i és també una reflexió sobre el pas del temps. El sonet descriu el moment de plenitud amb plena consciència que passarà, tots els versos transcorren en el present excepte l'últim, que ja pertany al passat.