Li vaig dir al meu amic J.D. que havia escrit un article al blog sobre Sure on this shining night, i quan vaig buscar l'enllaç em vaig adonar que no hi era. N'estava ben convençuda, que l'havia escrit; devia sorgir algun imprevist i no vaig arribar a fer-ho. Aquesta setmana sí, aquesta setmana us parlaré sobre aquesta cançó, una de les més interpretades de Samuel Barber.

De vegades em venen al cap unes frases d'un lied i em ronden fins que l'identifico, us n'he parlat. També em passa que sento una música (ves a saber on) que em recorda un lied, i no paro fins que el localitzo; també us en vaig parlar. Hi ha una altra variació sobre aquest tema, que és quan sento un lied que em recorda una altra cosa, i això és el que em va passar fa uns dies [...]

Fa un temps parlàvem de com les modes afecten també el món del lied, i obres que durant dècades havien estat molt presents als recitals i als enregistraments pràcticament desapareixien del repertori. En aquella ocasió us parlava d'un lied que havia estat un dels més populars de Schubert durant el segle XIX i ara amb prou feines s'escolta, Lob der Tränen, i diria que el lied [...]

Einst [Una vegada] és una cançó mínima. Són només catorze compassos; la línia vocal no es mou més enllà d'una quinta (la distància entre do i sol en l'escala de do major que tots coneixem) i, pel que fa a les dinàmiques, ni la veu ni l'acompanyament es mouen del piano. El poema també és mínim, només una estrofa de quatre versos que ens parla d'una absència; la seva brevetat [...]

Nadia Boulanger va impartir les primeres lliçons de música als setze anys, quan era encara estudiant. Aquest vessant, el pedagògic, va ser el més significatiu de la seva llarguíssima carrera, més de setanta anys. Però Boulanger va ser també organista, pianista, directora d'orquestra i compositora, tot i que les seves composicions pertanyen a un període breu de la seva vida.