Fa un temps vaig escriure un article en el qual detallava els poemes de Lyrisches Intermezzo que havia triat Schumann per compondre el cicle Dichterliebe. Mentre el preparava, vaig marcar en el meu exemplar del Buch der Lieder aquests poemes, i d'altres que indentificava també per la seva versió musical. Abans ja hi havia marcat els sis de l'Schwanengesang de Schubert i algun altre i, fa uns dies, quan preparava la primera part d'aquest article, n'hi vaig marcar algun més.

Quines són les obres literàries amb més presència en el lied? Diria, sense dubtar ho gaire, que Anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister, de Goethe, i Buch der Lieder, de Heine. Per la quantitat de lieder escrits a partir dels seus poemes, per la qualitat de molts d'ells i pel gran nom de compositors que s'hi han inspirat des de la seva publicació fins avui.

Fa unes setmanes us vaig enviar una postal musical des de l'indret on feia vacances. Com altres anys, la cançó era una pista del lloc en qüestió, i aquesta vegada era tan clara que uns quants m'heu preguntat, quan ens hem vist o ens hem escrit, com havia anat per Venècia. Després de publicar l'entrada vaig pensar que podia haver triat un lied menys evident, una versió de la Cançó del salze de Desdèmona, per exemple, per fer-vos rumiar uns instants més.

M'imagino Leoš Janáček assegut a la taula parada per esmorzar un diumenge, gaudint del sol de primavera. El diari deu anar ple de peces entorn la Gran Guerra, que fa gairebé dos anys que ha començat. I llavors, una notícia crida la seva atenció: per fi s'ha resolt el misteri d'un jove camperol que havia desaparegut de casa seva, a Valàquia, sense deixar cap rastre. Després de moltes especulacions, s'ha demostrat que ha marxat per voluntat pròpia, així ho expliquen uns textos escrits per ell [...]

Diem Schumann i Heine i pensem Dichterliebe. És lògic, perquè és el cicle més conegut del compositor, però Dichterliebe no és ni l'únic ni el primer cicle de Robert Schumann amb poemes de Heinrich Heine. El primer és el Liederkreis que, com us explicava fa uns anys quan el vaig presentar, va ser també el primer cicle que va compondre (gairebé no cal ni afegir que va ser el 1840, al febrer) i la primera obra per a veu que va publicar; el va enviar a l'editor, ansiós, que la tinta encara devia ser humida. Fa uns [...]