El 26 de març de 1828, Franz Schubert va fer l'únic concert públic de la seva vida. Quan dic públic, em refereixo a què hi podia accedir qualsevol que pagués l'entrada, a diferència dels concerts privats que feia a les cases d'amics, coneguts i saludats, als quals només s'accedia per invitació de l'amfitrió (invitacions que estaven molt sol·licitades si hi havia de tocar Schubert).

Tres Winterreise. El mateix dia. Alhora. A Barcelona. En el moment que es publiqui aquest article, farà unes hores que aquest fenomen s'haurà produït. Bé, confesso que m'he permès una petita llicència, no haurà estat exactament alhora. Però si tothom ha estat puntual, s'hauran sentit a Barcelona simultàniament un Gute Nacht i dos Das Wirtshaus.

Fa un temps vaig escriure un article en el qual detallava els poemes de Lyrisches Intermezzo que havia triat Schumann per compondre el cicle Dichterliebe. Mentre el preparava, vaig marcar en el meu exemplar del Buch der Lieder aquests poemes, i d'altres que indentificava també per la seva versió musical. Abans ja hi havia marcat els sis de l'Schwanengesang de Schubert i algun altre i, fa uns dies, quan preparava la primera part d'aquest article, n'hi vaig marcar algun més.

Quines són les obres literàries amb més presència en el lied? Diria, sense dubtar ho gaire, que Anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister, de Goethe, i Buch der Lieder, de Heine. Per la quantitat de lieder escrits a partir dels seus poemes, per la qualitat de molts d'ells i pel gran nom de compositors que s'hi han inspirat des de la seva publicació fins avui.

Fa unes setmanes us vaig enviar una postal musical des de l'indret on feia vacances. Com altres anys, la cançó era una pista del lloc en qüestió, i aquesta vegada era tan clara que uns quants m'heu preguntat, quan ens hem vist o ens hem escrit, com havia anat per Venècia. Després de publicar l'entrada vaig pensar que podia haver triat un lied menys evident, una versió de la Cançó del salze de Desdèmona, per exemple, per fer-vos rumiar uns instants més.