"Carpe diem, quam minimum credula postero." (En una traducció aproximada, "profita el moment, i poc confiïs en el que vindrà"). Aquesta frase, sobretot la primera part, carpe diem, ha arribat fins als nostres dies amb un significat diferent del que tenia inicialment; el fem servir com una consigna hedonista que convida a viure el plaer immediat sense pensar en les conseqüències, mentre que el significat original faria referència[...]

Porto uns dies escoltant un lied amb més sovint del que seria raonable. Els lectors habituals sabeu que una manera de treure'm del cap un lied que s'hi ha instal·lat és compartint-lo aquí amb vosaltres; en aquest cas vaig dubtar perquè ja l'havíem escoltat, però com que va ser només a tall d'il·lustració musical i sense gaire explicació prèvia, vaig pensar que tenia via lliure per parlar d'Abendempfindung. El lied més original de Mozart, el més conegut (si voleu, ex-aequo amb Das Veilchen) i, al meu parer [...]

A primera hora de la tarda del diumenge 25 vaig rebre un WhatsApp que deia: "È morta la Ludwig." La font era completament fiable. A poc a poc, la notícia va començar a estendre's per Twitter alhora que la publicaven mitjans de comunicacions austríacs: la mezzosoprano Christa Ludwig havia mort el dia abans a casa seva als noranta-res anys. Havia viscut una llarga vida, que tant de bo en l'esfera privada fos tan rica com ho va ser damunt dels escenaris; la seva carrera va ser [...]

A Hugo Wolf li interessava especialment escriure lieder a partir de fonts poètiques poc explorades per altres compositors, com ara Möricke, l'Spanisches Liederbuch o l'Italienisches Liederbuch. Quan s'hi posava, a més, no s'hi posava per poc, i així tenim els cinquanta-tres lieder del primer cicle, els quaranta-quatre del segon o els quaranta-sis del tercer. I un dia, concretament el 27 d'octubre de 1888, s'hi va posar amb Goethe; és la sèrie de lieder situada cronològicament entre Möricke i l'Italienisches Liederbuch.