Dimecres passat em va escriure una lectora arran del lied Der Fichtenbaum. Em parlava d'arbres i d'exilis, i em va fer pensar en un petit i emotiu lied de Hanns Eisler, Ostersonntag, una cirera inesperada del de Grieg. Me'l vaig apuntar a la llibreta per parlar-ne al segon trimestre, però l'endemà Rússia atacava Ucraïna. Començava una altra guerra a Europa, ens arribaven imatges de refugiats que en fugien i el lied d'Eisler ja no em va marxar del cap.
Bertolt Brecht va marxar d'Alemanya el 1933, amb l'arribada de Hitler al poder. El seu primer destí va ser Dinamarca; el 1939 va haver de marxar primer a Suècia i després a Finlàndia, empaitat pels nazis, i el maig de 1941 va fer via cap a Los Ángeles passant per Moscou i Vladivostok. En aquells anys va escriure poemes en els quals parlava de la duresa de l'exili i del patiment pels qui havien quedat a Alemanya. L'actriu i escriptora Margarete Steffin, que acompanyava Brecht, els va anar aplegant i va editar i imprimir-ne un recull, que en marxar cap a Rússia el poeta va oferir com a regal de comiat als amics que els havien acollit. Steffin no va arribar a Amèrica; amb una tuberculosi molt avançada, va haver de quedar-se a un sanatori de Moscou, on va morir unes setmanes després als trenta-tres anys; llavors, Brecht va posar el seu nom a aquell recull: Steffinsche Sammlung.
En aquesta col·lecció trobem el tríptic Frühling 1938 [Primavera 1938], la primera part del qual és el poema d'aquesta setmana. Parla d'una tempesta de neu tardana a l'illa de Fiònia, i de com el seu fill Stefan el fa anar cap a un albercoquer amenaçat per la glaçada, tot just quan ell està escrivint contra els qui ordeixen la guerra. El gest quotidià de protegir l'arbre tendre embolicant-lo amb sacs es converteix aquí en un gest ple de significat.
Brecht i el seu amic Eisler es van retrobar el 1942 a Los Ángeles, quan el compositor hi va arribar després de passar uns quants anys a Nova York. Els gairebé deu anys d'exili li pesaven, el destí de la seva gent a Alemanya l'angoixava, i Eisler no se sentia gens bé a un món tan aliè al seu com Hollywood. Va ser en aquella època que va escriure una sèrie de cançons que avui, després de molta feina dels musicòlegs, coneixem com a Hollywooder Liederbuch [Cançoner de Hollywood]. Les setze primeres cançons parteixen de poemes de la Steffinsche Sammlung, i Ostersonntag [Diumenge de Pasqua] n'és la dotzena. És una cançó molt breu, com moltes de les del Cançoner, i també comparteix amb moltes la seva emotivitat continguda. L'escoltarem interpretada per Holger Falk i Steffen Schleiermacher.
En la partitura d'una de les cançons de Hollywood, Eisler va escriure: "En una societat que comprengui i estimi un cançoner com aquest, s'hi viurà bé i sense perill".
Heute, Ostersonntag früh
Ging ein plötzlicher Schneesturm über die Insel.
Zwischen den grünenden Hecken lag Schnee. Mein junger Sohn
Holte mich zu einem Aprikosenbäumchen an der Hausmauer
Von einem Vers weg, in dem ich auf diejenigen mit dem Finger deutete
Die einen Krieg vorbereiteten, der
Den Kontinent, diese Insel, mein Volk, meine Familie und mich
Vertilgen mag. Schweigend
Legten wir einen Sack
Über den frierenden Baum
Avui, Diumenge de Pasqua, d'hora
caigué una sobtada tempesta de neu a l'illa.
Entre les bardisses que verdejaven agafà la neu. El meu fill petit
em dugué fins a un jove albercoquer tocant al mur de la casa
allunyant-me d'un vers en el qual jo assenyalava amb el dit
els qui ordien una guerra que destruiria
el continent, aquesta illa, el meu poble, la meva família i a mi.
En silenci
vam protegir amb un sac
l'arbre enfredorit.
Articles relacionats
Les deu cançons més tristes
No sé...
Malaguanyat amor, malaguanyada vida
"Barba...
Promet-me una cosa
Quan t...
Comments powered by CComment