Stadtpark Vienna

 

Dimecres passat em va escriure una lectora arran del lied Der Fichtenbaum. Em parlava d'arbres i d'exilis, i em va fer pensar en un petit i emotiu lied de Hanns Eisler, Ostersonntag, una cirera inesperada del de Grieg. Me'l vaig apuntar a la llibreta per parlar-ne al segon trimestre, però l'endemà Rússia atacava Ucraïna. Començava una altra guerra a Europa, ens arribaven imatges de refugiats que en fugien i el lied d'Eisler ja no em va marxar del cap.

Bertolt Brecht va marxar d'Alemanya el 1933, amb l'arribada de Hitler al poder. El seu primer destí va ser Dinamarca; el 1939 va haver de marxar primer a Suècia i després a Finlàndia, empaitat pels nazis, i el maig de 1941 va fer via cap a Los Ángeles passant per Moscou i Vladivostok. En aquells anys va escriure poemes en els quals parlava de la duresa de l'exili i del patiment pels qui havien quedat a Alemanya. L'actriu i escriptora Margarete Steffin, que acompanyava Brecht, els va anar aplegant i va editar i imprimir-ne un recull, que en marxar cap a Rússia el poeta va oferir com a regal de comiat als amics que els havien acollit. Steffin no va arribar a Amèrica; amb una tuberculosi molt avançada, va haver de quedar-se a un sanatori de Moscou, on va morir unes setmanes després als trenta-tres anys; llavors, Brecht va posar el seu nom a aquell recull: Steffinsche Sammlung.

En aquesta col·lecció trobem el tríptic Frühling 1938 [Primavera 1938], la primera part del qual és el poema d'aquesta setmana. Parla d'una tempesta de neu tardana a l'illa de Fiònia, i de com el seu fill Stefan el fa anar cap a un albercoquer amenaçat per la glaçada, tot just quan ell està escrivint contra els qui ordeixen la guerra. El gest quotidià de protegir l'arbre tendre embolicant-lo amb sacs es converteix aquí en un gest ple de significat.

Brecht i el seu amic Eisler es van retrobar el 1942 a Los Ángeles, quan el compositor hi va arribar després de passar uns quants anys a Nova York. Els gairebé deu anys d'exili li pesaven, el destí de la seva gent a Alemanya l'angoixava, i Eisler no se sentia gens bé a un món tan aliè al seu com Hollywood. Va ser en aquella època que va escriure una sèrie de cançons que avui, després de molta feina dels musicòlegs, coneixem com a Hollywooder Liederbuch [Cançoner de Hollywood]. Les setze primeres cançons parteixen de poemes de la Steffinsche Sammlung, i Ostersonntag [Diumenge de Pasqua] n'és la dotzena. És una cançó molt breu, com moltes de les del Cançoner, i també comparteix amb moltes la seva emotivitat continguda. L'escoltarem interpretada per Holger Falk i Steffen Schleiermacher.

En la partitura d'una de les cançons de Hollywood, Eisler va escriure: "En una societat que comprengui i estimi un cançoner com aquest, s'hi viurà bé i sense perill".

 

Ostersonntag

Heute, Ostersonntag früh
Ging ein plötzlicher Schneesturm über die Insel.‎
Zwischen den grünenden Hecken lag Schnee. Mein junger Sohn
Holte mich zu einem Aprikosenbäumchen an der Hausmauer
Von einem Vers weg, in dem ich auf diejenigen mit dem Finger deutete‎
Die einen Krieg vorbereiteten, der
Den Kontinent, diese Insel, mein Volk, meine Familie und mich
Vertilgen mag. Schweigend‎
Legten wir einen Sack
Über den frierenden Baum

Avui, Diumenge de Pasqua, d'hora
caigué una sobtada tempesta de neu a l'illa.
Entre les bardisses que verdejaven agafà la neu. El meu fill petit
em dugué fins a un jove albercoquer tocant al mur de la casa
allunyant-me d'un vers en el qual jo assenyalava amb el dit
els qui ordien una guerra que destruiria
el continent, aquesta illa, el meu poble, la meva família i a mi.
En silenci
vam protegir amb un sac
l'arbre enfredorit.

 

Articles relacionats

Comments powered by CComment

El lloc web de Liederabend utilitza galetes tècniques, essencials per al funcionament del lloc, i galetes analítiques que pots desactivar.
Inscriu-te al curs de lied!