Aquest blog va començar el febrer de 2012 amb un lied de Schubert (és clar), i després de Strauss, Schumann, Duparc, Mahler i Vaughan Williams, a l'abril vam escoltar Fauré. No he planificat mai els continguts seguint un ordre cronològic o de cap mena, això ho deixo per als cursos; generalment són les cançons les que demanen pas, i aquelles primeres entrades responien sobretot a la crida de cançons tantes vegades escoltades. De Gabriel Fauré n'hem escoltat sis més, i tot preparant aquest article en què n'escoltarem la vuitena m'he adonat que en cap dels [...]

Quan es publiqui aquest article serem ja al setembre, però l'estic escrivint en plena Schubertíada, amb el cap ple de música, d'idees i d'emocions. Després de tants mesos sense música en viu (excepte dos concerts al Palau al juliol molt benvinguts), la immersió m'ha originat un impacte emocional considerable, un somriure d'orella a orella a sota de la mascareta, llàgrimes eixugades per la mateixa mascareta i la satisfacció immensa de constatar que l'alegria, per moments l'eufòria, és compartida. Diria que Vilabertran està sent l'escenari d'una catarsi col·lectiva.

L'any 2020 havia de ser recordat pels aficionats a la música com l'any de celebració del 250è aniversari del naixement de Beethoven. Qui ens havia de dir a primers d'any, quan discutíem si la música del compositor havia de ser o no tan present a les temporades dels auditoris, que acabaríem recordant el 2020 com l'any en què els auditoris van tancar.

Seguir la carrera d'un cantant des dels primers anys és molt interessant, n'hem parlat alguna vegada; és veure com va triant el repertori, com li evoluciona la veu, com continua aprenent, com dirigeix la seva carrera... Normalment aquest seguiment es fa en petit comitè, fins que un dia el seu nom comença a aparèixer sovint als mitjans i la seva música es difon àmpliament. Llavors arriba el moment de presumir, que mira que ens agrada presumir de cantant i dir allò de "jo el vaig escoltar quan va debutar" o "ja us ho deia, que era bo". Doncs bé, anem anticipant el [...]

D'aquí a exactament una setmana comença la Schubertíada, i nosaltres comencem aquesta la mini sèrie d'entrades dedicades als recitals del festival. Com sempre, seran entrades més curtes que haurien de servir, sobretot, per repassar els lieder que s'hi interpretaran.

Comencem amb els dos primers recitals, que són els de Florian Boesch i Malcolm Martineau el dijous 20 i Juliane Banse i Wolfram Rieger el divendres 21; els primers interpretaran Die schöne Müllerin i els segons, Winterreise.