Un noi i una noia seuen a la vora d'un rierol, en silenci. Hi contemplen el seu reflex, amb la lluna i els estels com a testimonis. Quina escena tan idíl·lica, oi? Tot d'una la noia diu: “Sembla que ha de ploure. Me'n vaig a casa!”. Hi ha alguna cosa que no va a l'hora, en aquesta història. Parlem de Tränenregen, un dels lieder de La bella molinera i, com bé sabem, hi ha unes quantes coses que no van a l'hora, en aquest cicle.
La fascinació que el romanticisme alemany sentia per la cultura grega clàssica va quedar reflectida al lied a través dels poemes que triaven els compositors. Dels lieder que hem escoltat fins ara, segurament el que ens parla més clarament d'aquesta atracció és Die Götter Griechenlands, però hi hem trobat amb certa freqüència referències més o menys explícites a personatges mitològics com Ganimedes o Ícar. El lied que us proposo d'escoltar avui, Anakreons Grab (La tomba d'Anacreont) està vinculat també a la cultura grega, però no a través de figures imaginàries sinó d'una de real: Anacreont.
Benvolguts, aquests darrers dies he tingut una relació massa estreta amb els virus que pul·lulen per arreu. Tinc al damunt de la taula un article a mig escriure, el pobre em demanava una atenció que no li podia donar, així que queda pendent per a un altre dia i avui tindrem un moment musical (i van sis), la solució per a les emergències.
Senyores i senyors, això s'acaba! Hem arribat a l'última lletra de l'abecedari de Liederabend. Gairebé tres anys després d'aquell "A d'amor", hem arribat a la Z.
Com us deia quan vam arribar a la lletra X, la paraula de la Z va ser amb diferència la més difícil de trobar. Vaig recórrer al diccionari cercant inspiració i a la quarta i última pàgina, quan ja havia perdut l'esperança, hi vaig trobar una possibilitat.