Arribem a la lletra X de l'abecedari de Liederabend, la penúltima de la sèrie. No ha estat una lletra fàcil de relacionar amb una paraula; de fet, és la més difícil després de la Z, però ja hi arribarem, a això. Les meves alternatives per a la lletra X eren les xarxes socials i els xiuxiuejos. Us heu fixat, que al lied es xiuxiueja i es murmura molt? Vaig trobar prop de trenta lieder on es parla fluixet. Al final, però, m'han semblat més representatives les xarxes socials, perquè són el meu canal de comunicació més important, juntament amb les converses entaulades (o a peu dret, tant li fa).
El juny de 1825, Schubert va rebre una carta del seu pare on li deia que sabien per tercers que estava bé, però que trobaven a faltar tenir notícies seves; ell i la seva mare (en realitat, la segona dona del seu pare) li demanaven que escrivís i els expliqués com li anaven les coses. Schubert va trigar un mes i mig a respondre, però almenys ho va fer amb una carta llarga i detallada. Entre d'altres coses hi explicava la bona acollida que havien tingut les seves darreres cançons sobre textos de La dama del llac de Walter Scott i la sorpresa de molta gent per la religiositat d'Ellens Gesang III. És interessant el que diu respecte a això: [...]
No recordo si us he preguntat mai si teniu un lied preferit de Schubert (o dos, o cinc); endavant amb les respostes, si us ve de gust compartir-ho. Per converses aquí i allà, per la unció amb què es canta, pel silenci amb què s'escolta, per la bibliografia, que el situa entre l'obra mestra i la perfecció, tinc pocs dubtes que el que escoltarem avui és dels més estimats.
Amb aquest costum que tenia Schubert de posar el mateix nom a dues cançons (o a tres, o a quatre), passa sovint que un dels lieder acaba sent per sempre més "l'altre". Provem-ho: Ständchen. Heu pensat en aquesta preciositat del Cant del cigne? Doncs no. Em referia a l'altre Ständchen, la nostra cançó d'avui.
Durant les primeres dècades del segle XIX es van publicar les traduccions de moltes obres de Shakespeare, que no feia gaire que els cercles millor informats havien [...]
Verdun, les Ardenes, el Marne, el Somme, Ieper, els Dardanels. Quatre anys. Setanta milions de combatents, vuit milions de morts, dos milions de desapareguts, vint-i-dos milions de ferits. Camps de mines. Centenars de quilòmetres de trinxeres en una mar de fang. Diumenge es commemorarà el centenari del final d'una guerra que va dessagnar Europa.
Guillaume Apollinaire va voler allistar-se a l'exèrcit així que va esclatar la guerra, però no el van admetre perquè no era francès (era nascut a Roma i d'origen polonès). Hi va insistir i [...]