Schubert, Franz

  • Cançó de la setmana: Ständchen, D. 889 (F. Schubert) - R. Tritschler, I. Burnside
     
    Imogen in her bed-chamber where Iachimo witnesses the mole under her breast. Wilhelm Ferdinand Souchon

    Amb aquest costum que tenia Schubert de posar el mateix nom a dues cançons (o a tres, o a quatre), passa sovint que un dels lieder acaba sent per sempre més "l'altre". Provem-ho: Ständchen. Heu pensat en aquesta preciositat del Cant del cigne? Doncs no. Em referia a l'altre Ständchen, la nostra cançó d'avui.

    Durant les primeres dècades del segle XIX es van publicar les traduccions de moltes obres de Shakespeare, que no feia gaire que els cercles millor informats havien [...]

  • Cançó de la setmana: Geistliches Lied (Marie) (F. Schubert) - M. Shirai, H. Höll | D. Fischer-Dieskau, G. Moore
     
    Madonna col Bambino e due angeli - Filippo Lippi

    Quan comença aquesta història, Friedrich von Hardenberg té vint-i-dos anys. És un jove de família noble, extremadament intel·ligent i sensible, apassionat per la literatura, la filosofia i la ciència. Ha completat quatre anys d'universitat i es guanya la vida com a aprenent d'un administrador, preparant-se per dirigir les mines de sal que gestiona el seu pare (nobles, però treballadors), mentre escriu i estudia incansablement. És llavors quan coneix l'altra protagonista de la història, Sophie von Kühn, de dotze anys. Segons els testimonis, la nena no és especialment espavilada, ni especialment bonica, ni especialment res, és [...]

  • Cançó de la setmana: Der König in Thule (F. Schubert) - F. Boesch, M. Martineau
     
    Thule a la carta marina d'Olaus Magnus (1539)

    El 19 de gener del 2006, la nau espacial New Horizons va començar el seu viatge interplanetari. Unes hores després va sobrepassar la Lluna, tres mesos després va deixar enrere Mart i el febrer de 2007 arribava a Júpiter, el primer punt d'observació important: hi va fer proves, hi va recollir dades i va aprofitar la gravetat del planeta per impulsar-se i posar rumb cap a Plutó, el seu objecte d'estudi principal, a on va arribar el juliol de 2015 després d'ultrapassar les òrbites de Saturn, Urani i Neptú. La New Horizons és ara a 41,5 UA [...]

  • Cançó de la setmana: An mein Herz (F. Schubert) - C. Prégardien, J. Drake
     
    Interior - V. Hammershøi

    Tercera i última entrada dedicada a la Schubertíada Vilabertran; amb els recitals d'Anna Lucia Richter i Gerold Huber, Andrè Schuen i Daniel Heide i Christoph Prégardien i Julius Drake completem el repàs de la sèrie d'onze que vam començar fa dues setmanes.

  • Cançó de la setmana: Der Leiermann (F. Schubert) - H. Hotter, G. Moore
     
    Hans HotterHans Hotter. Lo escuché en vivo por primera vez en el teatro Colón en 1962. Cantó el Gran Inquisidor en el Don Carlo de Verdi y los tres Wotan del Anillo wagneriano junto a Birgit Nilsson y Gré Brouwenstijn (ese era el nivel del Colón entonces).

    Yo, a mis diecisiete años, lo conocía por su mítico Holandés, y por algunas arias y un poco por el Wotan de La valquiria, que había cantado con la Mödl dos años antes también en Buenos Aires.
  • Cançó de la setmana: Lachen und Weinen (F. Schubert) - R. Holl, D. Lutz
     
    altS de Schubert, naturalment. El compositor més consentit a Liederabend, el que us proposo amb qualsevol excusa, el que apareix dibuixat (ell i la seva música) en un lloc preferent al web. Schubert, el rei de la casa. Per què Schubert? Hi ha compositors (i ara parlo en general, no només referint-me al lied) que m'han agradat de manera sobtada, com una revelació. D'altres que han estat un aprenentatge. Alguns amb qui mantinc una relació estranya, perquè hi ha obres seves que m'agraden molt i d'altres que no m'agraden gens [...]
  • Cançó de la setmana: An die Nachtigall (F. Schubert) - J. Baker, G. Moore
     
    Fresco found on PompeiiTinc un amic que diu que el Romanticisme va fer molt de mal i que encara en patim les conseqüències. Puc estar d'acord amb ell en algunes coses; per exemple, som al segle XXI i encara arrosseguem determinats tics que no són més que distorsions de l'original, com ara el mateix adjectiu “romàntic”; el seu significat actual té poc a veure amb el que havia significat. L'hem buidat tant del seu sentit inicial que oblidem que el Romanticisme va ser un moviment revolucionari, una reacció a la Il·lustració. Com al meu amic, la Il·lustració em sembla un període fascinant: estripar l'antic règim i posar les bases de la modernitat, els avenços científics i socials, la raó convertida en la llum que acabarà amb la foscor, el coneixement com a camí cap a la felicitat... Què podia sortir malament? Posem que la seva fe en la raó era excessiva i la rigidesa kantiana podia arribar a ser bastant [...]
  • Cançó de la setmana: Die Götter Griechenlands (F. Schubert) - B. Fink, G. Huber
     
    altDie Götter Griechenlands és un llarg poema escrit per Friedrich von Schiller el 1788. La seva publicació en una revista va desfermar una polèmica encesa, i el poeta va ser acusat d'heretge i ateu per la seva crítica al cristianisme. Dos anys després el va reescriure, deixant les vint-i-cinc estrofes inicials reduïdes a setze. Devia fer-ho també per altres motius, però la supressió de les al·lusions que més havien ofès als seus conciutadans indica que no va ser indiferent al rebombori. Malgrat haver-lo suavitzat tant, el poema va continuar incomodant, i quan es va publicar el 1805 (unes quantes pàgines conflictives dins d'un volum de poesia) a moltes llars el llibre va anar a parar a les baldes més altes de la llibreria, generant-se així un "efecte Streisand" en versió segle XIX.
  • Cançó de la setmana: Des Fischers Liebesglück (F. Schubert) - H. Hotter, H. Altmann
     
    altPorto des d'abans de Nadal amb una cançó ficada al cap, us n'haig de parlar. No només perquè està comprovat que parlar-ne sigui una manera de foragitar-la (no per res, només per deixar espai a d'altres) sinó perquè no és gaire coneguda i potser alguns de vosaltres, amables lectors, la descobrireu avui. Recordeu quan fa uns anys vaig parlar de Geheimes com una cançó elegant, amb aquella elegància extremada tan difícil d'aconseguir? Doncs Des Fischers Liebesglück (La joia d'amor del pescador) vindria a ser una cosa similar, un preciós lied elegant i alhora subtilment arriscat.
  • Cançó de la setmana: Die Stadt (F. Schubert) - H. Schlusnus, S. Peschko
     
    Stadt bei Mondaufgang (Stadt am Wasser bei untergehender Sonne), 1817Per què us deia fa dues setmanes que Die Stadt ens pot donar una pista de la música que ens hem perdut amb la mort prematura de Schubert? Llavors us vaig dir que era una cançó estranya i fascinant, només això. Ni tan sols el poeta, Heine, o els intèrprets, Thomas Quasthoff i Justus Zeyen. Aquell article ja era prou llarg com per afegir-hi encara un parell de paràgrafs més i vaig prendre'n nota per parlar-ne avui.

    Quan es parla del que Franz Grillparzer va anomenar les "més belles esperances" de Schubert, la música que no va poder escriure, se sol fer referència a la modernitat d'algunes de les obres que va escriure en el seu darrer any, com les tres sonates per a piano o les cançons de Heine. Hi podem afegir d'altres escrites abans, que [...].
  • Cançó de la setmana: Die Stadt (F. Schubert) - T. Quasthoff, J. Zeyen
     
    Nocturne: The River at Battersea - WhistlerSe sap poc de la relació que van tenir Schubert i Wagner. Amb els anys, el rei d'aquesta casa havia aprés a sobreposar-se, més o menys, a la seva timidesa, però l'abassegadora personalitat de Wagner era una dura prova per a ell. Probablement es van trobar en diverses ocasions; com us deia la setmana passada, potser també en aquella reunió de 1863 en què es van conèixer Brahms i Wagner, però no van arribar a fer amistat, es van mantenir en el respecte i l'admiració mútues. Schubert va abandonar molt aviat l'òpera, desanimat per la rebuda tan freda que tenien les seves estrenes. Per més que li diguessin que només era qüestió de trobar un bon llibret, ell sospitava que el principal problema era que ell componia òpera alemanya, mentre que el públic volia òpera italiana (i llavors somreia recordant el seu bon mestre Salieri). Vés si no triomfaven, a Viena, òperes italianes [...]
  • Cançó de la setmana: Des Mädchens Klage (F. Schubert) - G. Janowitz, I. Gage
     
    Schuberts GrabsteinFranz Schubert va morir el 19 de novembre de 1883 i aquesta setmana commemorem a Liederabend el 134è aniversari de la seva mort. Tenia 86 anys, i va morir dolçament, com sempre havia cantat als seus lieder: es va adormir un dia després de dinar i la mort el va acollir entre els seus braços per donar-li repòs després d'una vida llarga i profitosa. De tota aquella colla d'amics que havia aplegat entorn seu durant els primers trenta anys de vida només l'acompanyaven Anton Stadler, amic des dels anys de l'internat, que moriria cinc anys després (als 94 anys!) i Eduard Bauernfeld, que moriria el 1890 també a una edat avançada, 88 anys. Tota la resta havia marxat ja; l'estimadíssim Franz Schober, només un any abans. També Grillparzer; algú altre hauria d'escriure el seu epitafi.
  • Cançó de la setmana: Am Tage Aller Seelen (F. Schubert) - B. Terfel, M. Martineau
     
    La doleur - Émile FriantSchubert està molt present a Liederabend les darreres setmanes, i més que hi estarà! Per un motiu o un altre, el necessitem sovint. Per avui tenia guardat des de fa mesos un lied preciós, Am Tage Aller Seelen (és a dir, En el dia de les Ànimes); aquest és el nom amb què figura a la Neue Schubert-Ausgabe, però el trobem més sovint amb el nom Litanei auf das Fest Aller Seelen (que és el nom del poema de Jacobi) i, de vegades, simplement com a Litanei. Robert Capell, autor del llibre Schubert's Songs, publicat el 1929, diu d'aquest lied: "no hi hagué mai una expressió més sincera o més commovedora de la devoció senzilla i el dolor confortat" I també: "la música sorgeix d'una font pura d'afecte i humilitat". Amb aquesta presentació ja us podria convidar directament a escoltar-lo, però deixeu-me que us n'expliqui un parell de coses més.
  • Cançó de la setmana: Der Doppelgänger (F. Schubert) - I. Arcayürek, S. Lepper
     
    altEl primer en fer servir la paraula doppelgänger va ser l'escriptor Jean Paul, a la seva novel·la Siebenkäs, l'any 1796; la figura existia des de temps molt remots en diferents cultures i lleugeres variants, però va ser una imatge recurrent durant el Romanticisme. De vegades, el doppelgänger és el desdoblament d'una persona, que ens acaba mostrant a través d'aquest doble el pitjor que duu a dins. Robert Louis Stevenson, el nostre poeta de la setmana passada, ens presenta un doppelgänger en una de les seves novel·les més conegudes, El cas misteriós de Dr. Jekyll i Mr. Hyde; Oscar Wilde, a qui també vam escoltar fa un temps, és l'autor d'una altra novel·la que tracta el tema, El retrat de Dorian Gray. Totes dues obres, sinistres, gairebé (o sense gairebé) terrorífiques, desenvolupen la idea de la dualitat de la naturalesa humana.
  • Cançó de la setmana: Auf der Donau (F. Schubert) - W. Holzmair, G. Wyss
     
    Das Schloss Greifenstein auf der Donau. Vesta. Taschenbuch für das Jahr 1835No, no és que el Capità Obvi hagi vingut a recordar-nos que Schubert va compondre lieder. El títol té a veure amb una ocasió, poc després de la mort de Schubert, que les paraules "compositor de cançons" van ser utilitzades despectivament.

    Quan un músic important moria a Viena en aquells anys, els seus amics (sovint també músics) feien una missa de Rèquiem en memòria seva. Així s'havia fet per Gluck, Haydn, Salieri i, només un any abans, per Beethoven. Els amics de Schubert van organitzar a una de les esglésies més importants de Viena, l'Agustinenkirche, la interpretació del Rèquiem d'Anselm Hüttenbrenner (el mateix que s'havia interpretat en homenatge de [...]
  • Cançó de la setmana: Die Götter Griechenlands (F. Schubert) - F. Boesch, R. Vignoles
     
    La càrrega. Barcelona, 1902 - Ramon CasasEscric això dilluns 2 d'octubre. Tenia una entrada a mig fer per a aquest dimecres, parlant de Schubert, però ha quedat arraconada. No és fàcil treure's del cap les brutals escenes d'ahir i concentrar-se en una altra cosa. Ni tan sols tenia esma per arreplegar quatre paraules per a un plan B i he estat a punt de no publicar per primer cop en més de cinc anys. Fins que han vingut a auxiliar-me les paraules d'una amiga [...]
  • Cançó de la setmana: Die Liebe hat gelogen (F. Schubert) - F. Boesch, M. Martineau
     
    altComença a ser tradició que dediquem una part de les entrades del mes d'agost a presentar els recitals de lied de la Schubertíada a Vilabertran. El calendari del festival mana i aquest any tenim que quatre dels cinc recitals seran durant la mateixa setmana (i quina gran setmana!), per tant hi dedicarem només tres entrades. La d'avui serà pel recital inaugural, el 17 d'agost, amb Ilker Arcayürek i Wolfram Rieger; la de la setmana vinent la protagonitzaran els recitals de Matthias Goerne i Alexander Schmalcz i Sarah Connolly i Malcolm Martineau i la tercera serà pels recitals de Kate Royal i Christoph Prégardien, tots dos novament amb Malcolm Martineau. Com sempre, seran apunts breus on repassarem els programes, recuperarem les cançons que ja haguem escoltat i us en proposaré una de nova.
  • Cançó de la setmana: Gretchen am Spinnrade (F. Schubert) - J. Norman, P. Moll
     
    Margaret alone at her spinning wheel - Frank Cadogan CowperAmb aquesta entrada del Christian Camino tanquem la minisèrie "El Màster en Lied de l'ESMUC ens visita", escrita pels estudiants del Màster com a treball del mòdul Literatura del gènere. Repertori del lied alemany, impartit per la pianista Viviana Salisi. El Christian, pianista, ens presenta el seu lied, Gretchen am Spinnrade, des d'un punt de vista més tècnic del que ens és habitual, però és un exercici molt interessant seguir la seva explicació amb la partitura al davant (la podeu trobar aquí). A més de les quatre entrades publicades durant les darreres setmanes, a l'enllaç de la sèrie hi trobareu, com a bonus track, l'entrada de l'Ana Belén Ayala, que ens parla del lied de Mahler Des Antonius von Padua Fischpredigt. Moltes gràcies, Christian i Ana Belén!
  • Cançó de la setmana: Sehnsucht, D. 879 (F. Schubert) - T. Meglioranza, R. Uchida
     
    altLiederabend és la paraula alemanya per al que nosaltres anomenem recital de cançó. Aquest mot recorda molt la nostra expressió vetllada musical, literalment és una vetllada de cançons. Quan buscava un nom pel meu web vaig fer una llista amb opcions que, per un motiu o un altre, vaig anar descartant. Després d'un parell de dies buscant nom sense èxit, vaig somiar-lo: Liederabend. Podem pensar que la musa em va visitar en somnis o, més prosaicament, que el meu cervell estava prou capficat com per no descansar de la cerca ni mentre dormia, però quan em vaig despertar ja tenia nom: un recital és el millor lloc per trobar-se amb d'altres aficionats a la cançó. La lletra L del nostre alfabet és per a aquest mot alemany que evoca tantes emocions, liederabend, que ens servirà d'excusa per parlar d'altres que també formen part del vocabulari de la cançó i apareixen per aquí sovint.
  • Cançó de la setmana: Im Walde (F. Schubert) - S. Keenlyside, M. Martineau
     
    altNo va ser gens difícil triar qui seria el representant dels cantants d'abans a l'abecedari de Liederabend; només podia ser Dietrich Fischer-Dieskau, pels motius que us vaig explicar quan vam arribar a l'F. Pot semblar que triar el cantant d'ara seria més difícil, perquè no tenim la perspectiva del temps, però tampoc no vaig tenir dubtes: seria Simon Keenlyside. Perquè és molt admirat en aquesta casa, perquè entre els cantants en actiu és el que més cops ens ha visitat i perquè si n'hagués triat un altre els que em coneixeu bé m'haguéssiu preguntat: "a qui vols enganyar?" I aquí estem, amb una nova entrada de l'abecedari, K de Keenlyside.

Utilitzem cookies per millorar la nostra web i la teva experiència de navegació Llegir més

Accepto