Brentano, Clemens

  • Lux aeterna

    Cançó de la setmana: Urlicht(G. Mahler) - C. Prégardien, M. Gees
    roses blanques

    Els textos de Des Knaben Wunderhorntant poden explicar una rondalla com compartir els horrors de la guerra; ironitzar sobre un miracle com expressar una profunda espiritualitat. Aquest és el cas d'Urlicht.No sabem quina mà el va escriure, ni si amb el temps va passar per moltes mans que el van anar modificant fins a donar-li la forma que coneixem gràcies a Brentano i Arnim, però podem suposar que aquest autor anònim (i potser col·lectiu) estava familiaritzat amb els evangelis i els ritus catòlics.

  • El Màster en Lied de l'ESMUC ens visita: Wer hat dies Liedlein erdacht?

    Cançó de la setmana: We hat dies Liedlein erdacht(G. Mahler) - B. Roig, P. Marqués (dir.)
    Kinder mit Gänsen - Franz Xaver Gräßel

    Hace poco leí el libro de Norman Lebrecht titulado “¿Por qué Mahler? Cómo un hombre y diez Sinfonías cambiaron el mundo”. El autor explica que la música de Gustav Mahler es recibida por muchos como una fuente de revelación espiritual. A su vez, en la página de internet “Mahler-list” podemos leer el testimonio de muchas personas contando a través de sus diferentes experiencias vitales cómo la música de Mahler ha sido significativa o terapéutica de una manera u otra en sus vidas.

  • Calla, m'atabales!

    Cançó de la setmana: Lob des hohen Verstandes (G. Mahler) - A. Schmidt, L. Bernstein (dir.)
     
    alt

    Mentre Mahler componia la seva cinquena simfonia, entre 1901 i 1902, la seva etapa Wunderhorn anava quedant enrere. L'agost de 1901 acabava Der Tamboursg'sell, l'últim dels lieder compostos a partir de poemes de Des Knaben Wunderhorn, i aquell estiu va començar a musicar alguns poemes de Friedrich Rückert. Com hem comentat en alguna ocasió, les quatre primeres simfonies de Mahler i els seus lieder són un continu i magnífic anar i venir entre gèneres; pensem, per exemple, en la primera i Die zwei blauen Augen, la segona i Des Antonius von Padua Fischpredigt o la tercera i Ablösung im Sommer.Però a la cinquena [...]

  • Voldria que tots els camps fossin paper

    Cançó de la setmana: Wo die schönen Trompeten blasen (G. Mahler) - S. Keenlyside, Simon Rattle (dir.)
     
    Les grandes misères de la guerre - L'arbre aux pendus (1633)

    La guerra dels Trenta Anys va ser un dels episodis més funestos de la Història d'Europa. Oficialment va ser una guerra de religions, que va començar el 1618 amb l'anomenat "defenestrament de Praga" i va acabar el 1648 amb la Pau de Westfàlia. Per descomptat, els motius reals no eren tant els enfrontaments entre catòlics i protestants com la lluita pel poder i la presa de posicions a Europa (de fet, va haver-hi aliances ben curioses entre reis catòlics i reis protestants, res no uneix tant com un enemic comú), i que tres ambaixadors de l'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic fossin llençats per una finestra [...]

  • El Màster en Lied de l'ESMUC ens visita: Des Antonius von Padua Fischpredigt

    Cançó de la setmana: Des Antonius von Padua Fischpredigt (G. Mahler) - I. Bostridge, D. Smith (dir.) / Hermann Prey, M. Krist
     
    altDins dels treballs realitzats pels alumnes del Màster en Lied de l'ESMUC per al mòdul Literatura del gènere. Repertori del lied alemany, impartit per la pianista Viviana Salisi, l'Ana Belén Ayala ens presenta un lied de Mahler, Des Antonius von Padua Fischpredigt. L'escoltarem en la versió amb acompanyament de piano i la versió orquestra. Els intèrprets són Hermann Prey i Michael Krist i Ian Bostridge i l'Orquestra Simfònica Nacional de la RAI, dirigida per Daniel Smith. Moltes gràcies, Ana Belén!
  • Confesso que no m'agraden totes les cançons

    Cançó de la setmana: Amor (R. Strauss) - D. Damrau, C. Thielemann (dir.)
     
    Cupido che fabbrica l'arco - ParmigianinoDe tant en tant us recomano de manera especial que escolteu la cançó que il·lustra el post perquè m'agrada molt. El que no ha passat encara és que us parlés d'una cançó que no m'agrada gens, però per a tot hi ha un primer cop. Per acabar-ho d'adobar, és una cançó que es considera una de les millors del seu autor: Amor, d'Strauss. Ja està, ja ho he dit, no puc amb Amor.

    Que perquè us ho explico ara? La culpa és de la calor, la porto malament i faig coses estranyes. Tot plegat va anar així: repassant a la meva llibreta els lieder d'Strauss previstos fins a final d'any vaig veure que un el cantava un tenor i l'altra un baríton. I repassant les nou entrades prèvies, hi canten cinc barítons, dos tenors i tres [...]

Utilitzem cookies per millorar la nostra web i la teva experiència de navegació Llegir més

Accepto