Brentano, Clemens

 

Com us deia la setmana passada, faig vacances; per això rebeu una segona postal que, en aquesta ocasió, ens porta la veu de Fritz Wunderlich. Fa uns dies va ser l'aniversari de la seva mort, en feia cinquanta-sis anys, i dilluns va fer noranta-dos anys del seu naixement; com cada any, voldria fer-li un petit homenatge.

 

[...] David Hurwitz comença dient que allà on diu "el problema del lied" hauria de dir "el meu problema amb el lied", i confessa que és un gènere que no li agrada (es refereix al lied, a la mélodie, etc.) Fins aquí, tot normal; a la majoria d'aficionats a la música clàssica no li agrada el lied, prou que ho sabem. Diu que prefereix escoltar cançons contemporànies; fins aquí, tot normal, també. Però llavors diu, i cito tan literalment com puc, que "no té cap raó per escoltar cançons clàssiques perquè no són millors [...]

Els textos de Des Knaben Wunderhorntant poden explicar una rondalla com compartir els horrors de la guerra; ironitzar sobre un miracle com expressar una profunda espiritualitat. Aquest és el cas d'Urlicht.No sabem quina mà el va escriure, ni si amb el temps va passar per moltes mans que el van anar modificant fins a donar-li la forma que coneixem gràcies a Brentano i Arnim, però podem suposar que aquest autor anònim (i potser col·lectiu) estava familiaritzat amb els evangelis i els ritus catòlics.

Hace poco leí el libro de Norman Lebrecht titulado “¿Por qué Mahler? Cómo un hombre y diez Sinfonías cambiaron el mundo”. El autor explica que la música de Gustav Mahler es recibida por muchos como una fuente de revelación espiritual. A su vez, en la página de internet “Mahler-list” podemos leer el testimonio de muchas personas contando a través de sus diferentes experiencias vitales cómo la música de Mahler ha sido significativa o terapéutica de una manera u otra en sus vidas.

 

Mentre Mahler componia la seva cinquena simfonia, entre 1901 i 1902, la seva etapa Wunderhorn anava quedant enrere. L'agost de 1901 acabava Der Tamboursg'sell, l'últim dels lieder compostos a partir de poemes de Des Knaben Wunderhorn, i aquell estiu va començar a musicar alguns poemes de Friedrich Rückert. Com hem comentat en alguna ocasió, les quatre primeres simfonies de Mahler i els seus lieder són un continu i magnífic anar i venir entre gèneres; pensem, per exemple, en la primera i Die zwei blauen Augen, la segona i Des Antonius von Padua Fischpredigt o la tercera i Ablösung im Sommer.Però a la cinquena [...]

 

De tant en tant us recomano de manera especial que escolteu la cançó que il·lustra el post perquè m'agrada molt. El que no ha passat encara és que us parlés d'una cançó que no m'agrada gens, però per a tot hi ha un primer cop. Per acabar-ho d'adobar, és una cançó que es considera una de les millors del seu autor: Amor, d'Strauss. Ja està, ja ho he dit, no puc amb Amor.

Que perquè us ho explico ara? La culpa és de la calor, la porto malament i faig coses estranyes. Tot plegat va anar així: repassant a la meva llibreta els lieder d'Strauss previstos fins a final d'any vaig veure que un el cantava un tenor i l'altra un baríton. I repassant les nou entrades prèvies, hi canten cinc barítons, dos tenors i tres [...]