Martineau, Malcolm

  • El fenomen del 9 de novembre

    Cançó de la setmana: Auf dem Flusse(Schubert) - Florian Boesch, Malcolm Martineau
     
    NOM_QUADRE

    Tres Winterreise. El mateix dia. Alhora. A Barcelona. En el moment que es publiqui aquest article, farà unes hores que aquest fenomen s'haurà produït. Bé, confesso que m'he permès una petita llicència, no haurà estat exactament alhora. Però si tothom ha estat puntual, s'hauran sentit a Barcelona simultàniament un Gute Nachti dos Das Wirtshaus.

  • Schubertíada 2021 | Kriegers Ahnung

    Cançó de la setmana: Kriegers Ahnung(F. Schubert) - F. Boesch, M. Martineau
    foc a terra

    Els soldats dormen entorn d'un foc de camp. Tots excepte un, a qui el neguit abans de la batalla de l'endemà ha desvetllat. I s'enyora, i recorda moments feliços amb la dona que estima, i té por, i mira de tranqui·litzar-se i agafar el son. Podria ser qualsevol home a qualsevol guerra a qualsevol època.

  • Lied ESMUC | Crònica d'una mort no anunciada

    Cançó de la setmana: Nun hast du mir den ersten Schmerz getan(R. Schumann) - E. Garanča, M. Martineau
    Espera en blue - Mildred Burton

    Nun hast du mir den ersten Schmerz getan [Ara m'has causat el primer dolor] és la cançó que finalitza el cicle Frauenliebe und -leben [Amor i vida de dona], op. 42 de Schumann. En ell una dona ens explica en primera persona una època de la seva vida -des que deixa de sentir-se una nena quan descobreix l'amor fins que es converteix en mare i queda vídua-. Per això s'ha vist immers en polèmiques al voltant dels conceptes de masclisme, patriarcat, misogínia, elitisme, etc. És sabut, fins i tot, que [...]

  • Temps pasqual (II)

    Cançó de la setmana: Loveliest of trees(G. Butterworth) - B. Terfel, M. Martineau
    Bird in Cherry Tree - Toshun

    "Carpe diem, quam minimum credula postero." (En una traducció aproximada, "profita el moment, i poc confiïs en el que vindrà"). Aquesta frase, sobretot la primera part, carpe diem, ha arribat fins als nostres dies amb un significat diferent del que tenia inicialment; el fem servir com una consigna hedonista que convida a viure el plaer immediat sense pensar en les conseqüències, mentre que el significat original faria referència[...]

  • La immòbil multitud de fulles

    Cançó de la setmana: Betelgeuse(G. Holst) - S. Keenlyside, M. Martineau
     Wiener Secession

    Si us agraden l'astronomia i observar el cel estelat, el nom Betelgeuse us serà familiar. Sabreu que és un estel, que es pot veure a ull nu, que es distingeix clarament per la seva llum vermellosa i que aquesta època de l'any és adequada per veure'l si som a l'hemisferi nord. Sabreu també que pertany a la constel·lació d'Orió, que està a uns 600 anys llum del sistema solar, que és unes 600 vegades més gran que el Sol, que la seva temperatura és molt freda, d'uns 3500 K (2000 menys que el Sol), que només té uns 8 milions d'any, i que, tot i això, li queda poc temps de vida [...]

  • Brexit is destroying music

    The Guardian - 12/02/2021
    Joseph Middleton
  • L'hora grisa

    Cançó de la setmana: Zwielicht(R. Schumann) - B. Terfel, M. Martineau
     
    A look into the forest at dawn - Julius von Klever

    Entre els moments del dia més valorats pels fotògrafs hi ha l'hora blava, que és, al vespre, el temps entre la posta del sol i la negra nit o, al matí, el temps entre trenc d'alba i la sortida del sol. És a dir, l'hora blava és un concepte artístic que es correspon temporalment amb el crepuscle. Aquests dos períodes són tan interessants per a la fotografia perquè la font de llum, el sol, és per sota de l'horitzó, però veiem el seu reflex a l'atmosfera, una llum difusa amb un color blau predominant que ho tenyeix tot. Si el fotògraf és a la natura, podrà treure partit dels colors ataronjats [...]

  • El color maligne

    Cançó de la setmana: Die böse Farbe(F. Schubert) - F. Boesch, M. Martineau
     
    Die böse FarbeEm vaig adonar fa uns dies que des que va començar la temporada no hem escoltat cap lied de Schubert. Ja sabeu que planifico poc, i per això passen coses tan estranyes com que el rei de la casa se n'absenti durant tres mesos. El trobo a faltar, i hi hauria posat remei en qualsevol cas aquesta setmana, però resulta que ja estava previst i anotat a l'agenda. Perquè demà, 19 de novembre, es compleixen cent noranta-dos anys de la seva mort (planifico poc, però planifico), i us volia parlar de La bella molinera, arran de la interpretació que Florian Boesch i Christian Koch van fer-ne [...]

  • El ball de noces

    Cançó de la setmana: Das ist ein Flöten und Geigen(R. Schumann) - S. Keenlyside, M. Martineau / J. Prégardien, E- Le Sage
    Outdoor wedding dance - Marten van Cleve

    Al nostre ritme lent entrem a la segona part de Dichterliebe. No només perquè arribem a la novena cançó de setze, sinó perquè suposa una inflexió en la història d'amor: si al poeta li restava cap esperança, la perd ara que l'estimada es casa.

  • "El cantante es más importante que yo. Tiene el texto y cuenta la historia"

    Malcolm Martineau Entrevista con el pianista Malcolm Martineau

    ¿Pianista colaborativo o acompañante? Me da lo mismo. Creo que acompañante está bien, porque que en un duo de Lied el cantante es más importante que yo, él tiene el texto y cuenta la historia. Así que sí, yo soy importante, pero no tanto como él. Desde el punto de vista musical, no, ahí somos los dos iguales.
     
    Llegiu l'article complet a Platea Magazine
  • SV20 | Danksagung an den Bach

    Cançó de la setmana: Danksagung an den Bach(F. Schubert) - F. Boesch, M. Martineau
     
    Le roisseau - Paul Cézanne

    D'aquí a exactament una setmana comença la Schubertíada, i nosaltres comencem aquesta la mini sèrie d'entrades dedicades als recitals del festival. Com sempre, seran entrades més curtes que haurien de servir, sobretot, per repassar els lieder que s'hi interpretaran.

    Comencem amb els dos primers recitals, que són els de Florian Boesch i Malcolm Martineau el dijous 20 i Juliane Banse i Wolfram Rieger el divendres 21; els primers interpretaran Die schöne Müllerin i els segons, Winterreise.

  • La nit de maig

    Cançó de la setmana: Die Mainacht(Fanny Mendelssohn) - S. Mafi, M. Martineau
     
    Le retour - René Magritte

    Ens ha passat el wunderschöne Monat Mai encara tancats a casa, excepte per una passejada diària curta en temps i distància, tan incòmoda i estranya que no té gaire de passejada. Si viviu a Barcelona, ja m'entendreu; si viviu a llocs amb menys pressió demogràfica, confio que la vostra passejada sigui més agradable que la nostra.

    Abans el mes no acabi, us proposo d'escoltar una tercera lectura musical d'un poema escrit per Ludwig Hölty el 1774, Die Mainacht[La nit de maig]. S'inscriu dins d'un corrent musical [...]

  • Confinats

    Cançó de la setmana: Thy hand in mine(F. Bridge) - S. Keenlyside, M. Martineau
     
    William II, Prince of Orange, and his Bride, Mary Stuart - Anthony van Dyck

    El lied s'estima els boscos, les prades, les muntanyes, els rierols, la nit, la lluna, els estels. El lied s'estima, gairebé per damunt de totes les coses, caminar. El lied s'estima tot això que ara ens sembla un luxe inabastable. Estem confinats i ho estem amb la nevera plena i tots els subministraments que funcionen, sobreinformant-nos compulsivament a través de les nostres pantalles. Fins i tot en els pitjors moments som gent privilegiada del primer món.

  • Schubertíada 2020 - Programa

    Cancó de la setmana: Wohin(F. Schubert) - F. Boesch, M. Martineau
    Vilabertran

    Actualització 15/6. L'article que vaig publicar al febrer ha perdut la seva raó de ser. El podria haver esborrat per escriure'n un de nou amb la nova programació, però m'he estimat més actualitzar-lo copiant al final de tot el text original. No fos cas que ens oblidéssim massa aviat que un dia va arribar un virus que ho va trastocar tot.

  • Schubert Lied – Gruppe aus dem Tartarus

    Cancó de la setmana: Gruppe aus dem Tartarus(F. Schubert) - S. Keenlyside, M. Martineau
     
    Saturno devorando a su hijo - F. de Goya

    Com us deia quan parlava de Die Götter Griechenlands, Friedrich Schiller no era aliè a la dèria per l'Antiga Grècia que hi havia a la cultura alemanya a la seva època, i Gruppe aus dem Tartarus [Grup del Tàrtar] ens remet també a la mitologia. L'inframón, conegut sovint pel nom del seu déu, Hades, era la regió on habitaven els morts; no hi patien cap càstig ni hi rebien cap premi. Molt més avall, si hem de fer cas de Zeus a la Ilíada, a la mateixa distància de l'Hades que ho està el cel de la terra, hi havia el Tàrtar. I aquí sí; aquí, allunyats de tothom, els seus habitants patien les tortures més horribles.

  • Col·loqui sentimental

    Cancó de la setmana: Colloque sentimental (C. Debussy) - S. Graham, M. Martineau
     
    ALT

    “Emporteu-vos les Fêtes galantes de Paul Verlaine i aquest petist llibre màgic us retornarà, suaument, harmoniosament i deliciosament trist, tot el món ideal i encantat del diví mestre de les comèdies amoroses, del gran i sublim Watteau, que el segle XIX acaba de redescobrir”

    Aquestes paraules pertanyen a una ressenya del 19 d'abril de 1869 que el poeta Théodore de Banville va escriure arran de la publicació del recull Fêtes galantes, del seu amic Paul Verlaine [...]

  • El rei David

    Cançó de la setmana: King David (H. Howells) - S. Connolly, M. Martineau
     
    King David - Marc Chagall

    “Diria que és la millor cançó britànica que s'ha escrit mai”. Sarah Connolly va dir això sobre King David a Twitter i jo ho vaig apuntar a la llibreta. El comentari venia arran del concert de la mezzosoprano i Julius Drake al Teatro de la Zarzuela, dins del cicle de lied del CNDM; malauradament, jo me l'havia perdut, però ja m'havien arribat veus sobre el recital tan fantàstic en general i sobre la propina, King David, en particular. I així és com aquesta cançó ha passat per davant d'una altra del mateix compositor, Herbert Howells, que tinc guardada des de fa molt de temps esperant que arribi el seu moment.

  • Ofèlia i Berlioz

    Cançó de la setmana: La mort d'Ophélie (H. Berlioz) - S. Graham, M. Martineau
     
    Mort d'Ophélie - Jean Baptiste Bertrand

    Un dels aniversaris musicals rodons del 2019 és el 150è aniversari de la mort d'Hector Berlioz, que va ser el passat 8 de març. Les coses com són, les cançons no són el més conegut de l'obra de Berlioz; les més interpretades són les que formen el cicle Les nuits d'étè, que jo em pensava que aquest any es programarien sovint per celebrar el compositor, però de moment no és el cas. Es programin o no, però, a nosaltres ens interessen precisament les cançons de Berlioz i us volia presentar una de menys coneguda, preciosa, que ens dona l'oportunitat de retrobar-nos amb Ofèlia.

  • En somnis jo et veia

    Cançó de la setmana: Ich grolle nicht (R. Schumann) - S. Keenlyside, M. Martineau
     
    Die Sünde - Frank von Stock

    Avui entrem en el wunderschönen Monat Mai;és un bon dia per escoltar Dichterliebe, si més no des d'aquelles primeres notes que són un remei per a l'ànima fins la setena cançó, que és la que ens toca en el nostre recorregut. Parlar de les cançons d'un cicle per ordre ens permet seguir el camí del protagonista; ens ha parlat d'un amor que comença al mes de maig, de llàgrimes que són ofrenes, d'una estimada més bonica que el sol, d'un petó que guareix tots els mals i del record d'aquell petó. Ens ha enviat alguns missatges contradictoris, com és plorar amargament quan ella li diu “t'estimo”, però l'últim lied que vam escoltar [...]

  • De bestioles i escenes nocturnes

    lied [...] Amb els últims ecos de la música de Francisco Ernani Braga encara sonant van pujar Christopher Maltman i Malcolm Martineau a l’escenari per començar el seu recital amb Le Bestiaire ou Cortège d’Orphée de Francis Poulenc, que va musicar sis dels poemes del recull homònim de Guillaume Apollinaire. Feia molt de temps que Maltman no cantava a Barcelona i que no cantava lied i mentre passaven les brevíssimes cançons pensava que [...]
     
    Llegiu l'article complet a Núvol i Mundoclásico

Utilitzem cookies per millorar la nostra web i la teva experiència de navegació Llegir més

Accepto