Cançó de la setmana: Sei mir gegrüßt (F. Schubert) - I. Bostridge, J. Drake
Aquesta setmana començarem per on normalment acabem, per escoltar la cançó. Us proposo un experiment, especialment si no la coneixeu: que l'escolteu sense llegir-ne la lletra i pareu atenció a les sensacions que us transmet, especialment si us sembla una cançó més aviat alegre o trista. Després torneu-la escoltar aquest cop llegint-ne la lletra; les sensacions són les mateixes o ha canviat alguna cosa?Schubertíades
Cançó de la setmana: Die Mainacht (F. Schubert) - M. Goerne, A. Schmalcz
Avui dijous comença la Schubertíada a Vilabertran i he pensat que podríem dedicar l'entrada a parlar dels amics de Schubert perquè a ells els devem aquest mot, schubertíada, que avui continuem utilitzant. Si alguna cosa defineix la personalitat de Schubert és la seva capacitat de fer amics; el primer cercle (Spaun, Senn, Mayrhofer, Schober,..), que l'anomenen el nostre Minnesänger (trobador); Johann Michale Vogl, el célebre baríton, trenta anys més gran que ell; el jove Moritz von Schwind, deu anys menor (l'autor de la il·lustració de l'entrada) i molts d'altres que el van acompanyar al llarg de la seva vida.
La miniatura
Cançó de la setmana: Der Jüngling an der Quelle (F. Schubert) - J. Kaufmann, H. Deutsch
Les miniatures van ser part de l'equipatge dels viatgers durant segles, petits retrats dels éssers estimats que recorrien el món amb els seus propietaris com més tard ho van fer les fotografies. Amb el temps les miniatures van assolir importància artística i va sorgir, especialment a Anglaterra, una escola de pintors especialitzada en aquest tipus de pintura. Hi ha cançons que són com miniatures, s'han de mirar de molt a prop per poder apreciar tota la seva bellesa, perquè estan plenes de delicats detalls que ens perdem a primer cop d'ull (mireu, per exemple, la miniatura que il·lustra l'entrada, una aquarel·la sobre un medalló d'ivori de 8 x 6 cm).Un símbolo, un compositor (y II)
Canço de la setmana: Der Lindenbaum (F. Schubert) - T. Quasthoff, J. Zeyen / C. Gerhaher, G. Huber
Der Lindenbaum (C. Kreutzer) - M. Padmore, G. Johnson
Der Lindenbaum (C. Kreutzer) - M. Padmore, G. Johnson
Siguiendo nuestro camino por la arboleda schubertiana llegamos al más conocido lied con este tema y que se encuentra dentro del magno "Viaje de invierno", una de las obras cumbres de Schubert, sobre versos de Müller. Número 5 en el orden del ciclo, Der Lindenbaum es el primero de los lied del ciclo que está en tonalidad mayor, generalmente unida a un sentimiento de alegría. El tilo es aquí un recuerdo asociado a la seguridad, a la tranquilidad, a todo aquello que el poeta añora y que le ha vuelto la espalda ahora. Un recuerdo feliz que contrasta con la cruda realidad, reflejada en “el viento frío” que azota su rostro. Ese viento que le obliga a seguir su “viaje” sin que el rumor del tilo le de ya paz.Glaçat
Cançó de la setmana: Auf dem Flusse (F. Schubert) - M. Talvela, R. Gothóni
Quan escoltem Winterreise (Viatge d'hivern) seguim un home en el seu camí cap al no res, el seu particular descens als inferns. No l'acompanyem perquè ell va sol, no sap fer-ho d'una altra manera i defuig la companyia, però sentim el seu dolor i la seva desesperació. Quan acaba hem assistit a vint-i-quatre escenes marcades per la neu, el glaç i el vent, un viatge interior en el qual les al·lucinacions es combinen amb els records i la lucidesa amb moments de bogeria, des del moment en què l'home emprèn el viatge fins que, rebutjat fins i tot per la mort, es troba amb... qui? Amb el seu jo futur, arraconat i ignorat per tothom? Amb la seva anul·lació com a persona?Premi Liebster Blog
Cançó de la setmana: Heidenröslein (F. Schubert) - B. Bonney, G. Parsons
Entrada extraordinària per celebrar que Liederabend ha rebut el premi Liebster Blog, que és aquest premi que circula per la xarxa de blog en blog i que: "...està pensat per estimular i promocionar els llocs d’Internet que no superin els 200 seguidors però per la seva essència i contingut val la pena donar-los a conèixer a un ampli sector de la xarxa"
Un símbolo, un compositor (I)
Cançó de la setmana: Abends unter der Linde, D235 (F. Schubert) - D. Fischer-Dieskau, G. Moore; Abends unter der Linde, D237 (F. Schubert) - A. Rolfe-Johnson, G. Johnson; Die abgeblühte Linde (F. Schubert) - E. Mathis, G. Johnson
El mundo del lied, y en concreto el del lied romántico, como estamos viendo en las interesantes entradas de este blog, está lleno de simbologías. La Naturaleza, la Muerte, El Amor (casi siempre no correspondido), el Nacionalismo, la Melancolía, son temas que aparecen una y otra vez el los poemas que musican nuestros compositores. Símbolos que aparecen en los versos o incluso a los que se dedican poemas completos. Vamos a hablar en esta entrada de un símbolo y de un compositor que lo toma como suyo. Vamos a hablar del tilo y de Schubert.20 de març a les 5:14
Cançó de la setmana: Frühlingsglaube (F. Schubert) - M. Lipovšek, G. Johnson
Aquest dimarts, gairebé a un quart de sis del matí, va entrar la primavera. Ja feia unes setmanes que s'anunciava en les flors dels ametllers o engreixant gemes i despuntant fulles i a partir d'ara serà un no parar de colors i aromes. Des de Liederabend ens afegirem a la festa posant-hi música i començarem avui mateix donant la benvinguda a la nova estació.El dia que va néixer el lied
Cançons de la setmana: Gretchen am Spinnrade (F. Schubert) - S. Isokoski, M. Viitasalo; Margarethe (C.F. Zelter) - A. Folan, T. Beghin
Apunteu la data: 19 d'octubre de 1814. Aquest dia, Franz Schubert va escriure, amb 17 anys, Gretchen am Spinnrade (Margarida a la filosa). Les línies divisòries són útils per classificar i estudiar, però tenen els seus inconvenients. Per exemple, sovint són simplificacionsel que va nèixer aquell dia, si de cas, és el lied romàntic, perquè en realitat el lied havia nascut clàssic. A més, quan ens acostem a les línies ja no són tan nítides, es difuminen i les perdem [...]
Un blog de què?
Cançó de la setmana: An die Musik (F. Schubert) - B. Fink, G. Hubert
"Un curs de què?" Aquesta era, invariablement, la pregunta que em feien coneguts i amics no melòmans fa uns mesos quan els explicava que estava impartint un curs de lied. Així que, sent conscient que el lied és l'aneguet lleig de la música clàssica i la lírica i que per a molts melòmans és una insignificància, vaig haver d'assumir que pels no aficionats no existeix. I com pots decidir si t'agrada o no una cosa que no existeix?
