Cançó de la setmana: Ach, není tu (A. Dvořák) - B. Fink, R. Vignoles
Segona entrada dedicada als recitals de la Schubertíada Vilabertran que, recordeu, comença demà passat. La setmana passada vam repassar-ne els tres primers, l'últim dels quals era el de Matthias Goerne i Alexander Schmalcz, el 21 d'agost; aquesta setmana en repassarem quatre més, començant pel de l'endemà.
La cabellera
Cançó de la setmana: La chevelure (C. Debussy) - V. Gens, R. Vignoles
El 1895 es va publicar a França la traducció francesa de l'obra d'una poetessa grega del segle VI a. C: Les chansons de Bilitis. Traduites du grec pour la première fois par P. L. Com es va desvelar a la segona edició de l'obra (1898), el traductor era Pierre Louÿs, escriptor i poeta, que ja havia publicat anteriorment altres traduccions d'obres de l'època clàssica. Els poemes s'havien trobat a la tomba de Bilitis, descoberta per l'alemany G. Heim; a les parets, folrades de pedra, hi havia inscrits els versos. Heim havia publicat la seva troballa el 1894, a Leizpig, amb el títol Bilitis sämtliche Lieder, zum ersten Male herausgegeben und mit einem Wörterbuche versehen (Cançons completes de Bilitis, publicades per primer cop i proveïdes d'un diccionari). La versió de Louÿs no estava completa; en un apèndix s'incloïen els poemes que encara no estaven traduïts. També s'hi [...]Donar-nos temps
Cançó de la setmana: Die Götter Griechenlands (F. Schubert) - F. Boesch, R. Vignoles
Escric això dilluns 2 d'octubre. Tenia una entrada a mig fer per a aquest dimecres, parlant de Schubert, però ha quedat arraconada. No és fàcil treure's del cap les brutals escenes d'ahir i concentrar-se en una altra cosa. Ni tan sols tenia esma per arreplegar quatre paraules per a un plan B i he estat a punt de no publicar per primer cop en més de cinc anys. Fins que han vingut a auxiliar-me les paraules d'una amiga [...]280-78-145-137-130
Cançó de la setmana: Blicke mir nicht in die Lieder (G. Mahler) - L. Hunt Lieberson, R. Vignoles
Avui tenim un pastís amb cinc espelmes, per celebrar el cinquè aniversari de Liederabend: demà complim cinc anys de cites setmanes per compartir cançons i històries entorn d'aquestes cançons. Què us haig de dir, el mateix que l'any passat, que n'estic molt contenta. Moltes gràcies a tots per ser-hi! Com sempre, dedicarem aquesta entrada a fer un repàs del que ha estat el web aquest any, començant per les ja tradicionals xifres "misterioses" que encapçalen aquesta entrada i perdran tot el seu misteri de seguida.Romanços!
Cançons de la setmana: Rêvons, c'est l'heure (J. Massenet ) - F. Lott, A. Murray, G. Johnson; La lune blanche (G. Fauré) - C. Maltman, G. Johnson; L'heure exquise (R. Hahn) - S. Graham, R. Vignoles
La setmana passada escoltàvem Chanson triste d'Henri Duparc, una mélodie de la primera època d'aquest gènere, que va començar pels volts de 1870. Però, què hi havia, a França, abans de la mélodie? O no hi havia cap gènere de cançó? Sí que n'hi havia: el romance.Situem-nos a mitjans del segle XVIII. A la cort francesa es cantaven cançons inspirades en antigues llegendes, o amb històries pastorals o sentimentals que imitaven l'estil poètic antic, anomenades romances. Els textos eren senzills i les músiques també ho eren per tal que estiguessin a l'abast de qualsevol intèrpret; a diferència del lied clàssic que naixia a la mateixa època a Alemanya, però, el romance no tenia cap vinculació amb la música [...]
La pau interior
Cançó de la setmana: Wandrers Nachtlied I (F. Schubert) - F. Boesch, R. Vignoles
Després del 2013, Any Wagner i Any Britten, i el 2014, Any Strauss, arriba el 2015, Any Sibelius i Any Schubert. Dedicarem alguna entrada a Sibelius, que ja va tocant, aprofitant el 150è aniversari del seu naixement però sobretot (sorpresa!) ens dedicarem a Schubert. No commemorem cap aniversari rodó del seu naixement o la seva mort sinó el bicentenari del seu "any dels miracles", el 1815, l'any que va compondre gairebé cent-cinquanta lieder. Vam començar les celebracions al novembre escoltant un d'aquests lieder, dels pocs coneguts, Furcht der Geliebten; avui n'escoltarem un dels més coneguts, Wandrers Nachtlied I (Cançó nocturna del caminant I)El pas del temps
Cançó de la setmana: Beau soir (C. Debussy) - Véronique Gens, R. Vignoles
Fa molt de temps que no escoltem una cançó francesa, i no és que calgui cap excusa per fer-ho però ahir es complien 150 anys del naixement de Claude Debussy i no era qüestió de deixar passar l'ocasió.Em fa la sensació que si sortíssim al carrer i demanéssim títols d'obres de Debussy moltes persones es quedarien encallades, però aquestes mateixes persones en reconeixerien unes quantes si les sentissin.
Un dia escuché una canción
Cançó de la setmana: Si mes vers avaient des ailes (R. Hahn) - S. Graham, R. Vignoles
No me gusta el lied. Así nos vamos poniendo en situación. Amo la ópera y la música sinfónica con locura, son casi una necesidad vital para mí, pero el lied me resulta un tanto extraño, terra incognita.Entonces mi mejor amiga me sugiere que puedo aportar algo a este exquisito blog y yo pienso que soy la persona menos indicada para hacerlo. Pero una tarde me planto delante del ordenador y salen estas líneas.
No me gusta el lied. Y sin embargo…
