[...] Hi ha cantants que canten Lied i òpera i hi ha cantats d’òpera que canten Lied; en aquesta darrera categoria, Beczała és segurament el millor que he escoltat els darrers anys, i ho va tornar a mostrar divendres, com va tornar a mostrar que està vivint un gran moment a la seva carrera. No em puc estar de recomanar-vos que si teniu oportunitat d’escoltar-lo no la deixeu passar, canti òpera o cançó. Venia amb un programa sòlid i ben construït, si no fos… Bé, deixaré el “si no fos” pel final. Sòlid i ben construït, que presentava un repertori infreqüent a les sales de concert: la primera part estava dedicada a la lirica da camera i la segona a la cançó eslava. Un programa [...]Llegiu l'article complet a Núvol
[...] El recital obria el Cicle Grans Veus, i era el retorn d’Anne Sofie von Otter al Palau de la Música Catalana després d’una llarguíssima absència; Kristian Bezuidenhout, en canvi, hi havia actuat fa només uns mesos. Presentaven un programa breu, amb obres de Mozart, Haydn, Schubert i el compositor suec Adolf Fredrik Lindblad, pràcticament coetani de Schubert (tot i que cinquanta anys més longeu). El programa estava, en línies generals, mot ben triat per la mezzosoprano; el pas del temps deixa empremta en les veus com la deixa en els rostres, però això no significa necessàriament que la bellesa s’esvaeixi, potser només es transforma. Anne Sofie [...]
Un estupendo cantante de ópera, que ocasionalmente canta (y bien) canción, programa canciones de compositores polacos, como él mismo. La tentación es grande, sólo necesito un empujoncito para caer, una vocecilla diciéndome "¿cuándo volverás a tener ocasión de escuchar canción polaca tan bien servida?" Y la vocecilla me convence para salvar los seiscientos kilómetros que me separan del objetivo; misión cumplida. Además, si la segunda parte del recital está dedicada a Szimanowski, Karłowicz y Moniuszko, la primera es para los italianos Donaudy, Wolf-Ferrari, Respighi y Tosti y, con alguna excepción célebre, el programa también [...]
"O d'orquestra? Però si has compartit poques cançons amb orquestra!" És cert, me'n vaig adonar quan vaig triar la lletra. I vaig pensar que l'abecedari em donava l'oportunitat de fer examen de consciència i repassar la casuística de la cançó amb orquestra. Som-hi?
La nit de Nadal vaig sentir a la ràdio unes cançons d'un compositor polonès que em van agradar. Unes setmanes més tard vaig sentir, també a la ràdio, unes altres cançons d'un altre compositor polonès i vaig pensar que m'hi hauria de posar perquè no en sabia pràcticament res. Fa uns dies us comentava la poca difusió que tenen les cançons de Sibelius i el cas de la cançó polonesa és similar, la llengua és un entrebanc per a la seva difusió; segurament és encara més complicada, perquè hi ha bastants més cantants de repercussió internacional amb el suec com a llengua pròpia que amb el polonès. Al final, aquesta entrada me la va posar en safata el tenor Piotr Beczala, que en el recital que va fer al Palau de la Música Catalana fa un parell de setmanes va cantar la cançó tan maca que escoltarem avui. Els recitals que Beczala i Deutsch van fer els dies anteriors i posteriors tenien tots [...]
