Según Susan Youens, autora y musicóloga, Hugo Wolf y Eduard Mörike serían una "pareja extraña". No se hubieran gustado si se hubieran conocido, como le admitió Wolf en su carta a Melanie Köchert después de leer una selección de cartas de Mörike diciendo: "Un cierto tono anticuado es demasiado prominente... sospecho que no nos hubiéramos llevado [...].

(Article d'Al Dresden Ramos, alumne del Màster en Lied de l'ESMUC)

 

"Aquesta setmana he compost molt i en particular he posat en música quatre poemes de Rückert pel meu estimat Robert. Espero que n’estigui, ni que sigui una mica, satisfet, i el meu desig serà realitzat".

Diari de Clara i Robert Schumann. Gener de 1841

 

 (Article de Mireia Tarragó, alumna del Màster en Lied de l'ESMUC)

“Hi ha cantants que ens truquen i ens diuen que volen venir”. Aquesta afirmació d’Helena Mora, presidenta de la Fundació Victoria de los Ángeles, corroborada per Victor Medem, coordinador de l’Associació Franz Schubert, resum la feliç circumstància que viu el lied a casa nostra. Hi tornarem al final d’aquestes línies però, qui s’està de posar una bona notícia [...]

 

 

 

Sense un poema no hi hauria un lied. De vegades oblidem aquesta obvietat i això fa que passem per alt la importància de conèixer el poema. Si la primera persona del plural afecta només als oients, bé, és el nostre problema; cadascú és ben lliure de decidir com gaudeix d'un recital, si centrant-se només en la part estrictament musical o capbussant-se també en el poema. Però si els qui s'obliden dels poemes són els programadors o els artistes, la cosa canvia, pequè ens priven als aficionats de triar.