Heralds of the Resurrection - Nikolay Ghe
Els heralds de la Ressurrecció - N. Ghe

Aquesta temporada la vam començar amb el cicle Das Marienleben [La vida de Maria] de Paul Hindemith, que parteix del cicle de quinze poemes amb el mateix nom de Rainer Maria Rilke. En aquella ocasió vam escoltar-ne el primer lied, Geburt Mariä [El naixement de Maria], i per a aquesta entrada breu de Setmana Santa n'he triat el dotzè, Stillung Mariä mit dem Auferstandenen [La serenitat de Maria amb el Ressuscitat].

Els evangelis no ens diuen com va ser el retrobament de Jesús amb la seva mare; només parlen de la trobada amb Maria Magdalena i després amb els apòstols, abans d'enviar-los a recórrer el món compartint els seus ensenyaments. De fet, cap d'ells torna a parlar de Maria. Així que Rilke deixa volar la seva imaginació i ens parla d'aquest retrobament amb una delicadesa commovedora; ella és la primera a qui s'adreça (és clar; a qui, sinó a la seva mare) i ho fa en silenci, a penes tocant-la. No hi ha llàgrimes, ni riures, ni emocions desbordades. Només, sembla, una mirada intensa i llarga. La veu poètica és la d'un observador que mira de descriure el que veu, amb un punt d'innocència; diu que Jesús es mostra alleujat, encara pàl·lid després de la mort, i ens diu també que ha ressuscitat completament. Literalment ens diu "en tots els punts", vol dir això que totes les ferides estan guarides? (desmentint, així l'evangeli de Joan, que ens parla dels dubtes de Tomàs). I, sobretot, ens diu que mare i fill es guareixen; amb aquesta mirada que no es menciona, es guareixen de tots els seus patiments. Em sap greu no ser capaç de traduir millor el poema, perquè trobo que és preciós.

Aquesta delicadesa de Rilke, Hindemith l'acompanya amb la seva música. La versió que escoltarem és la de Juliane Banse i Martin Helmchen, un enregistrament de la primera versió de l'obra, la de 1923, mentre que al setembre vam escoltar un enregistrament de la versió definitiva del 1948. En aquest cas, però, tant és si triem la primera o la segona edició, perquè aquesta és l'única cançó que Hindemith no va revisar i, per tant, és la mateixa en totes dues.

Espero que us agradi Stillung Mariä mit dem Auferstandenen, i espero també que tingueu una bona Pasqua.

 

Stillung Mariä mit dem Auferstandenen

Was sie damals empfanden: ist es nicht
vor allen Geheimnissen süß
und immer noch irdisch:
da er, ein wenig blaß noch vom Grab,
erleichtert zu ihr trat:
an allen Stellen erstanden.
O zu ihr zuerst. Wie waren sie da
unaussprechlich in Heilung.
Ja sie heilten, das war's. Sie hatten nicht nötig,
sich stark zu berühren.
Er legte ihr eine Sekunde
kaum seine nächstens
ewige Hand an die frauliche Schulter.
Und sie begannen
still wie die Bäume im Frühling,
unendlich zugleich,
diese Jahreszeit
ihres äußersten Umgangs.

El que van sentir llavors: no és
el misteri més dolç
i tanmateix terrenal?
Perquè ell, encara una mica pàl·lid de la tomba,
s'acostà alleujat cap a ella,
completament ressuscitat.
Oh, cap a ella primer. Com s'estaven allà,
guarint-se de manera inexpressable.
Sí, es guarien, això era tot. No els calgué
abraçar-se estretament.
Ell deixà a penes un segon
la seva mà aviat eterna
damunt l'espatlla femenina.
I van començar,
silenciosament com els arbres en primavera,
sense fi alhora,
aquesta estació
de la seva reunió definitiva.

 

Articles relacionats

Comments powered by CComment

Si us plau, activeu el javascript per enviar aquest formulari

LIFE Victoria 2022

Hem parlat dels compositors...

i dels poetes...

Han cantat...

i els han acompanyat...

Sèries

El Buch der Lieder i deu compositors
serie tristes
Les deu cançons més tristes
serie tristes
Les deu cançons més felices
serie felices
Deu cançons amb cuques
serie cuques
Cançons de Wilhelm Meister
serie Wilhelm
Lied goes pop
serie pop
Abecedari Liederabend
serie abecedari
El Màster en Lied de l'ESMUC ens visita
serie esmuc