Büsche im Frühling - Paul Klee
Arbustos en primavera - P. Klee

Ludwig Rellstab va nèixer a Berlín el 1799 a una família influent, benestant i musical: el seu pare era pianista i editor i la seva mare, cantant. Ludwig va rebre el que se sol dir una sòlida i completa educació; va arribar a fer concerts de piano en públic, de jovenet, però finalment la seva carrera es va adreçar cap a les lletres; va escriure una àmplia obra poètica i teatral i va ser cèlebre, sobretot, con a crític literari i musical de llengua esmolada i opinions contundents.

Rellstab explica a les seves memòries que el 1825 va viatjar a Viena per visitar Beethoven. A més de mostrar-li la seva admiració, volia convèncer-lo que posés música a un dels seus llibrets, i li va deixar uns quants poemes amb l'esperança que l'inspiressin algunes cançons. Com sabem, no se'n va sortir ni amb una cosa ni amb l'altra. Ell mateix explica, però, que els manuscrits li havien estat retornats uns anys després; n'hi havia de marcats amb llapis, els que més havien agradat a Beethoven. Massa malalt per posar-s'hi ell, però, els havia donat a Schubert perquè els musiqués. Anton Schindler, secretari de Beethoven, n'explicava una versió lleugerament diferent: era ell qui havia trobat els poemes de Rellstab quan endreçava els papers del compositor després de la seva mort, i els havia donat a Schubert.

La història, amb les seves variacions, podria ser essencialment certa (més plausible en la versió de Stadler), però també podria no ser-ho: els relats són més de trenta anys posteriors als fets, en aquella època Schubert ja era àmpliament reconegut i tant Rellstab com Stadler tenien una coneguda tendència a guarnir les històries i posar-se medalles. Schubert va compondre els seus deu lieder amb poemes de Rellstab durant la primavera i l'estiu de 1828; bé podria haver rebut els manuscrits que havia tingut Beethoven, o bé podria haver llegit els poemes en l'edició publicada l'any anterior.

Fos com fos, Schubert s'hi va dedicar intensament i va compondre uns lieder notables, generalment exuberants, molt rics melòdicament i bellament estròfics. Als seus manuscrits, tres es troben aïllats, però altres set hi figuren tots seguits, un rere l'altre. Són els set que l'editor Tobias Hasliger va publicar com a part de l'Schwanengesang. D'aquests set n'escoltarem el tercer, Frühlingssehnsucht [Nostàlgia de la primavera], interpretat per Matthias Goerne i Alfred Brendel.

L'escoltarem també a Vilabertran, en aquest cas interpretat per Goerne i el pianista Seong-Jin Cho; aquest és un dels concerts que repassarem avui. L'altre és el de Manuel Walser i Akemi Murakami; el baríton torna a cantar Winterreise a la Canònica després que ho fes en el seu debut fa set anys, en una valenta substitució d'última hora que va fer que el seu nom se'm quedés gravat.

Fins ara, abans de Frühlingssehnsucht hem escoltat set lieder de Schwanengesang i deu de Winterreise; els trobareu enllaçats després del text i la traducció, per si voleu fer-hi un repàs abans del concert. Tindrem també una molinera a Vilabertran, però d'això en parlarem un altre dia.


Frühlingssehnsucht

Säuselnde Lüfte
Wehend so mild,
Blumiger Düfte
Atmend erfüllt!
Wie haucht ihr mich wonnig begrüßend an!
Wie habt ihr dem pochenden Herzen getan?
Es möchte Euch folgen auf luftiger Bahn!
Wohin?

Bächlein, so munter
Rauschend zumal,
Wollen hinunter
Silbern ins Tal.
Die schwebende Welle, dort eilt sie dahin!
Tief spiegeln sich Fluren und Himmel darin.
Was ziehst Du mich, sehnend verlangender Sinn,
Hinab?

Grüßender Sonne
Spielendes Gold,
Hoffende Wonne
Bringest Du hold.
Wie labt mich Dein selig begrüßendes Bild!
Es lächelt am tiefblauen Himmel so mild
Und hat mir das Auge mit Tränen gefüllt!
Warum?

Grünend umkränzet
Wälder und Höh’!
Schimmernd erglänzet
Blütenschnee!
So dränget sich Alles zum bräutlichen Licht;
Es schwellen die Keime, die Knospe bricht;
Sie haben gefunden was ihnen gebricht:
Und Du?

Rastloses Sehnen!
Wünschendes Herz,
Immer nur Tränen,
Klage und Schmerz?
Auch ich bin mir schwellender Triebe bewußt!
Wer stillet mir endlich die drängende Lust?
Nur Du befreist den Lenz in der Brust,
Nur Du!

Oreigs remorejants
ventegen tan suaument
amb un alè ple
de perfum de flors!
Amb quin deliciós xiuxiueig em saludeu!
Què li heu fet al meu cor que palpita?
Ell voldria seguir-vos pels aeris camins!
Cap on?

Rierols, escotorits
i mormolejants alhora,
baixen argentats
cap a la vall.
L'onada flotant els apressa cap allà!
En ells, els camps i el cel s'emmirallen pregonament.
Cap on m'arrossegues, esperit delerós i anhelant.
Cap avall?

Sol, que em saludes
amb un daurat jogasser,
em portes, graciosament,
un esperançador delit!
Com em conforta la benaurada salutació de la teva imatge!
Somrius tan dolçament en el profund atzur del cel
que m'has omplert els ulls de llàgrimes!
Per què?

Es guarneixen de verd
boscos i tossals!
Resplendents brillen
les poncelles de neu!
Tot empeny cap a una llum nupcial;
s'inflen les llavors, espunten els brots;
ells han trobat el que els fa trencar:
I tu?

Desig incessant!
Cor delerós,
tot just només llàgrimes,
planys i dolors?
Em faig càrrec dels meus creixents desigs!
Qui, finalment, apaivaga la meva apressant voluptat?
Només tu alliberes la primavera en el cor,
Només tu!

(traducció de Salvador Pila)

 

Dijous 18 d'agost: Winterreise, amb Manuel Walser i Akemi Murakami


Divendres 19 d'agost: Schwanengesang, amb Matthias Goerne i Seong-Jin Cho

Comments powered by CComment

Si us plau, activeu el javascript per enviar aquest formulari

LIFE Victoria 2022

Hem parlat dels compositors...

i dels poetes...

Han cantat...

i els han acompanyat...

Sèries

El Buch der Lieder i deu compositors
serie tristes
Les deu cançons més tristes
serie tristes
Les deu cançons més felices
serie felices
Deu cançons amb cuques
serie cuques
Cançons de Wilhelm Meister
serie Wilhelm
Lied goes pop
serie pop
Abecedari Liederabend
serie abecedari
El Màster en Lied de l'ESMUC ens visita
serie esmuc