Entre el 30 de març i el 3 d'abril de 1850 Robert Schumann va compondre tres lieder amb poemes de tres poetes diferents que es van publicar dos mesos després com a Drei Gesänge, op. 83. L'últim d'aquests lieder és Der Einsiedler [L'ermità], que és també l'últim amb poema de Joseph von Eichendorff, després que deu anys abans hagués escrit amb poemes seus, entre d'altres, els dotze que formen el Liederkreis, op. 39, segurament l'obra més genuïnament romàntica del repertori liederístic.
Der Einsiedler és un cant a la nit, el "consol del món". És també una pregària; a la primera estrofa s'hi menciona un mariner que lloa Déu mentre torna al port. La veu poètica, la de l'ermità, la sentim enmig de la natura; prega també a la nit perquè l'alliberi del cansament del dia, i del de la vida. Trobem, doncs, en aquest poema, aquesta religiositat que es mou entre la religió establerta i el panteisme. Schumann recull aquest caràcter espiritual del poema i compon un lied estròfic amb música d'inspiració clarament religiosa; Der Einsiedler és una cançó d'austeritat luterana i, alhora, una cançó commovedora que escoltarem aquí interpretada per Dietrich Fischer-Dieskau i Christoph Eschenbach.
Per poc que pugueu, no deixeu de venir a escoltar-la també a Vilabertran en la veu d'Andrè Schuen, un d'aquells cantants que s'ha d'escoltar sempre que hi hagi oportunitat. Tant si patiu de baritonofília com si no. Der Einsiedler tancarà un grup de quatre lieder amb poemes d'Eichendorff que seran un pròleg al Liederkreis, mentre que a la segona part escoltarem Dichterliebe. És un programa d'aquells sòlids com una roca, que, alhora, posen a prova els intèrprets; amb obres tantes vegades escoltades els oients exigim molt. I hem escoltat prou vegades el duo format per Andrè Schuen i Daniel Heide per intuir que ens oferiran una versió per recordar.
Dos dies després, Matthias Goerne (no cal que us en digui res) i Alexander Schmalcz faran l'últim recital de lied d'enguany a la Schubertíada, amb un programa molt interessant dedicat a la cançó sacra o de caràcter espiritual. Si la setmana passada vaig repassar cinc recitals amb soprano, quan vaig fer el repartiment dels concerts vaig deixar per a aquesta setmana, l'última de la minisèrie, els dos últims, amb dos barítons. No em direu que no és una cirereta perfecta per a un pastís liederístic de tanta categoria.
Com sempre, trobareu més a baix les cançons d'aquests dos recitals que hem escoltat a Liederabend fins ara.
Komm, Trost der Welt, du stille Nacht!
Wie steigst du von den Bergen sacht,
Die Lüfte alle schlafen,
Ein Schiffer nur noch, wandermüd’,
Singt übers Meer sein Abendlied
Zu Gottes Lob im Hafen.
Die Jahre wie die Wolken gehn
Und lassen mich hier einsam stehn,
Die Welt hat mich vergessen,
Da tratst du wunderbar zu mir,
Wenn ich beim Waldesrauschen hier
Gedankenvoll gesessen.
O Trost der Welt, du stille Nacht!
Der Tag hat mich so müd gemacht,
Das weite Meer schon dunkelt,
Laß ausruhn mich von Lust und Not,
Bis daß das ew’ge Morgenrot
Den stillen Wald durchfunkelt.
Vine, consol del món, tranquil·la nit!
Puges poc a poc per la muntanya,
tots els vents dormen,
només un mariner, cansat de viatjar,
canta en el mar el seu cant nocturn
lloant a Déu que el guia fins el port.
Els anys passen, com els núvols,
i em deixen aquí tot sol,
el món m’ha oblidat,
des que et vas acostar miraculosament,
quan estava assegut pensatiu,
escoltant els murmuris del bosc.
Oh, consol del món, tranquil·la nit!
El dia m’ha cansat molt,
el mar immens ja s’enfosqueix,
deixa’m descansar de plaers i misèries,
fins que el vermell de l’alba eterna
il·lumini el bosc tranquil.
(traducció de Manuel Capdevila i Font)
Dijous 24 d'agost: Andrè Schuen i Daniel Heide
Comments powered by CComment