L'any passat vam escoltar per primera vegada Alexander Zemlinsky en aquesta casa. Us deia llavors que l'obra del compositor pràcticament s'havia oblidat després de la seva mort el 1942; afortunadament, el seu nom torna a sonar des de fa un temps, i la seva obra s'enregistra i comença a interpretar-se de nou (perquè parlem d'un compositor que havia estat molt ben valorat).
La primera cançó que en vam escoltar era Blaues Sternlein, el núm. 5 dels Walzer Gesänge, op. 6, compostos el 1898, i avui n'escoltarem Und hat der Tag sein Qual [I el dia totes les penes], la segona de l'op. 8, Turmwächterlied und andere Gesänge, compost l'any següent. Totes dues cançons són nocturns, però si allà teníem un poema senzill d'origen popular, ara tenim un poema complex i sofisticat (del poeta danès Jens Peter Jacobsen traduït a l'alemany per Robert Franz Arnold). Si allà la cançó tenia un ritme de vals encantador, ara la música presenta un cromatisme marcat i harmonies inesperades; si allà ens recordava a Brahms, aquesta ens fa pensar en Wolf. És a dir, en el temps que separa tots dos cicles, l'estil de Zemlinsky, i recordem que parlem d'obres primerenques, havia evolucionat força.
A la Schubertíada sempre hi ha obres i compositors que són una sorpresa, o una revelació (digueu-ne com vulgueu), i els Turmwächterlied und andere Gesänge [Cançó del torrer i altres cants] bé podria ser-ne una aquest estiu. A Vilabertran l'escoltarem interpretada per Andrè Schuen i Daniel Heide, i els nostres intèrprets aquí seran Anne Sophie von Otter i Cord Garben. Espero que us agradi!
Com sempre, després de la cançó trobareu el repàs de tres recitals més de la Schubertíada.
Tautränend ausgeweint,
Dann öffnet Nacht den Himmelssaal
In ewigen Trübsinns stiller Qual.
Und eins und eins
Und zwei und zwei
Zieht fremder Welten Genienchor
Aus dunklem Himmelsgrund hervor,
Und über irdischen Lüsten und Schmerzen,
In Händen hoch die Sternenkerzen,
Schreiten sie langsam über den Himmel hin.
Tieftraurig gehen sie,
Treu dem Gebot...
Verwunderlich wehen,
Von des Weltraums kalten Winden bedroht,
Der Sternenkerzen flackernde Flammen.
cridà amb llàgrimes de rosada,
després obrí la nit la sala celestial
amb la pena tranquil·la d’una eterna melangia.
I un a un
i dos a dos
sortí el cor de genis de mons llunyans
de les fosques profunditats celestials.
I per sobre dels plaers i les misèries de la terra,
en les mans alçades els ciris de les estrelles,
passen lentament per damunt del cel.
Van profundament entristits,
fidels a les ordres...
Vacil·len estranyament,
amenaçades pels vents freds de l’espai,
les flames tremoloses dels ciris de les estrelles.
(traducció de Manuel Capdevila i Font)
Dimarts 19 d'agost: Sara Blanch & Julius Drake
Dimecres 20 d'agost: Christiane Karg & Wolfram Rieger
Dijous 21 d'agost: Andrè Schuen & Daniel Heide
A més, recordeu que el dimecres 20 també hi haurà el primer concert Lied the Future d'enguany, amb els duos formats per Tobias Lusser i Maximilian Kromer i per Noëlle Drost i Jorian van Nee, amb un programa que, lògicament, encara no coneixem.
Comments powered by CComment