No soc gaire de pastissos ni de dolços. Quan era petita vaig demanar a casa que no em féssim pastís d'aniversari, perquè no m'agradava. I fins avui. Però aquesta setmana us vull convidar a un pastís d'aniversari amb catorze espelmes, pels catorze anys que fa Liederabend. Com que és un pastís virtual, que cadascú el triï com més li agradi. El meu, de formatge, si us plau.
Com faig cada any, he recollit el nombre de cançons i de compositors, poetes, cantants i pianistes que s'han incorporat a les nostres llistes durant els últims dotze mesos, i així tenim les xifres del títol: 754 (cançons) – 158 (compositors) – 289 (poetes) – 302 (cantants) – 300 (pianistes), que recullen el total acumulat des del 2012.
Us he de dir que quan vaig veure les xifres parcials vaig tenir un ensurt en veure que només hi havia tres compositors nous. “Tres? Com que tres? Si l'any passat van ser nou, i l'anterior dotze! No pot ser, t'has equivocat.” Però són tres compositors nous, no n'hi ha dubte. I la resta de xifres van en consonància. Per exemple, només hem escoltat per primera vegada nou cantants, mentre que l'any anterior en van ser dinou.
La pregunta que em vaig fer llavors va ser: “Però, a veure, què has fet a Liederabend, aquest últim any?”. Per exemple, hem escoltat onze lieder de Schubert (sempre el primer de la llista, i que no falti); cinc de Brahms, que sol aconseguir, discretament, fer-se un lloc, i cinc de Schumann: els dos que van completar el cicle Dichterliebe i les tres parts de Tragödie. També hem completat altres dos cicles: els Lieder eines fahrenden Gesellen de Mahler i els Wesendonck-Lieder de Wagner. Si deixem de banda els sospitosos habituals i els tres compositors nous, n'hem escoltat altres dinou; és a dir, hem fet un bon repàs de noms sovint poc escoltats.
Pel que fa als cantants, hem posat el focus en dos centenaris, els de Dietrich Fischer-Dieskau i Nicolai Gedda, amb cinc i quatre cançons respectivament –a les quals cal afegir les que vam escoltar les primeres setmanes de l'any.
Però el realment significatiu, mirant en detall les entrades, és que n'hi ha onze de la sèrie Mateix poema, un altre cançó, una sèrie que vaig començar fa un parell d'estius, pensant en les setmanes del juliol. Com que són articles més breus, perquè sempre remeten a articles anteriors, en publico també quan vaig curta de temps, com faig amb els Moments musicals. Doncs això, n'han estat onze.
I aquí tenim la resposta a la pregunta “Però, a veure, què has fet, aquest últim any?” Com molts de vosaltres sabeu, va haver-hi canvis importants a la feina, i si hi afegim altres circumstàncies personals, he de dir que la meva vida ha canviat força. I els dies continuen tenint vint-i-quatre hores. No fa gaire que algú em va demanar com ho feia per publicar cada setmana a Liederabend, i la meva resposta va ser “No ho sé”.
Com anirà aquest any, ja ho anirem veient. De moment, per acabar aquest article-confessió escoltarem un lied de Strauss, aquí molts l'haureu trobat a faltar els últims mesos. Serà una de les seves apassionades cançons d'amor, Liebeshymnus, amb poema de Karl Henckell –autor també dels versos de Ich trage meine Minne i la meravellosa Ruhe, meine Seele. Strauss va compondre Liebeshymnus el 1896, i el va publicar com a núm. 3 del seu op. 32. L'escoltarem interpretada per Simon Keenlyside i Malcolm Martineau (perquè hi ha coses que no canvien mai).
Heil jenem Tag, der dich geboren,
heil ihm, da ich zuerst dich sah!
In deiner Augen Glanz verloren
steh' ich, ein sel'ger Träumer, da.
Mir scheint der Himmel aufzugehn,
den ich von ferne nur geahnt,
und eine Sonne darf ich sehn,
daran die Sehnsucht nur gemahnt.
Wie schön mein Bild in diesem Blicke!
In diesem Blick mein Glück wie groß!
Und flehend ruf' ich zum Geschicke:
O weile, weile, wandellos!
Beneït sigui el dia que vas néixer,
beneït sigui el dia en el que per primer cop et vaig veure!
Perdut en l’esclat dels teus ulls,
sóc allà, un benaurat somiador.
Em sembla que se m’obre un cel
que jo només de lluny havia albirat,
i m’és permès de veure un sol
que només el meu anhel havia imaginat.
Que formosa és la meva imatge en aquest esguard!
En aquest esguard, que gran és la meva benaurança!
I tot cridant imploro al destí:
“Oh resta, resta immutable!
(traducció de Salvador Pila)
Articles relacionats
590 - 134 - 251 - 258 - 249
Fa un temps parlàvem de com les modes afecten també el món del lied, i obres que durant dècades havien estat molt presents als recitals i als enregistraments pràcticament desapareixien del repertori. En aquella ocasió us parlava d'un lied que havia estat un dels més populars de Schubert durant el segle XIX i ara amb prou feines s'escolta, Lob der Tränen, i diria que el lied [...]
494/119/222/217/216
Ja hi tornem a ser. Ja ha passat un any i ha arribat la setmana de l'aniversari de Liederabend, el novè. No us diré que l'any ha passat de pressa, al contrari; ha coincidit exactament amb el temps que portem de pandèmia (ara fa un any s'estava a punt de cancel·lar el Mobile World Congress enmig d'una polèmica considerable) i han estat dotze mesos llarguíssims, esgotadors, tristos i desconcertants. Així que aquí, a Liederabend, hem funcionat a empentes i rodolons, si fa no fa, com arreu. Com sempre, suposo, les entrades han anat reflectint el meu estat d'ànim [...]
439/104/200/197/194
Més de cent compositors. En concret, 104 compositors, dels quals n'hem escoltat 439 cançons. Reconec que quan revisava els números per a aquesta entrada d'aniversari, la xifra em va impressionar; si ara, en fred, hagués de dir el nom de cent compositors de cançó, dubto que me'n sortís. Si filem prim, però, trobarem que la majoria dels compositors han escrit cançons en un moment o un altre de la seva carrera, ni que sigui tan ocasionalment com Bruckner, per dir-ne un d'atipic. Així que, si tot va bé, hauríem de continuar rebent nous compositors durant molt de temps.
