De vegades, una interpretació d'una cançó fa que ens hi aturem i la redescobrim. Hi ha alguna cosa que és diferent, detalls que en altres versions no hi sentim; de vegades més evidents, com tempi poc comuns, o potser més intangibles: un accent en una paraula, un color, una nota del piano… I és d'això que us volia parlar avui, d'una cançó redescoberta a partir d'una interpretació diferent.
Un lector del blog, en P., em va demanar fa uns dies si no tindríem un "halloween-lied". Em va fer gràcia, no hi havia pensat, però... per què no? D'històries d'ànimes, de fantasmes i d'éssers d'altres mons no en falten, al repertori. Així que avui tenim una història de terror.
"Per què [a les cançons] la veu hauria d'estar sempre acompanyada pel piano? Penso que si combinem la veu amb altres instruments, ens obrim a oportunitats fantàstiques." Això ho deia Ralph Vaughan Williams el 1940, quan feia molts anys que no escrivia cançons. Sembla que el piano era un instrument que no li agradava especialment, i ja en aquell temps durant el qual havia escrit la major part de les seves cançons, abans de la Gran Guerra, havia fet [...]
La setmana passada us parlava de Hans Zincken, conegut com a Sommer. Matemàtic, físic especialitzat en diòptrica, director de la Universitat Tècnica de Braunschweig, peça clau en l'empresa familiar, Voigtländer, dedicada al disseny i producció de càmeres i objectius fotogràfics, promotor musical a la seva ciutat, musicòleg incipient i compositor ocasional.
Com us deia llavors, això va canviar el 1881.
Si sou aficionats a la fotografia, haureu reconegut la marca Voigtländer en la càmera que il·lustra l'article, una de les marques més antigues. L'empresa es va fundar a Viena el 1756 (l'any que va néixer Mozart!), i llavors es dedicava a fabricar instruments de precisió. Peter Wilhelm Friedrich Voigtländer, el net del fundador, va produir el 1840 el primer objectiu fotogràfic calculat matemàticament, i no per prova i error, com es feien fins llavors; va produir, a més, la primera càmera de metall [...]