"Bella com el migdia, més misteriosa que la mitjanit". Així descriu el poeta l'estimada distant i inassolible en els versos que escoltarem musicats avui. L'autor n'és Nikolai Minski, un respectat poeta bielorús, conegut també per la seva tasca com a traductor de poetes com Byron, Shelley o Verlaine, o d'obres com La Ilíada. El 1887, Minski va publicar un recull de vuit poemes, De l'oriental, l'últim dels quals és Tan bella com el migdia.

El 1843 Franz Liszt va publicar una col·lecció de sis cançons que n'incloïa dues amb poemes de Heinrich Heine: Die Loreley i Im Rhein, im schönen Strome. L'any següent, en una nova col·lecció, hi havia tres lieder més a partir de versos de Heine: Du bist wie eine Blume, Vergiftet sind meine Lieder i Morgen steh' ich auf. Finalment, el 1860 va publicar un recull de les seves cançons [...]

El 26 de març de 1828, Franz Schubert va fer l'únic concert públic de la seva vida. Quan dic públic, em refereixo a què hi podia accedir qualsevol que pagués l'entrada, a diferència dels concerts privats que feia a les cases d'amics, coneguts i saludats, als quals només s'accedia per invitació de l'amfitrió (invitacions que estaven molt sol·licitades si hi havia de tocar Schubert).

Tres Winterreise. El mateix dia. Alhora. A Barcelona. En el moment que es publiqui aquest article, farà unes hores que aquest fenomen s'haurà produït. Bé, confesso que m'he permès una petita llicència, no haurà estat exactament alhora. Però si tothom ha estat puntual, s'hauran sentit a Barcelona simultàniament un Gute Nacht i dos Das Wirtshaus.

Fa un temps vaig escriure un article en el qual detallava els poemes de Lyrisches Intermezzo que havia triat Schumann per compondre el cicle Dichterliebe. Mentre el preparava, vaig marcar en el meu exemplar del Buch der Lieder aquests poemes, i d'altres que indentificava també per la seva versió musical. Abans ja hi havia marcat els sis de l'Schwanengesang de Schubert i algun altre i, fa uns dies, quan preparava la primera part d'aquest article, n'hi vaig marcar algun més.