El poema al qual tornem avui és Die stille Stadt, de Richard Dehmel, inclòs en la col·lecció Aber die Liebe [Però l'amor, 1896]. Ens parla d'una ciutat silenciosa, mentre cau la nit, i també cau la boira des de les muntanyes.

Alban Berg no va començar a estudiar música formalment fins als divuit anys, quan Arnold Schönberg va veure alguns dels seus lieder i va acceptar-lo com a alumne. Malgrat que una figura tan important hi va veure alguna cosa d'interessant –si no, les coses haurien anat d'una altra manera– Berg sempre va considerar que la vuitantena de lieder que havia compost fins [...]

Quan repasso la programació de la Schubertíada un cop està completa, m'hi vaig fixant en coses, pas a pas. Primer faig un recompte dels recitals de lied que hi haurà: enguany, dotze i mig (després us explicaré aquest “mig”), que es concentraran en la primera setmana del festival, mentre que a la segona hi haurà, sobretot, cambra. En acabat miro què hi haurà, de Schubert [...]

La setmana passada va ser setmana d'Italienisches Liederbuch a Barcelona, i això cal celebrar-ho. Sobretot, celebrem que a casa nostra puguem escoltar aquest recull d'Hugo Wolf amb relativa freqüència i amb naturalitat. I com ho celebrarem? Escoltant-ne una cançó, és clar.

A Johannes Brahms li agradava molt l'art, especialment la pintura i el dibuix. I això em donarà peu a escriure (almenys) tres articles sobre tres artistes diferents que van inspirar-li sengles obres. Aquest article, el primer, parla de Brahms i Franz Kugler.