
A reveure, Wilhelm Meister!

L'arpista i Felix

La història de Mignon

Mignon

Corona de la vida

El novembre de 1775, J. W. Goethe va conèixer Charlotte von Stein, una dama de trenta-tres anys (set més que ell), casada i amb sis fills, i se'n va enamorar. Ella se'n va enamorar també i aixó va començar una intensa història d'amor que segons sembla va ser sobretot epistolar. Durant dotze anys es van escriure milers de cartes, fins que un dia Goethe se'n va anar a Itàlia sense dir-ne a Charlotte ni mitja paraula. Ella es va doldre molt d'aquest abandonament i li va demanar que li tornés les seves cartes (un gest que solia fer una dama per donar per acabada una relació i que els cavallers satisfeien per demostrar que no les volien comprometre); uns anys després van reprendre el seu lligam, que ja no va ser tan apassionada com a la primera època. A banda d'unes 7000 cartes escrites per Goethe (Charlotte va destruir les seves), en queda el reflex a la seva obra literària [...]
Feu-me per sempre més jove!

La bella ànima

El fill de les muses

La cançó de la cabana

Meister! No ens oblidis i torna aviat

Érem al capítol 14 del llibre V i havíem deixat l'arpista a cura d'un clergue que l'ha de guarir de la seva malenconia. En els dos capítols que falten per acabar el llibre passen moltes coses i hauré de destriar, a veure si me'n surto amb el resum. Una de les coses que passen està relacionada amb Mariane, el seu antic amor [...]
I jo no sé què plorarà

A l'entrada anterior havíem deixat la novel·la al capítol 10 del llibre V, amb Wilhelm a la seva cambra, desvetllat, amb les pantofles de Philine a la mà; és a dir, indecís, que vindria a ser el seu estat natural. Ara ja hem arribat a la nit de l'estrena de Hamlet, amb Wilhelm en el paper de protagonista; la funció ha estat un èxit, tots els actors han estat lloats i la companyia ho celebra amb un sopar. Mengen, beuen (sobretot beuen), canten i ballen.
El més bell pensament

La pau interior

La bella amazona

Quan estan a punt de marxar arriben rumors que a la ruta que tenen prevista hi ha bandolers; han de triar entre quedar-se al poblet un temps més, agafar un camí molt més llarg o no fer cas dels rumors i seguir el camí previst. Wilhelm pensa que aquesta és la millor opció i aviat tots, començant per Melina que pensa que és l'opció més econòmica, n'estan convençuts també; es posen en camí, ben preparats per un possible atac.
Història d'una decepció

Novena entrada de la sèrie sobre les cançons de Wilhelm Meister, després de la pausa estiuenca. Al juliol deixàvem Wilhelm acomiadant-se de la comtessa, un cop les celebracions per la visita del príncep (que és el que havia portat Wilhelm i companyia fins al castell) han acabat. Això era el final del llibre tercer; ara som al primer capítol del llibre quart, que és on trobem la sisena cançó de la sèrie.
En aquestes poques pàgines no hem avançat gaire en l'acció. El baró ha anat a acomiadar-se de la companyia de teatre i donar-los alguns regals de part del comte i la comtessa, entre ells una bossa amb monedes d'or per a Wilhelm. Tothom està fent l'equipatge per marxar, i l'arpista li diu a Wilhelm que no l'acompanyarà, [...]
El comte enredat

A l'estiu, tota cuca viu

Animaló que pots esclafar amb la sabatilla.
Marietes, grills, cigales, abelles, paneroles... avui encetem una nova llista de deu cançons que tenen com a protagonistes deu cuques diferents.
De nobles i actors

Voldria fer camí

- Deu ser Itàlia, oi? -contestà Wilhelm-; d'on l'has treta, aquesta cançó?
- Itàlia! -digué afirmativament Mignon-; si vas a Itàlia, pren-me amb tu, hi tinc fred jo, aquí.
- Ja hi has estat tu, allí, benvolguda criatura?, preguntà Wilhelm. Però Mignon restà en silenci i ja no hi hagué manera de fer-li dir res més.