Cançó de la setmana: Philine (H. Wolf) - E. Schwarzkopf, G. Moore

 

Continuem amb la sèrie de cançons d'Anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister. Un cop recuperat de les seves ferides, Wilhelm viatja cap a casa de Serlo. Allà es troba que el seu amic no està precisament content amb ell; recordem que Wilhelm hi havia enviat Melina i la seva companyia de teatre, que Serlo considera una colla d'aficionats i dels dolents. Al començament no vol ni sentir-ne a parlar, de contractar-los però a poc a poc entre Wilhelm i Philine el van persuadint que sota la seva direcció millorarian. Per altra banda, els actors de la seva companyia actual li estan demanant sous més alts i la de Melina treballaria per menys, així que finalment Serlo accedeix a muntar una obra amb ells i demana a Wilhelm que s'hi quedi també, com a actor. Wilhelm dubta; hauria de tornar a casa seva, ja fa molt de temps que en falta, però el tempta la idea de dedicar-se al teatre i [...]

Cançó de la setmana: Wandrers Nachtlied I (F. Schubert) - F. Boesch, R. Vignoles

 

Després del 2013, Any Wagner i Any Britten, i el 2014, Any Strauss, arriba el 2015, Any Sibelius i Any Schubert. Dedicarem alguna entrada a Sibelius, que ja va tocant, aprofitant el 150è aniversari del seu naixement però sobretot (sorpresa!) ens dedicarem a Schubert. No commemorem cap aniversari rodó del seu naixement o la seva mort sinó el bicentenari del seu "any dels miracles", el 1815, l'any que va compondre gairebé cent-cinquanta lieder. Vam començar les celebracions al novembre escoltant un d'aquests lieder, dels pocs coneguts, Furcht der Geliebten; avui n'escoltarem un dels més coneguts, Wandrers Nachtlied I (Cançó nocturna del caminant I)

 

Havíem deixat Wilhelm i els seus companys al primer capítol del llibre quart, a punt de marxar del castell del comte, que els ha proporcionat els mitjans per arribar fins un poble proper. Un cop allà Melina organitza el viatge fins a la ciutat on pensen establir-se; Wilhelm ja ha oblidat la seva intenció de tornar a casa i s'hi afegeix.

Quan estan a punt de marxar arriben rumors que a la ruta que tenen prevista hi ha bandolers; han de triar entre quedar-se al poblet un temps més, agafar un camí molt més llarg o no fer cas dels rumors i seguir el camí previst. Wilhelm pensa que aquesta és la millor opció i aviat tots, començant per Melina que pensa que és l'opció més econòmica, n'estan convençuts també; es posen en camí, ben preparats per un possible atac.

 

Novena entrada de la sèrie sobre les cançons de Wilhelm Meister, després de la pausa estiuenca. Al juliol deixàvem Wilhelm acomiadant-se de la comtessa, un cop les celebracions per la visita del príncep (que és el que havia portat Wilhelm i companyia fins al castell) han acabat. Això era el final del llibre tercer; ara som al primer capítol del llibre quart, que és on trobem la sisena cançó de la sèrie.

En aquestes poques pàgines no hem avançat gaire en l'acció. El baró ha anat a acomiadar-se de la companyia de teatre i donar-los alguns regals de part del comte i la comtessa, entre ells una bossa amb monedes d'or per a Wilhelm. Tothom està fent l'equipatge per marxar, i l'arpista li diu a Wilhelm que no l'acompanyarà, [...]

Cançó de la setmana: Harfenspieler III - Wer nie sein Brot mit Tränen ass (H. Wolf) - D. Henschel, K. Negano

 

Aquesta és la vuitena entrada de la sèrie Wilhelm Meister, l'última d'aquest curs; durant l'estiu deixarem descansar els personatges de Goethe i al setembre hi tornarem. La història d'avui és una de les moltes coses que passen durant l'estada de Wilhelm al castell del comte; no està vinculada a cap cançó però us l'explico perquè té la seva importància cap al final de la novel·la. A més, la història té la seva gràcia.

 

Recordem que el comte ha convidat Wilhelm i la companyia d'actors al seu castell perquè entretinguin el Príncep i la resta de convidats durant la seva estada. A Wilhelm li agrada molt la comtessa, però té molt present el seu vot de no tenir cap relació amorosa amb una dona; a la comtessa li agrada molt Wilhelm, però [...]

Cançó de la setmana: Aus Goethes Faust (L. van Beethoven) - D. Fischer-Dieskau, J. Demus

 

Cançó de la setmana: Spottlied (H. Wolf) - D. Fischer-Dieskau, D. Barenboim

 

A l'entrada anterior tot just començàvem el tercer llibre d'Anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister. Si recordeu, el primer transcorre a la ciutat natal de Wilhelm i ens parla de la seva relació amb Marianne; al segon Wilhelm fa un viatge de negocis i arriba a una petita ciutat on coneix Mignon, l'arpista i la colla de gent del teatre; al tercer tornem a canviar d'escenari i s'afegeixen nous personatges a la trama.

Cançó de la setmana: Kennst du das Land (R. Schumann) - L. Hunt Lieberson, J. Drake

 

- Saps el país?
- Deu ser Itàlia, oi? -contestà Wilhelm-; d'on l'has treta, aquesta cançó?
- Itàlia! -digué afirmativament Mignon-; si vas a Itàlia, pren-me amb tu, hi tinc fred jo, aquí.
- Ja hi has estat tu, allí, benvolguda criatura?, preguntà Wilhelm. Però Mignon restà en silenci i ja no hi hagué manera de fer-li dir res més.

Cançó de la setmana: Nähe des Geliebten (F. Schubert) - D. Fischer-Dieskau, G. Moore

 

El 5 de febrer de 2012 vaig publicar la primera entrada d'aquest blog, Un blog de què?. Dos anys després, Liederabend continua a la blogosfera; aquesta setmana celebrem el nostre aniversari i trobo que és un bon moment, en primer lloc, pels agraïments.

Cançó de la setmana: Wer sich der Einsamkeit ergibt (H. Wolf) - T. Allen, G. Parsons

 

Cinquena entrega de la sèrie sobre les cançons a partir de la novel·la Anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister, de Goethe; si voleu recuperar les anteriors, aquí les teniu.

A l'entrada anterior de la sèrie érem al capítol 13 del llibre segon, quan Wilhelm és al replà de la cambra de l'arpista i el sent cantar Wer nie sein Brot mit Tränen aß; hi entra i li demana al vell que continuï cantant. El narrador ens explica com s'estableix un curiós diàleg en el qual Wilhelm pregunta i l'arpista respon amb cançons.

 

Quarta entrega de la sèrie d'entrades sobre les cançons de Wilhelm Meister, és a dir, les cançons compostes a partir de la novel·la Anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister; si us heu perdut les anteriors i us voleu posar al dia, estireu d'aquest fil!

 

Dimarts vinent, 19 de novembre, és l'aniversari de la mort de Franz Schubert, el rei d'aquesta casa. Si ara fa un any us donava cinc motius per estimar-lo, avui us en vull donar un més, un lied que he estat reservant durant mesos per a aquesta ocasió. Dir que està entre els meus preferits no és gaire dir, tinc dotzenes de lieder preferits de Schubert; el vaig triar perquè hi ha una paraula que em ve al cap sempre que l'escolto: elegància. Tampoc no és gaire dir, perquè la música de Schubert no es caracteritza precisament per la seva vulgaritat, però en aquest cas és una elegància... arriscada.

Cançó de la setmana: Der Sänger (C. Loewe) - M.E. Lassen, G. Garben

 

Continuem amb la sèrie sobre les cançons de Wilhelm Meister. A l'entrada anterior havíem deixat Wilhelm en viatge de negocis després de la seva ruptura amb Mariane i amb el teatre, tot just quan s'atura a una petita ciutat per descansar uns dies. Allà coneixerà alguns dels personatges que l'acompanyaran al llarg de tota la novel·la i es retrobarà amb antics coneguts.

 

La setmana passada començàvem a parlar de les cançons de Wilhelm Meister i la novel·la que les conté, Wilhelm Meisters Lehrjahre (Anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister). Com us avançava llavors, aquesta setmana uns explicaré algunes coses sobre Wilhelm que ens vindrà bé saber abans de començar amb la primera cançó. Si esteu pensant a llegir la novel·la millor passeu directament a escoltar el lied; si continueu llegint, espero que haguéu esmorçat bé. Preparats?

Cançó de la setmana: Romance de Mignon (H. Duparc) - V. Gens, S. Manoff

 

En uns hipotètics premis com ara els Oscars però dedicats a la cançó (com s'haurien de dir? Schuberts? I l'estatueta seria una branca de til·ler?), Johann Wolfgang von Goethe seria un clar aspirant a dues de les categories: premi al poeta amb més poemes musicats i premi al poema amb més versions. En aquest blog, de les noranta entrades que portem fins ara, dotze estan dedicades a cançons amb poemes seus; només li podria fer ombra Rückert, i això perquè és una debilitat meva, no perquè objectivament sigui ni molt menys comparable.

Song of the week: Meeres Stille (F. Schubert) - B. Terfel, M. Martineau

 

El Carles Mitjà ha tingut la gentilesa de nominar-me al seu blog amb el Versatile Blog Award, una de les iniciatives que busca difondre blogs a partir de les preferències dels bloguers. Si s'accepta la nominació, s'han de seguir les següents normes...

 

Ahir 22 de maig era festa grossa en el món musical, el 200 aniversari del naixement de Richard Wagner. Avui ens afegim a l'homenatge; no tant per la seva rellevància com a compositor de lieder, que és escassa, ni per la seva enorme importància a la història de l'òpera, que no puntua en aquest blog, sinó per motius purament personals: Wagner és imprescindible a la meva vida musical.

Cançó de la setmana: Der Rattenfänger (H. Wolf) - T. Allen, G. Parsons

 

De petits tots teníem algun conte que procuràvem evitar quan llegíem el nostre exemplar dels contes de Grimm o de Perrault. A mi no m'agradava gens El flautista d'Hamelí, no perquè tots els nens de la ciutat desapareguessin per sempre més (per a històries sinistres amb canalla era molt millor el Nap Buf) sinó perquè sempre hi havia il·lustracions d'aquestes criatures fastigoses que són les rates. Il·lustracions com la d'aquesta entrada, per exemple.

 

Aquesta setmana a Liederabend celebrem un aniversari, el nostre: el dia 2 es complia un any des de la publicació de la primera entrada. Gràcies a tots per ser-hi durant aquest temps!

Pels aficionats a les dades, han estat 56 entrades i 61 cançons. Ens han visitat 31 compositors, 43 poetes, 43 cantants i 37 pianistes. La distribució de cançons no ha estat precisament regular, la major part dels compositors només en tenen una ("com és possible que en Tal només tingui una cançó!") i Schubert, també conegut com el rei de la casa, en té quinze.

Cançó de la setmana: Erlkönig (F. Schubert) - M. Aspinell, D. Triestram

 

Quan Goethe va escoltar per primer cop la cançó que Schubert havia escrit a partir del seu poema Erlkönig (El rei dels elfs) el seu comentari va ser: