Johnson, Graham

  • Kann er was? (II)

    Cançó de la setmana: Der Vater mit dem Kind (F. Schubert) - A. Rolfe-Johnson, G. Johnson
     
    Schubert at the Piano with the Singer Michael Vogl - Moritz von Schwind, 1825.La setmana passada vaig començar una entrada dedicada als amics de Franz Schubert; com que anava creixent i creixent vaig optar per fer-la en dues parts i aquesta és la segona. En la primera vam parlar de Joseph von Spaun, Johann Mayrhofer, Franz von Schober i Johann Michael Vogl; avui us presentaré uns quants membres més del cercle de Schubert.

    Fins ara hem vist relacions duradores però no totes ho van ser. La vida a Viena en aquells anys era dura, primer amb la guerra, mentre Schubert era al Konvikt, i després amb l'època de repressió amb el govern de Klemens von Metternich. Una de les víctimes d'aquesta situació va ser Johann Senn, company d'estudis de Franz [...]
  • La bella ànima

    Cançó de la setmana: Heiß mich nicht reden (R. Schumann) - C. Schäfer, G. Johnson
     
    Gustav Adolf Hennig - Lesendes MädchenLa cançó de l'entrada anterior, Heiß mich nicht reden, tanca el llibre V de la novel·la; la canta Mignon per acomiadar-se de Wilhelm, que marxa de viatge per complir la darrera voluntat d'Aurelie: lliurar a Lothario (el seu antic amor) una carta que ella li ha escrit uns dies abans de morir. La novel·la, però, no continua amb la trama principal, abans ens trobem amb un escrit que el narrador ja ens havia anticipat. Potser recordeu que un metge conegut de Wilhelm havia visitat Aurelie poc abans de la seva mort; la troba tan trasbalsada que li fa arribar el manuscrit d'una amiga traspassada no feia gaire, amb l'esperança que en llegir-lo el seu esperit es calmi. Aurelie el llegeix i, efectivament, se serena i passa els seus darrers dies en pau.
  • De mestres i casaments

    Cançó de la setmana: Edone (F. Schubert) - C. Prégardien, G. Johnson
     
    Teresa Grob - Heinrich Hollpein
    - "Estimada, vols casar-te amb mi?"
    - "Sí que ho vull!"
    - "Doncs espera, que porto la nòmina al jutge, vejam què hi diu."
     
    El 1815 va entrar en vigor a Viena una llei, l'Ehe Konsens Gesetz (llei de consentiment del matrimoni), que establia que un home només podia casar-se si demostrava la seva solvència econòmica. Trobo que la llei és sorprenent, no només per la intromissió a la vida privada dels ciutadans, que això Metternich i companyia ja ho tenien, sinó perquè em costa de creure que molta gent no tirés pel dret i fes la seva amb o sense papers [...]
  • The Corn Poppy

    Cançó de la setmana: Cradle Song for Eleanor (B. Britten) - I. Bostridge, G. Johnson
     
    The Corn Poppy - Kees Van DongenThe Corn Poppy, el quadre que il·lustra aquesta entrada, és un oli del pintor neerlandès Kees Van Dongen, de 1919. No és gaire gran, aproximadament 54 x 46 cm, i forma part de la col·lecció permanent del Museu de Belles Arts de Houston. Un amic va haver de viatjar sovint a aquesta ciutat durant una temporada i es va enamorar d'aquests ulls tan grossos i aquesta expressió innocent. Jo només conec el quadre a través de reproduccions però el meu amic va fer que me n'enamorés també, era el nostre quadre. No us passa que amb els amics compartiu l'afició per una pel·lícula, una cançó, un quadre, i cada cop que els veieu o sentiu penseu en ells?
  • Romanços!

    Cançons de la setmana: Rêvons, c'est l'heure (J. Massenet ) - F. Lott, A. Murray, G. Johnson; La lune blanche (G. Fauré) - C. Maltman, G. Johnson; L'heure exquise (R. Hahn) - S. Graham, R. Vignoles
     
    Clair de lune sur le port de Boulogne (fragment) - E. ManetLa setmana passada escoltàvem Chanson triste d'Henri Duparc, una mélodie de la primera època d'aquest gènere, que va començar pels volts de 1870. Però, què hi havia, a França, abans de la mélodie? O no hi havia cap gènere de cançó? Sí que n'hi havia: el romance.

    Situem-nos a mitjans del segle XVIII. A la cort francesa es cantaven cançons inspirades en antigues llegendes, o amb històries pastorals o sentimentals que imitaven l'estil poètic antic, anomenades romances. Els textos eren senzills i les músiques també ho eren per tal que estiguessin a l'abast de qualsevol intèrpret; a diferència del lied clàssic que naixia a la mateixa època a Alemanya, però, el romance no tenia cap vinculació amb la música [...]
  • Canalla

    Cançó de la setmana: Noël (G Fauré) - J.M. Ainsley, G. Johnson
     
    criaturesHeu vist quanta canalla tenim avui? Han vingut a passar amb nosaltres la nit de Reis. A cadascuna de les onze fotos hi ha un nen o una nena que ja ens han visitat abans al blog, com a adults, per il·lustrar musicalment les entrades. Sabeu qui són? Penso que la majoria es reconeixen bé però, és clar, jo tinc informació privilegiada. Un donaré algunes pistes per si de cas.
     
    Abans de les pistes, un parell d'aclariments sobre les dues fotos que us poden confondre: a la foto número 1 hi ha una mare amb dos fills, en interessa només el noi. A la foto número 11 hi ha dos nens, el nostre és el de la dreta; el de l'esquerra també és músic i és qui va publicar la foto a Twitter.
     
  • L'any dels miracles

    Cançó de la setmana: Furcht der Geliebten (F. Schubert) - S. Keenlyside, G. Johnson
     
    A morning missive - Joseph LeempoelsD'entrades dedicades a Schubert, el rei d'aquesta casa, en tenim unes quantes cada temporada; avui, com vam fer l'any passat i l'anterior, li dediquem una entrada per commemorar el 186è aniversari de la seva mort, el 19 de novembre de 1828 (aquest any la data coincideix amb la data de publicació). Tenia reservat un tema per a aquesta ocasió especial: l'”any dels miracles” de Schubert, 1815, durant el qual va compondre cent quaranta-cinc lieder.

    La idea me la va donar fa uns quants mesos l'Elisa Rapado; al seu blog parlava de l'”Annus Mirabilis”, recordant que l'any vinent se'n compleixen dos-cents anys i ens convidava a cantants, pianistes i aficionats a celebrar-lo.
  • Cançons èbries d'amor

    Cançó de la setmana: Meine Liebe ist grün (J. Brahms) - A. Kirchschlager, G. Johnson
     
    Lilacs in the sun - Monet

    Si féssim una llista de les deu cançons més apassionades (m'ho apunto a la llibreta), la d'avui tindria molts números per entrar-hi: Meine Liebe ist grün, de Johannes Brahms. Breu i intensa,  romàntica en tots els sentits de la paraula. Una cançó èbria d'amor, com diu el darrer vers del poema, però, sobretot, una cançó entorn de la qual hi ha molt d'amor. En coneixeu la història?

    Robert Schumann va ingressar al sanatori d'Endenich el febrer de 1854 i s'hi va estar fina a la seva mort el juliol de 1856. El juny de 1854 va néixer el seu vuitè fill, Felix (dit així en record del seu bon amic Felix Mendelssohn) i Johannes Brahms en va ser el padrí. Brahms tenia llavors només vint-i-un anys; havia conegut [...]

  • Nocturn a palau

    Cançó de la setmana: In der Nacht (R. Schumann) - G. MacGreevy, A. Thompson, G. Johnson
     
    Visitor to a moonlit churchyard - James LoutherbourgFeia mesos que Alemanya anava de revolució en revolució a diferents ciutats i a Dresden, on els Schumann vivien el 1849, esclataria unes setmanes després. Coincindint amb aquest ambient d'horrors i tempestes, Robert va tornar a escriure lieder després de vuit anys de silenci. L'última setmana de març va escriure el seu primer cicle, Spanisches Liederspiel, op. 74; tot seguit Spanische Liebeslieder, op.138; entre finals d'abril i primers de maig Liederalbum für die Jugend, op. 79, sobre el qual vam parlar fa unes setmanes per celebrar la primavera, i va continuar fins a escriure més de setanta lieder durant aquest any.
  • Cançó de primavera

    Cançó de la setmana: Frühlingslied (R. Schumann) - F. Lott, A. Murray, G. Johnson
     
    Der Frühling - Ferdinand HodlerDe cançons relacionades amb la primavera n'hi ha moltes; tantes, que fins i tot es fa difícil triar-ne una. Per aquesta setmana volia una celebració, i amb això ja en descartava unes quantes perquè els poetes, ja sabeu, fins i tot davant l'esclat de la natura són capaços de posar-se tristos i melangiosos. Vaig pensar primer a compartir Frühlingsmorgen (Matí de primavera), de Mahler, perquè és "germana" de la cançó que escoltàvem la setmana passada: (Erinnerung i Frühlingsmorgen són del mateix poeta, Richard Leander, i van ser compostes a la mateixa època). Al final, però, m'he decidit per Frühlingslied (Cançó de primavera), de Schumann, una cançó deliciosa que celebra amb una gran festa l'arribada de la primavera.
  • Simon Keenlyside en la Konzerthaus de Viena

    Simon Keenlyside ¿Qué lleva a un aficionado a asistir a un recital de lied? El cantante, por supuesto. O el programa. O mejor aún, ambas cosas, y ese era el caso del recital de Simon Keenlyside en el Konzerthaus de Viena el pasado sábado 7 de diciembre. La segunda parte incluía canciones de Strauss, Schubert y Brahms, mientras que la primera, especialmente interesante por inusual, estaba dedicada a Britten y, por primera vez, a Eisler. Un programa complejo y exigente en manos de un cantante que siempre los prepara con rigor y seriedad.
     
    Llegiu l'article complet a Codalario
     
  • Un dia molt especial

    Cançó de la setmana: Der Hidalgo (R. Schumann) - S. Keenlyside, G. Johnson
     
    Singin' in the rainComencem el curs 2013-2014. Ben tornats els qui havíeu marxat de vacances! Què us sembla si obrim el mes de setembre amb una de les deu cançons més felices?
     
    Emanuel Geibel és un dels editors, juntament amb Paul Heyse, del Spanisches Liederbuch (Llibre de cançons espanyoles), una recopilació de poesia espanyola publicada el 1852 que va inspirar molts lieder a diferents compositors. Qui més s'hi va dedicar va ser Hugo Wolf, però Robert Schumann també en va seleccionar deu poemes pels seus Spanisches Liederspiel (Joc de cançons espanyoles) i en aquest blog hem tingut ocasió d'escoltar Geistliches Wiegenlied de Brahms, una versió d'un poema de Lope de Vega.
  • Cinc motius per estimar Schubert

    Cançó de la setmana: Abendstern (F. Schubert) - A. Rolfe-Johnson, G. Johnson
     
    SchubertPerspicaços com sou, benvolguts lectors, ja us haureu adonat que en aquest blog tenim el nostre compositor consentit, que apareix per aquí amb més freqüència que qualsevol altre i que va camí de convertir-se en una mena de compositor resident: Franz Schubert. No negaré que és la meva debilitat i ara hauria de dir allò de "no entenc com pot haver algú que no estimi Schubert", però no és cert, sí que ho entec. És a dir, si hi ha gent que no li agrada el pernil, la xocolata, Mozart o Maria Callas i va tan feliç pel món bé ha d'haver gent que no li agradi Schubert.
  • Un símbolo, un compositor (y II)

    Canço de la setmana: Der Lindenbaum (F. Schubert) - T. Quasthoff, J. Zeyen / C. Gerhaher, G. Huber
    Der Lindenbaum (C. Kreutzer) - M. Padmore, G. Johnson
     
    Til·lers a Poissy - E. MonetSiguiendo nuestro camino por la arboleda schubertiana llegamos al más conocido lied con este tema y que se encuentra dentro del magno "Viaje de invierno", una de las obras cumbres de Schubert, sobre versos de Müller. Número 5 en el orden del ciclo, Der Lindenbaum es el primero de los lied del ciclo que está en tonalidad mayor, generalmente unida a un sentimiento de alegría. El tilo es aquí un recuerdo asociado a la seguridad, a la tranquilidad, a todo aquello que el poeta añora y que le ha vuelto la espalda ahora. Un recuerdo feliz que contrasta con la cruda realidad, reflejada en “el viento frío” que azota su rostro. Ese viento que le obliga a seguir su “viaje” sin que el rumor del tilo le de ya paz.
  • Un símbolo, un compositor (I)

    Cançó de la setmana: Abends unter der Linde, D235 (F. Schubert) - D. Fischer-Dieskau, G. Moore; Abends unter der Linde, D237 (F. Schubert) - A. Rolfe-Johnson, G. Johnson; Die abgeblühte Linde (F. Schubert) - E. Mathis, G. Johnson
     
    El passeig dels til·lers - T. CédricEl mundo del lied, y en concreto el del lied romántico, como estamos viendo en las interesantes entradas de este blog, está lleno de simbologías. La Naturaleza, la Muerte, El Amor (casi siempre no correspondido), el Nacionalismo, la Melancolía, son temas que aparecen una y otra vez el los poemas que musican nuestros compositores. Símbolos que aparecen en los versos o incluso a los que se dedican poemas completos. Vamos a hablar en esta entrada de un símbolo y de un compositor que lo toma como suyo. Vamos a hablar del tilo y de Schubert.
  • Pasqua

    Cançó de la setmana: Easter (R. Vaughan Williams) - S. Keenlyside, G Johnson
     
    Resurrezione - GiottoA la Gran Bretanya el Romanticisme va tenir molta força en els àmbits de la pintura i la literatura. En canvi, si pensem en cançó (art song) en llengua anglesa els noms que ens vénen a la memòria són els de Britten, Elgar, Sommervell, Vaughan Williams, Butterworth, Quilter, Finzi..., compositors nascuts la major part d'ells a finals del segle XIX. Fos perquè el lied era un gènere eminentment urbà i la societat britànica estava molt vinculada al món rural, fos perquè ja tenia una llarga tradició pròpia de cançó a mig camí entre la popular i la culta, fos per altres motius, el cas és que les cançons que avui escoltem als recitals van ser escrites en bona part durant el segle XX.
  • 20 de març a les 5:14

    Cançó de la setmana: Frühlingsglaube (F. Schubert) - M. Lipovšek, G. Johnson
     
    Le printemps - E. MonetAquest dimarts, gairebé a un quart de sis del matí, va entrar la primavera. Ja feia unes setmanes que s'anunciava en les flors dels ametllers o engreixant gemes i despuntant fulles i a partir d'ara serà un no parar de colors i aromes. Des de Liederabend ens afegirem a la festa posant-hi música i començarem avui mateix donant la benvinguda a la nova estació.