Quasthoff, Thomas

El Club Wagner Barcelona organitza regularment activitats per als seus socis que, lògicament, se centren en la música wagneriana. Però, de tant en tant, s'hi convida altres compositors, i vet aquí que fa unes setmanes ens hi vam trobar per parlar del Winterreise de Schubert. En la introducció del que seria una audició comentada em vaig referir al dificultós camí que havia seguit el cicle fins a afermar-se en el repertori.

Si us dic que avui us parlaré de melodrames, potser us vindran al cap les pel·lícules de Douglas Sirk o les novel·les de Wilkie Collins. Però no va per aquí la cosa; avui us parlaré del melodrama entès com una peça en la qual la música acompanya la veu parlada, amb l'objectiu que l'acompanyament, escrit expressament per a un text concret, intensifiqui el potencial dramàtic de la declamació dels actors. Perquè, en principi, els protagonistes no són cantants sinó actors, i les obres no són musicals sinó [...]

Una estrofa sàfica és una forma poètica d'origen grec, que deu el seu nom a la poeta Safo. Més tard va ser utilitzada en llatí per Horaci i altres poetes, i amb el temps la seva mètrica es va anar adaptant a les diferents llengües europees, mantenint alhora l'estructura original. Mentre intentava refrescar els meus coneixements per explicar-vos quina és aquesta estructura, m'he adonat que el més senzill era posar-vos un exemple que molts tenim ben interioritzat.

Entre les moltes coses bones que va fer Brahms hi ha l'edició d'obres de Schubert que, quaranta anys després de la seva mort, encara estaven desades en un calaix. Com ara els Zwölf Ländler, una col·lecció de dotze valsos compostos el 1823 i catalogats per Otto Deutsch com a D. 790, que Brahms va publicar el 1864. Poc després, el 1866, el compositor publicava els seus Sechszehn Walzer,op. 39, una col·lecció de valsos a quatre mans, i l'edició va ser un èxit de vendes. Les peces eren encantadores, el format per a quatre mans era ideal com a hausmusik,és a dir, [...]

Aquesta setmana volia presentar-vos un cicle nou, però he anat justa de temps. Podria haver escurçat l'article per deixar-lo en dos paràgrafs apressats, però l'estimat Brahms, el pare de la criatura, no s'ho mereix, això. Així que he pensat deixar-vos un tast del cicle i quatre notes i tornar-hi amb calma la setmana vinent, si tot va bé.

Us heu preguntat mai, de què va morir Schubert? Sabem que patia sífilis però, va ser aquesta malaltia la causa de la seva mort? Pels testimonis que tenim, la mort de Schubert va ser inesperada. Sabem que el 31 d'octubre de 1828 no es trobava bé i feia dejuni perquè el menjar no se li posava bé, però sembla que de seguida es va recuperar prou com per fer vida normal. El 3 de novembre va assistir a un concert i a l'endemà a classe, volia tornar a estudiar perquè considerava que no dominava la fuga i el contrapunt. Fins i tot, aquell cap de setmana (el 8 o el 9 de novembre) va sopar a casa del baró Schönstein, que va dir que se'l veia perfectament, relaxat i alegre. Un parell de dies després, l'11, va haver d'allitar-se; no li feia mal res, només estava molt cansat. A estones es llevava per corregir una petita obra per a cor i l'edició de la segona part del Winterreise; tenia ganes de [...]