Vist des del Rin, el cingle de la Lorelei impressiona més per la seva verticalitat que per la seva alçada, és gairebé com una paret. El pas del riu és estret i la fondària, molt variable. No és estrany que hi hagi boira, ni que es desprenguin esquerdills de la roca de pissarra. Tot fa pensar que segles enrere era un punt perillós per a la navegació, i no ens estranya que una antiga llegenda parli d'una ondina que encaterina els homes amb el seu cant i els fa naufragar, com les sirenes que evita Odisseu amb la seva astúcia.
A mitjan febrer de 1877 Johannes Brahms va rebre mitjançant l'amic i editor Karl Simrock la bona notícia que Clara i Julius Stockhausen havien tingut un nen (el tercer, o el cinquè, segons les fonts). Pocs dies després li escrivia el mateix Julius per dir-li que al nen li havien posat Johannes i per demanar-li si voldria ser-ne el padrí. Brahms va acceptar encantat; es delia per les criatures i amb Stockhausen eren bons amics de feia molts anys. Va declinar, però, assistir al bateig, previst pel 2 d'abril [...]
Si parlem dels lieder de Heine, és a dir, dels lieder compostos amb poemes de Heine, ens ve immediatament al cap el nom de dos compositors: Schubert i Schumann. Schubert, que només va deixar una petita i magnífica mostra de sis lieder amb poemes de Heine abans de morir, i Schumann, que dotze anys després en componia una quarantena, entre ells dos cicles tan importants com Dichterliebe i el Liederkreis, op. 24.
El pintor Wilhelm Hensel, la seva dona Fanny, compositora, de soltera Mendelssohn, i el seu fill de nou anys Sebastian van sortir de Leipzig el 4 de setembre de 1839 cap a Itàlia. El viatge era per a ell una mica per feina i molt per plaer, i per a tota la família era l'oportunitat de descobrir un país nou i fascinant. Van arribar el dia 30 a Milà, i d'allà van continuar cap a Venècia, Florència,, Roma i Nàpols. Wilhelm va continuar cap al sud, mentre que Fanny i el nen, vençuts per la calor, el van esperar en [...]
Tornem a la sèrie El Buch der Lieder i deu compositors amb un altre dels poemes del Lyrische Intermezzo, el n. 33, Ein Fichtenbaum steht einsam [Un avet s'alça solitari]. A diferència de la majoria de poemes d'aquest llibre, en els quals la veu poètica parla en primera persona, en aquest hi trobem un observador extern que ens parla d'aquest avet que es troba sol en un lloc llunyà, al Nord, envoltat de glaç i de neu. L'observador és extern, però omniscient, i ens diu que l'arbre somia amb una palmera que[...]
Que la música té un gran poder evocador és una cosa que tots els lectors sabeu. De vegades, ens arriba inesperadament una melodia que fa temps que no sentíem i ens transporta a un moment viscut fa temps, ens recorda algú o ens remou un sentiment. Heinrich Heine també ho sabia, i ho sabia el poeta de Dichterliebe.
L'evangelista Mateu ens parla breument dels mags que van arribar fins a Betlem per prosternar-se davant del nen de Maria i oferir-li presents, i la tradició ha completat els detalls que hi faltaven: els mags són tres, són reis, van ricament vestits, es desplacen muntats en camell i els assisteixen sengles patges reals. Els poetes també n'han parlat; de vegades en to lleuger, com Goethe (un poema deliciós que Wolf va convertir en un lied deliciós), de vegades amb senzill recolliment, com trobem al [...]
El 1843 Franz Liszt va publicar una col·lecció de sis cançons que n'incloïa dues amb poemes de Heinrich Heine: Die Loreley i Im Rhein, im schönen Strome. L'any següent, en una nova col·lecció, hi havia tres lieder més a partir de versos de Heine: Du bist wie eine Blume, Vergiftet sind meine Lieder i Morgen steh' ich auf. Finalment, el 1860 va publicar un recull de les seves cançons [...]
Fa un temps vaig escriure un article en el qual detallava els poemes de Lyrisches Intermezzo que havia triat Schumann per compondre el cicle Dichterliebe. Mentre el preparava, vaig marcar en el meu exemplar del Buch der Lieder aquests poemes, i d'altres que indentificava també per la seva versió musical. Abans ja hi havia marcat els sis de l'Schwanengesang de Schubert i algun altre i, fa uns dies, quan preparava la primera part d'aquest article, n'hi vaig marcar algun més.
Quines són les obres literàries amb més presència en el lied? Diria, sense dubtar ho gaire, que Anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister,de Goethe, i Buch der Lieder, de Heine. Per la quantitat de lieder escrits a partir dels seus poemes, per la qualitat de molts d'ells i pel gran nom de compositors que s'hi han inspirat des de la seva publicació fins avui.
Diem Schumann i Heine i pensem Dichterliebe. És lògic, perquè és el cicle més conegut del compositor, però Dichterliebeno és ni l'únic ni el primer cicle de Robert Schumann amb poemes de Heinrich Heine. El primer és el Liederkreis que, com us explicava fa uns anys quan el vaig presentar, va ser també el primer cicle que va compondre (gairebé no cal ni afegir que va ser el 1840, al febrer) i la primera obra per a veu que va publicar; el va enviar a l'editor, ansiós, que la tinta encara devia ser humida. Fa uns [...]
Uns cants que despleguen les ales, com un ocell; unes ales que ens acullen i una veu que ens transporta al paradís. Un poeta, Heinrich Heine, que ens suggereix tot d'imatges idíl·liques i un compositor, Felix Mendelssohn, que hi posa música.
Ens pensem que el networking (o el treball en xarxa, com hauríem de dir-ne en català) és una cosa molt recent, però en realitat és una cosa de sempre. A tots ens han donat un cop de mà en la nostra vida laboral, i tots hem ajudat amics i coneguts quan hem tingut ocasió de fer-ho; també ho van fer els nostres pares, i els nostres avis, i ens podem remuntar tantes generacions com vulgueu.
Al nostre ritme lent entrem a la segona part de Dichterliebe. No només perquè arribem a la novena cançó de setze, sinó perquè suposa una inflexió en la història d'amor: si al poeta li restava cap esperança, la perd ara que l'estimada es casa.
“El rei Baltasar féu un gran convit als seus mil magnats i begué vi davant de tots mil.” Així comença el capítol 5 del Llibre de Daniel de l'Antic Testament, amb una festassa. A més del rei, naturalment, beuen els mil magnats, les seves esposes i les seves concubines. I ja sabeu com van aquestes coses: el rei parla més del compte, els súbdits li riuen les gràcies, la cosa va a més, i Baltasar comet dos errors. El primer greu: fa portar, per beure-hi tots, els vasos sagrats d'or i argent que el seu pare Nabucodonosor s'havia endut del temple de Jerusalem. El segon, molt greu: lloa “els déus d'or [...]
Schumann va fer una cosa sorprenent quan va compondre Dichterliebe: va crear el seu propi cicle poètic a partir d'una obra més extensa per compondre el seu cicle de cançons. Ningú no ho havia fet abans. És cert que Schubert havia prescindit d'alguns poemes de Die schöne Múllerin i que l'ordre de les cançons de Winterreise no coincideix amb el dels poemes per un malentès editorial, però Schumann va anar molt més enllà. Ell, que el febrer de 1840 havia posat música disciplinadament i ordenadament als nou poemes del cicle poètic Lieder de Heine (el que seria [...]
Benvolguts, com us deia la setmana passada, faig vacances. Espero que tot funcioni com ha de funcionar i us arribi aquesta postal sonora que us envio des del lloc on m'estic.
Segurament us sorprendrà trobar-vos aquí amb Anton Bruckner, no és un autor a qui associem amb el lied, però resulta que a més de les simfonies, misses i motets amb què l'identifiquem va escriure uns quants lieder, aproximadament vint.
Benvolguts, comença setembre. Bentornats si heu fet vacances durant les últimes setmanes, paciència si (encara) no n'heu fet, no esteu sols. Jo tinc els ecos de la Schubertíada encara a les orelles, feliç d'haver gaudit de tanta música estupenda. Després de l'últim concert, l'A. i la J. Em deien: “Has d'explicar al blog que bé que ens ho passem a la Schubertíada!” I és cert que ens ho passem molt bé, que ens deixem arrossegar cap a les foscors més fosques del lied, que som víctimes felices de la síndrome d'Stendhal i que sortim dels concerts havent alliberat una bona dosi de dopamina. Ho hauríeu de [...]
Mit Myrthen und Rosen es el último Lied de la obra Liederkreis op.24 de Robert Schumann. Por su duración y entidad propia, es el único que se interpreta ocasionalmente por separado, aunque en mi opinión cobra todo su sentido poético si realmente es la culminación del ciclo y de la historia que acontece a nuestro personaje a lo largo de las 8 canciones anteriores.
El ciclo de canciones “Myrthen” Op. 25 de Robert Schumann fue compuesto en el prolífico año de 1840, y con un motivo muy especial: era el regalo de bodas para su esposa Clara Wieck con quien finalmente, juicio mediante con su suegro, podría casarse ese año.
