Schubert, Franz

 

El 3 de setembre de 1827, Schubert va viatjar a Graz convidat pels Pachler, un matrimoni molt aficionat a la música. Ell, Karl, era un dels principals impulsors de la vida operística a la ciutat; ella, Marie, era una pianista excel·lent, admirada per Beethoven. Casa seva era un centre de reunió d'artistes i intel·lectuals i les tres setmanes que Schubert va ser allà van ser un seguit de trobades i vetllades musicals i, entre festa i festa, encara va tenir temps de compondre. Sobretot música de ball, que devien estrenar abans que s'eixugués la tinta al paper, i un parell de lieder amb [...]

El nom de Josef von Spaun ha aparegut diverses vegades en aquest blog. Una, com a autor d'un únic poema musicat per Schubert, Der Jüngling und der Tod; totes com a amic del compositor. Com hem explicat algun cop, es van conèixer a escola, a l'Stadtkonvikt. En aquest internat preparatori per a la universitat estudiaven els fills de les famílies benestants i també, becats, els nens del cor imperial, fins i tot després que els canviés la veu si el seu rendiment acadèmic era bo. Així va ser com Franz Schubert va ingressar l'octubre de 1808 a una escola d'elit que quedava fora de l'abast [...]

Actualització 15/6. L'article que vaig publicar al febrer ha perdut la seva raó de ser. El podria haver esborrat per escriure'n un de nou amb la nova programació, però m'he estimat més actualitzar-lo copiant al final de tot el text original. No fos cas que ens oblidéssim massa aviat que un dia va arribar un virus que ho va trastocar tot.

Tenia preparada una altra entrada per a aquesta setmana, però un imprevist musical m'ha fet canviar-la a última hora. Avui havia de cantar Katharina Konradi a L'Auditori, dins del cicle Schubert Lied; era un concert ajornat des del novembre per malaltia de la cantant, que finalment no hi podrà participar. És una llàstima, perquè és fantàstica, però ja tindrem més ocasions d'escoltar-la. A canvi tindrem l'oportunitat d'escoltar per primer cop una altra jove cantant, la mezzosoprano Klaudia Tandl, que ens proposa un programa diferent del que estava previst.

 

Com us deia quan parlava de Die Götter Griechenlands, Friedrich Schiller no era aliè a la dèria per l'Antiga Grècia que hi havia a la cultura alemanya a la seva època, i Gruppe aus dem Tartarus [Grup del Tàrtar] ens remet també a la mitologia. L'inframón, conegut sovint pel nom del seu déu, Hades, era la regió on habitaven els morts; no hi patien cap càstig ni hi rebien cap premi. Molt més avall, si hem de fer cas de Zeus a la Ilíada, a la mateixa distància de l'Hades que ho està el cel de la terra, hi havia el Tàrtar. I aquí sí; aquí, allunyats de tothom, els seus habitants patien les tortures més horribles.

 

 

Les obres amb cor i solistes sovintegen a les temporades simfòniques: simfonies com la Novena de Beethoven o bona part de les de Mahler, misses, oratoris... fins i tot òperes en versió de concert. Però, com sol passar, n'hi ha que es programen sovint i n'hi ha de molt llamineres que no es programen pràcticament mai. Entre aquestes darreres hi ha Rosamunde, D. 797, una obra de Franz Schubert que, si em permeteu la recomanació, hauríeu de còrrer a escoltar si no la coneixeu.

 

Horace Walpole va inaugurar el que de seguida (ja hi constava a la segona edició de la novel·la) es va conèixer com a novel·la gòtica el 1764, amb El castell d'Otranto. El Romanticisme s'hi va afegir amb entusiasme i les baldes de les biblioteques es van començar a omplir d'episodis sobrenaturals en general i de fantasmes en particular acabats de sortir de la impremta fins ben bé l'època victoriana (val a dir que la novel·la gòtica també és un gènere ben representat a les baldes de les meves prestatgeries).

Ja hem entrat a l'agost, som en temps de Schubertíada. Dedicarem les quatre setmanes del mes a repassar vuit dels concerts a Vilabertran, parant atenció als lieder que n'haguem escoltat fins ara. El novè recital és el de l'Acadèmia, que no en coneixerem el programa fins a l'últim moment i no crec que siguem a temps de parlar-ne. Com sempre, espero que aquestes entrades breus us siguin útils si aneu als recitals. Si no hi aneu, si més no tindreu una cançó nova per escoltar i, qui sap, potser us vindrà de gust tornar a escoltar alguna de la llista.

 

El tercer Lied del ciclo Die schöne müllerin (“Halt!” - “¡Alto!”) es la puerta de entrada a la trama interna que nos propone el poeta Wilhelm Müller y que Franz Schubert ilustra con gran maestría. El joven molinero, caminante protagonista del ciclo presentado en el primer Lied (“Das Wandern” - “Caminar”), llega hasta un pequeño arroyo en la segunda pieza (“Wohin?” - “¿Adónde?”) que le acompañará siempre y que será el coprotagonista del ciclo. Este arroyuelo le llevará hasta un molino en el que entra a trabajar para seguir aprendiendo el oficio y donde conocerá a la bella molinera.

 

Som al mes de juny i el que podríem anomenar la “temporada regular” està acabant; si tot va bé, el mes de juliol cediré el lloc als estudiants del Màster en Lied de l'Esmuc i el d'agost el dedicaré a la Schubertíada, com he fet els darrers anys. M'han tornat a quedar unes quantes entrades previstes pendents; ja veuré què en faig, si les passo a la llibreta de la temporada vinent (nota mental: comprar la llibreta de la temporada vinent) o les deixo en el llimb de les cançons i espero que tornin a demanar pas. Però encara tinc dues setmanes disponibles, així que anem per feina amb la primera. Quan vaig saber que Joyce [...]

 

Les modes van i vénen, els gustos canvien i això aplica a moltes coses: a la roba, als restaurants o (ai las!) al lied. Un bon exemple de lied que un dia va estar molt de moda i avui gairebé desconegut és Lob der Tränen[Elogi de les llàgrimes]. Es creu que Franz Schubert el va compondre durant la primera meitat del 1818 i es va editar el 1822; pertany, per tant, a les poques obres (aproximadament un centenar) que es van publicar en vida seva.

 

Divendres es presentarà la programació completa de la Schubertíada, després dels avançaments que se'n van fer al desembre i fa uns dies. Encara hi ha molt per descobrir i us ho voldré explicar amb detall aquell mateix dia; per això avui tenim un moment musical. Us proposo d'amenitzar els dos dies d'espera amb un dels lieder que sentirem a Vilabertran.

 

Friedrich Rochlitz era un senyor que tenia la sort de no haver de treballar per viure, de manera que va treballar un munt per plaer, repartint el seu temps entre la música i la literatura. Pel que fa a la música, va compondre algunes obres, va ser el llibretista d'altres i el 1798 va fundar a Leipzig el setmanari Allgemeine musikalische Zeitung. Pel que fa a la literatura, la seva obra és tan extensa que quan el 1822 va decidir editar-ne el bo i millor li van caldre sis volums. El seu currículum era bastant impressionant, però el filtre del temps ha fet la seva feina i avui Rochlitz és, sobretot, l'autor dels poemes de dos [...]

El diari de Josef von Spaun, amic de Franz Schubert, parla d’una vetllada musical a casa seva interrompuda perquè la tristesa de les cançons havia fet plorar a les senyores. Això va ser l’agost de 1823 i les cançons pertanyien a Die schöne Müllerin (La bella molinera). La música aparentment senzilla d’aquest cicle, en el fons refinada com només pot ser-ho la de Schubert, recull l’esperit de conte popular dels versos de Wilhelm Müller. Gairebé dos-cents anys després la història de l’innocent moliner continua emocionant-nos.

 

 

Un noi i una noia seuen a la vora d'un rierol, en silenci. Hi contemplen el seu reflex, amb la lluna i els estels com a testimonis. Quina escena tan idíl·lica, oi? Tot d'una la noia diu: “Sembla que ha de ploure. Me'n vaig a casa!”. Hi ha alguna cosa que no va a l'hora, en aquesta història. Parlem de Tränenregen, un dels lieder de La bella molinera i, com bé sabem, hi ha unes quantes coses que no van a l'hora, en aquest cicle.

 

Arribem a la lletra X de l'abecedari de Liederabend, la penúltima de la sèrie. No ha estat una lletra fàcil de relacionar amb una paraula; de fet, és la més difícil després de la Z, però ja hi arribarem, a això. Les meves alternatives per a la lletra X eren les xarxes socials i els xiuxiuejos. Us heu fixat, que al lied es xiuxiueja i es murmura molt? Vaig trobar prop de trenta lieder on es parla fluixet. Al final, però, m'han semblat més representatives les xarxes socials, perquè són el meu canal de comunicació més important, juntament amb les converses entaulades (o a peu dret, tant li fa).

 

El juny de 1825, Schubert va rebre una carta del seu pare on li deia que sabien per tercers que estava bé, però que trobaven a faltar tenir notícies seves; ell i la seva mare (en realitat, la segona dona del seu pare) li demanaven que escrivís i els expliqués com li anaven les coses. Schubert va trigar un mes i mig a respondre, però almenys ho va fer amb una carta llarga i detallada. Entre d'altres coses hi explicava la bona acollida que havien tingut les seves darreres cançons sobre textos de La dama del llac de Walter Scott i la sorpresa de molta gent per la religiositat d'Ellens Gesang III. És interessant el que diu respecte a això: [...]