Mahler, Gustav

[...] David Hurwitz comença dient que allà on diu "el problema del lied" hauria de dir "el meu problema amb el lied", i confessa que és un gènere que no li agrada (es refereix al lied, a la mélodie, etc.) Fins aquí, tot normal; a la majoria d'aficionats a la música clàssica no li agrada el lied, prou que ho sabem. Diu que prefereix escoltar cançons contemporànies; fins aquí, tot normal, també. Però llavors diu, i cito tan literalment com puc, que "no té cap raó per escoltar cançons clàssiques perquè no són millors [...]

Els textos de Des Knaben Wunderhorntant poden explicar una rondalla com compartir els horrors de la guerra; ironitzar sobre un miracle com expressar una profunda espiritualitat. Aquest és el cas d'Urlicht.No sabem quina mà el va escriure, ni si amb el temps va passar per moltes mans que el van anar modificant fins a donar-li la forma que coneixem gràcies a Brentano i Arnim, però podem suposar que aquest autor anònim (i potser col·lectiu) estava familiaritzat amb els evangelis i els ritus catòlics.

Seguir la carrera d'un cantant des dels primers anys és molt interessant, n'hem parlat alguna vegada; és veure com va triant el repertori, com li evoluciona la veu, com continua aprenent, com dirigeix la seva carrera... Normalment aquest seguiment es fa en petit comitè, fins que un dia el seu nom comença a aparèixer sovint als mitjans i la seva música es difon àmpliament. Llavors arriba el moment de presumir, que mira que ens agrada presumir de cantant i dir allò de "jo el vaig escoltar quan va debutar" o "ja us ho deia, que era bo". Doncs bé, anem anticipant el [...]

Hace poco leí el libro de Norman Lebrecht titulado “¿Por qué Mahler? Cómo un hombre y diez Sinfonías cambiaron el mundo”. El autor explica que la música de Gustav Mahler es recibida por muchos como una fuente de revelación espiritual. A su vez, en la página de internet “Mahler-list” podemos leer el testimonio de muchas personas contando a través de sus diferentes experiencias vitales cómo la música de Mahler ha sido significativa o terapéutica de una manera u otra en sus vidas.

Mentre Mahler componia la seva cinquena simfonia, entre 1901 i 1902, la seva etapa Wunderhorn anava quedant enrere. L'agost de 1901 acabava Der Tamboursg'sell, l'últim dels lieder compostos a partir de poemes de Des Knaben Wunderhorn, i aquell estiu va començar a musicar alguns poemes de Friedrich Rückert. Com hem comentat en alguna ocasió, les quatre primeres simfonies de Mahler i els seus lieder són un continu i magnífic anar i venir entre gèneres; pensem, per exemple, en la primera i Die zwei blauen Augen, la segona i Des Antonius von Padua Fischpredigt o la tercera i Ablösung im Sommer.Però a la cinquena [...]

Anoteu aquesta data per al vostre proper viatge en el temps: 29 de gener de 1905. Aquell dia es van estrenar els Rückert-Lieder, els Kindertotenlieder i tres lieder de Des Knaben Wunderhorn: Der Tamboursg'sell, Des Antonius von Padua Fischpredigt i Lied des Verfolgten in Turm; completaven el programa altres cinc lieder Wunderhorn. El compositor, Gustav Mahler va dirigir tres cantants i membres de l'orquestra de l'Òpera de Viena i el concert va tenir lloc a la Kleine Musikvereinsaal.

Fa unes setmanes, en un intercanvi de missatges amb un altre bloguer, em vaig adonar que encara no havia parlat de les cançons del camarada errant de Mahler i li vaig prometre que m'hi posaria ben aviat; és un cicle imprescindible i preciós. Lieder eines fahrenden Gesellen és una obra de joventut de Gustav Mahler, almenys en la seva primera versió, escrita quan tenia vint-i-quatre anys. El cicle té una història enrevessada però sembla clar que al seu origen hi ha una història d'amor, no sé quantes històries d'amor lligades amb cançons portem darrerament!