Schubert, Franz

 

Franz Schubert devia ser una bona persona. No ho dic per la seva música, és compatible ser un artista meravellós i una persona insofrible, ho dic pels seus amics. Aquell home tímid i de poques paraules va ser estimat en vida i recordat amb tendresa després de la seva mort per un bon grapat d'amics; penso que algú que estableix vincles tan forts i duradors per força ha de ser bona persona. Digueu-me ingènua.

Schubert va fer els primers amics fora de l'entorn familiar quan va entrar a l'Stadtkonvikt, l'internat on va estudiar, l'octubre de 1808. Aquest nucli es va anar estenent i formant el que avui coneixem com el seu cercle. El cercle, és clar, no era tancat (i això em fa pensar que cercle no és la manera més adient de dir-ne), en vint [...]

 

Quan escric entrades sobre les cançons d'un cicle no acostumo a seguir-ne l'ordre; els únics que encara podria completar de manera ordenada són Dichterliebe i Frauenliebe und -leben, i això perquè només n'he compartit dues cançons de cadascun (nota mental: portem més de tres anys sense escoltar cap cançó de Dichterliebe!). Tampoc enceto un cicle amb l'objectiu d'acabar-lo, com faig amb les sèries, i en trio les cançons seguint els mateixos impulsos de vegades inexplicables que em fan triar qualsevol altre. En el cas de Winterreise es poden explicar: els cinc lieder que hem escoltat fins ara van ser el resultat d'un regal d'un amic, d'una entrada convidada (les entrades convidades també són regals d'amics) o d'una sobreexposició al cicle. Avui n'escoltarem un sisè gràcies a la televisió.

 

Fa un parell d'anys una lectora que havia tingut la sort d'escoltar Fritz Wunderlich al teatre em va emocionar tot explicant-me com l'havia impressionat la seva mort, la seva incredulitat quan va sentir a la ràdio aquella notícia inesperada. Som molts els qui només l'hem conegut en disc i amb això hem tingut prou per enamorar-nos de la seva manera de cantar; pel que fa a la seva personalitat, molt probablement la meva visió està idealitzada però la imatge que m'arriba entre testimonis, vídeos i fotografies és la d'un home carismàtic que irradia felicitat. Segurament aquesta imatge propera contribueix a mantenir l'estima pel cantant i fa que el recordem sovint i, especialment, en l'aniversari de la seva mort. Dijous passat se'n van complir quaranta-nou anys i nosaltres, com cada any, li dediquem una entrada especial.

 

 

Benvolguts, volia començar la nova temporada la primera setmana de setembre, com sempre, però en el moment que escric això, que normalment ja tindria l'entrada a punt per publicar, el més calent és a l'aigüera. Massa feina i massa poc temps per fer-la, així que haurem de fer la inauguració de la temporada 2015-2016 la setmana vinent. Espero.

Us deixo amb un dels lieder de Schubert que hem pogut escoltar aquest any a la Schubertíada a Vilabertran, Suleika I. El poema forma part del Llibre de Suleika del West-öslicher Divan, la antologia de Goethe que uneix l'Orient, és a dir, la poesia de Hafis, un poeta persa del qual ja hem parlat algun cop aquí, amb l'Occident [...]

 

Us imagineu un poema a partir del qual s'haguessin escrit més de cinquanta cançons? De quin poeta seria? De Goethe, és clar. El poema existeix i és un dels més importants d'aquest autor, amb només vuit versos ben curtets. Es va publicar el 1815 amb un títol curiós, Ein gleiches, que podríem traduir per "El mateix". El nom ve perquè a la primera edició hi havia dos poemes a la mateixa pàgina, un anomenat Wandrers Nachtlied (Cançó nocturna del caminant) i aquest altre, que era "el mateix", és a dir, una altra cançó nocturna del caminant. No fa gaire que vam escoltar el lied que va escriure Schubert a partir del primer poema, Wandrers Nachtlied I, i avui escoltarem el que va escriure a partir del segon, anomenat amb una lògica aclaparadora Wandrers Nachtlied II, però abans no em puc estar d'explicar-vos la història d'aquests versos tan cèlebres, una història que [...]

 

Avancem una mica més amb Anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister, aquesta és la tretzena entrada de la sèrie i l'última d'aquesta temporada, aprofitant que avui arribem a un moment clau de la novel·la; després de l'estiu tornarem amb el que serà el principi de la fi de la sèrie (però no us entusiasmeu perquè encara queden unes quantes entrades).

Érem al capítol 14 del llibre V i havíem deixat l'arpista a cura d'un clergue que l'ha de guarir de la seva malenconia. En els dos capítols que falten per acabar el llibre passen moltes coses i hauré de destriar, a veure si me'n surto amb el resum. Una de les coses que passen està relacionada amb Mariane, el seu antic amor [...]

 

Cap a 1817, que és quan comença una història que us devia des de fa molt de temps, estaven de moda les històries de molineres. Gairebé trenta anys abans s'havia estrenat amb molt d'èxit “L'amor contrastato ossia La molinara”, una òpera buffa de Giovanni Paisiello en la qual una molinera juga amb dos pretendents fins que acaba decidint-se per un; l'òpera es va representar per tot Europa i, com era habitual en aquella època sense discos ni ràdio, se'n van fer transcripcions per a piano o per conjunts de cambra dels fragments de més d'èxit, la qual cosa els feia arribar a més gent; és el cas de les variacions que va fer Beethoven el 1795 d'un duo i un quartet de l'opera de Paisiello (Nel cor più no mi sento i Quanto è bello l'amor contadino). El 1797 Goethe havia escrit uns quants poemes amb els amors d'una molinera com a tema central i entre 1806 i 1808 s'havia editat [...]

 

Franz Schubert va ser educat en el catolicisme, això és un fet degudament contrastat. A partir d'aquí hi ha diverses teories sobre el seu sentiment religiós, parlar de les creences religioses d'una persona que no s'hi ha referit clarament és complicat. Sembla ser que es va anar separant de les creences de la seva família, tot i que sempre hi va conservar alguns vincles; a moltes de les seves cançons es reflecteixen sentiments religiosos més o menys vagues, sovint panteïstes: la identificació de la Natura amb Déu era una de les idees més presents al Romanticisme literari i Schubert el va recollir sovint. Algunes cançons de Schubert tenen un context clarament catòlic; és el cas d'Ellens Gesang III, Vom mitleiden Mariä o Die junge Nonne. Hi ha experts que opinen que aquests lieder responen a les creences del compositor; d'altres consideren que quan els textos es refereixen [...]

 

Després del 2013, Any Wagner i Any Britten, i el 2014, Any Strauss, arriba el 2015, Any Sibelius i Any Schubert. Dedicarem alguna entrada a Sibelius, que ja va tocant, aprofitant el 150è aniversari del seu naixement però sobretot (sorpresa!) ens dedicarem a Schubert. No commemorem cap aniversari rodó del seu naixement o la seva mort sinó el bicentenari del seu "any dels miracles", el 1815, l'any que va compondre gairebé cent-cinquanta lieder. Vam començar les celebracions al novembre escoltant un d'aquests lieder, dels pocs coneguts, Furcht der Geliebten; avui n'escoltarem un dels més coneguts, Wandrers Nachtlied I (Cançó nocturna del caminant I)

 

Havíem deixat Wilhelm i els seus companys al primer capítol del llibre quart, a punt de marxar del castell del comte, que els ha proporcionat els mitjans per arribar fins un poble proper. Un cop allà Melina organitza el viatge fins a la ciutat on pensen establir-se; Wilhelm ja ha oblidat la seva intenció de tornar a casa i s'hi afegeix.

Quan estan a punt de marxar arriben rumors que a la ruta que tenen prevista hi ha bandolers; han de triar entre quedar-se al poblet un temps més, agafar un camí molt més llarg o no fer cas dels rumors i seguir el camí previst. Wilhelm pensa que aquesta és la millor opció i aviat tots, començant per Melina que pensa que és l'opció més econòmica, n'estan convençuts també; es posen en camí, ben preparats per un possible atac.

 

D'entrades dedicades a Schubert, el rei d'aquesta casa, en tenim unes quantes cada temporada; avui, com vam fer l'any passat i l'anterior, li dediquem una entrada per commemorar el 186è aniversari de la seva mort, el 19 de novembre de 1828 (aquest any la data coincideix amb la data de publicació). Tenia reservat un tema per a aquesta ocasió especial: l'”any dels miracles” de Schubert, 1815, durant el qual va compondre cent quaranta-cinc lieder.

La idea me la va donar fa uns quants mesos l'Elisa Rapado; al seu blog parlava de l'”Annus Mirabilis”, recordant que l'any vinent se'n compleixen dos-cents anys i ens convidava a cantants, pianistes i aficionats a celebrar-lo.