Fa uns mesos us parlava de la ben coneguda importància del treball en xarxa, personalitzada en la compositora Josephine Lang; una excusa com qualsevol altra per escoltar una de les seves precioses cançons. Llavors us vaig deixar a deure la segona part d'aquesta història de networking del segle XIX que ens servirà, novament, per escoltar la compositora.
El 1888 va ser un any clau per a Hugo Wolf. Els aficionats el coneixem com l'any en què el compositor va trobar la veta d'inspiració més llarga i més productiva de la seva carrera, ben bé dos anys durant els quals va escriure més de cent seixanta lieder. Però també va ser l'any en què (per fi!) va veure les seves primeres obres publicades.
A quin compositor de trenta-set anys convidaria avui la Filharmònica de Berlín perquè dirigís un programa amb obres seves? Arran de l'èxit assolit a Alemanya per la seva Tercera Simfonia, Charles Villiers Stanford va oferir el 14 de gener de 1889 un concert a Berlín durant el qual va estrenar la Quarta Simfonia i la Suite per a violí i orquestra. El solista va ser ni més ni menys que el gran Joseph Joachim.
L'evangelista Mateu ens parla breument dels mags que van arribar fins a Betlem per prosternar-se davant del nen de Maria i oferir-li presents, i la tradició ha completat els detalls que hi faltaven: els mags són tres, són reis, van ricament vestits, es desplacen muntats en camell i els assisteixen sengles patges reals. Els poetes també n'han parlat; de vegades en to lleuger, com Goethe (un poema deliciós que Wolf va convertir en un lied deliciós), de vegades amb senzill recolliment, com trobem al [...]
L'orguenet va ser un instrument musical molt present al carrer a final del segle XIX i començament del XX. La seva popularitat tenia sobretot tres motius: es podia traslladar fàcilment perquè anava muntat sobre rodes, la música que produïa es podia sentir a una certa distància i, el més important de tot, no calia saber de música per tocar-lo. La part principal de l'orguenet era un cilindre metàl·lic on es gravaven les melodies, i per fer-lo sonar només calia fer rodar una maneta, la mecànica de l'aparell [...]