Detalls

Publicat el 13 Desembre 2017

Cançó de la setmana: Die Stadt (F. Schubert) - H. Schlusnus, S. Peschko

 

Per què us deia fa dues setmanes que Die Stadt ens pot donar una pista de la música que ens hem perdut amb la mort prematura de Schubert? Llavors us vaig dir que era una cançó estranya i fascinant, només això. Ni tan sols el poeta, Heine, o els intèrprets, Thomas Quasthoff i Justus Zeyen. Aquell article ja era prou llarg com per afegir-hi encara un parell de paràgrafs més i vaig prendre'n nota per parlar-ne avui.

Quan es parla del que Franz Grillparzer va anomenar les "més belles esperances" de Schubert, la música que no va poder escriure, se sol fer referència a la modernitat d'algunes de les obres que va escriure en el seu darrer any, com les tres sonates per a piano o les cançons de Heine. Hi podem afegir d'altres escrites abans, que [...].

Llegeix més …

Detalls

Publicat el 06 Desembre 2017

Cançó de la setmana: Ich liebe dich (R. Strauss) - P. Beczala, C. Thielemann (dir.)

 

"O d'orquestra? Però si has compartit poques cançons amb orquestra!" És cert, me'n vaig adonar quan vaig triar la lletra. I vaig pensar que l'abecedari em donava l'oportunitat de fer examen de consciència i repassar la casuística de la cançó amb orquestra. Som-hi?

Hi ha les cançons orquestrals i prou, sense versió per a piano (que jo sàpiga). Així que les poso amb orquestra o no les poso. I les poso, és clar. Poques, perquè tampoc és que n'hi hagi tantíssimes, si les comparem amb les cançons només amb piano. Per exemple, hem escoltat un dels Poèmes d'automne d'Ernest Bloch, o l'Hymnus de Richard Strauss. Hi ha també les cançons amb "doble versió", les que es publiquen simultàniament amb [...]

Llegeix més …

Detalls

Publicat el 29 Novembre 2017

Cançó de la setmana: Die Stadt (F. Schubert) - T. Quasthoff, J. Zeyen

 

Se sap poc de la relació que van tenir Schubert i Wagner. Amb els anys, el rei d'aquesta casa havia aprés a sobreposar-se, més o menys, a la seva timidesa, però l'abassegadora personalitat de Wagner era una dura prova per a ell. Probablement es van trobar en diverses ocasions; com us deia la setmana passada, potser també en aquella reunió de 1863 en què es van conèixer Brahms i Wagner, però no van arribar a fer amistat, es van mantenir en el respecte i l'admiració mútues. Schubert va abandonar molt aviat l'òpera, desanimat per la rebuda tan freda que tenien les seves estrenes. Per més que li diguessin que només era qüestió de trobar un bon llibret, ell sospitava que el principal problema era que ell componia òpera alemanya, mentre que el públic volia òpera italiana (i llavors somreia recordant el seu bon mestre Salieri). Vés si no triomfaven, a Viena, òperes italianes [...]

Llegeix més …

Detalls

Publicat el 22 Novembre 2017

Cançó de la setmana: Des Mädchens Klage (F. Schubert) - G. Janowitz, I. Gage

 

Franz Schubert va morir el 19 de novembre de 1883 i aquesta setmana commemorem a Liederabend el 134è aniversari de la seva mort. Tenia 86 anys, i va morir dolçament, com sempre havia cantat als seus lieder: es va adormir un dia després de dinar i la mort el va acollir entre els seus braços per donar-li repòs després d'una vida llarga i profitosa. De tota aquella colla d'amics que havia aplegat entorn seu durant els primers trenta anys de vida només l'acompanyaven Anton Stadler, amic des dels anys de l'internat, que moriria cinc anys després (als 94 anys!) i Eduard Bauernfeld, que moriria el 1890 també a una edat avançada, 88 anys. Tota la resta havia marxat ja; l'estimadíssim Franz Schober, només un any abans. També Grillparzer; algú altre hauria d'escriure el seu epitafi.

Llegeix més …

Detalls

Publicat el 15 Novembre 2017

Cançó de la setmana: I fauni (O. Respighi) - R. Feola, I. Burnside

 

Penseu en compositors italians. Se us acudeixen un munt de noms, oi? Ara penseu en compositors italians que no conegueu sobretot per les seves òperes. Menys? I compositors italians de cançons? Això cada cop és més difícil... Però d'haver-ne, n'hi ha. Els salons italians del segle XIX no eren aliens a la moda de la cançó, i la majoria dels compositors d'òpera més importants (Rossini, Donizetti, Bellini o Verdi) van escriure algunes romanze da camera, d'inspiració clarament operística, per ser interpretades per cantants i pianistes aficionats amb una certa formació tècnica; cap a mitjans i finals de segle es va estendre també com a cançó de saló la cançó napolitana, d'origen popular.

Llegeix més …